Del penya-segat estant

Goya amb els diversos títols que li atorgà la cort - i com més alt era el títol més generosos eren els honoraris - pintava la família reial, els seus encàrrecs i encara tenia temps per retratar als qui marcaven les pautes del país i l’alta societat de la època que, al cap i a la fi, eren els qui li pagaven millor la feina i els capricis.

A partir de 1792, coincidint amb la seva malaltia, crea la sèrie els Caprichos on presenta unes imatges de la nit i del subconscient que no harmonitzen amb el progrés i la raó però tampoc ho fa amb bona part de l’acurat mon dels seus clients més oficials.

Aquesta sèrie serveix, segons els entesos, per alliberar visions personals i mal sons amenaçadors. Goya representa unes estampes on la noblesa són ases que miren àlbums familiars on hi ha més ases; en altres són burros suportats per les espatlles dels pagesos. Una dotzena llarga d’estampes ridiculitza monjos, frares i funcionaris de la Inquisició posant-se,segons sembla, al costat de la Il·lustració o dels il·lustrats que li poden pagar el preu que en demanava.

Resulta interessant fixar-se amb els ratpenats de “El somni de la raó produeix monstres”.Una visió terrible de quiròpters amb ulls de mussol, un mal son al que Goya posa un títol aparentment perillós en una època on la intel·lectualitat equipara raó amb il·lustració, il·lustració amb França i França és el país que ha trencat amb l’Antic Règim i on han executat al rei.

 Però si la raó produeix monstres, ens està dient Goya que la Il·lustració i el coneixement produeixen quimeres? És un títol accidental o premeditadament enganyós?. La mateixa sèrie, Caprichos, fa referència veritablement a fantasies personals i lúdiques que no han de ser presses seriosament o va més enllà?.

L’any 1799, anunciat al Diario de Madrid, posarà a la venda les sèries de 80 estampes en una botiga de perfums i licors al carrer Desengaño, fent pagar per cada sèrie 320 rals. En aquell temps un quilogram de pa en valia 6, per tant, cada sèrie equivalia a 53 quilograms de pa.

Poc temps després de ser posada a la venda ha de retirar-la, sense cap mena de dubte, per pressions dels grups atacats i, curiosament, ofereix planxes i estampes al rei Carles IV, un individu governant maldestre i calçasses a qui només interessa la caça però que les accepta, jugada mestra del pintor que d’aquesta manera es guanya la protecció del rei davant la Inquisició i una renda pel seu fill.

L’obra és àmplia i ara es pot veure al museu de Valls. Les preguntes són moltes i no sempre s’entreveu clarament si l’artista vol apartar d’ell, a través de la sàtira, errors, vicis, desencerts i extravagàncies o és un una víctima d’ells mateixos. No queda clar si Goya és un caçador o ha estat caçat?

(Aquest article, revisat, es va publicar al setmanari EL PATI el 6 de març de 2009)