Després d’un període d’aparent tranquil·litat, durant el qual s’ha aprovat una reforma de l’IRPF que incrementa les aportacions estatals a l’església, la Conferència Episcopal Espanyola torna a ser portada mediàtica. I ho fa amb la presentació d’un entranyable cartell publicitari amb la imatge d’un nen gatejant i un linx. Què tenen en comú? Doncs, això: el fet de gatejar.   

El govern de Zapatero vol apostar per una major flexibilitat normativa que faciliti l’accés a l’avortament a totes aquelles persones que el desitgin. Certament, aquest comença a semblar un debat repetitiu. Uns hi estant a favor, d’altres es manifesten en contra. Els qui estan a favor defensen el dret a triar l’opció personal que es cregui més convenient. Els qui estan en contra no volen que aquest dret el tingui ningú. Els primers argumenten que els fills han de ser desitjats. Els segons parlen del dret del no-nat a viure, sigui desitjat o no. Alguns diuen que avui en dia existeixen molts mètodes per evitar l’embaràs i, per tant, que s’ho haguessin pensat abans!. D’altres, bé no, em sembla que els mateixos, estan en contra dels anticonceptius. Uns parlen de fetus, altres parlen de linxs en perill d’extinció.... uf! Quin embolic!  

Intento recuperar el fil... El senyor Martínez Camino, Secretari de la CEE, comenta en una entrevista que “s’ha detectat una acceptació social de l’avortament” i que ells es consideren amb el deure de fer alguna cosa al respecte. Diu que la campanya del cartell (la dels cadellets gatejant) vol denunciar que el codi penal contempla pena de presó per als que atempten contra la flora i la fauna de la qual cosa interpreta que els infants estan menys protegits que els animals.  Pot resultar sorprenent, legítim però sorprenent, que lluitin tant per protegir les vides que no han nascut mentre s’oposen frontalment a la utilització de cèl·lules embrionàries per salvar vides ja nascudes.  

Es miri per on es miri, la desprotecció infantil no pot tenir lloc en el moment que s’interromp una gestació. La desprotecció comença quan neix un infant no desitjat, quan neix un infant sense possibilitats socials. I continua la desprotecció quan l’infant serveix de carnassa als pederastes (amb o sense sotana), quan es consenten els maltractaments, quan es justifiquen els abusos de poder, quan s’incita l’infant a delinquir, quan se l’obliga a treballar. En definitiva, quan, per un motiu o un altre, l’adult impedeix viure i créixer un infant com a tal.  

Ara que hi penso, potser el rerefons d'aquest debat no ési tant la protecció dels éssers no nascuts sinó el fet que les dones haurien d’assumir els embarassos com una penitència divina, és de suposar que com a conseqüència de la promiscuïtat i la disbauxa desenfrenada. Renoi! Eva es devia menjar la poma prohibida però a nosaltres, en ple segle XXI, ens intenten fer combregar amb rodes de molí.