Joan Clave Morell

L’Alfonso Rus president de la Diputació de València i alcalde de Xàtiva, darrerament s’ha fet famós mitjançant ràdios i diaris per haver-se divulgat una gravació, mentre comptava els diners de les comissions il·legals que havia rebut. Al País Valencià sembla ser que el més bo de cada casa, fins i tot de la reial, està imputat per cobrament de comissions per obres públiques, o per pagaments de feines que no s’han fet mai.

   El més bo de tot plegat, és que el tal Rus va dir a més a més: “I els tontos, encara ens voten”. A aquest individu sembla que el van fer fora del Partit Popular, en canvi a aquell que va dir que es posava en política per a folrar-se, el van fer ministre, i mentrestant en Rajoy assegurava que ja voldria ell, tenir un govern com el d’en Matas a les Balears, que està empresonat, o com el de Camps, que va haver de dimitir per evitar que algú veiés el que hi havia sota les catifes.

   Als inicis de la democràcia constitucional, ja ens vam trobar amb el cas Naseiro, el cas Casinos o el d’en Juan Guerra, és a dir que no ens ve de nou, tot el que ha passat després. I els tontos encara ens voten, per això tant el PSOE, com CiU com el PP han sigut els partits més votats de l’espectre espanyol i català.

   D’aleshores ençà s’han anat succeint una munió d’imputacions a càrrecs públics, que quasi sempre, tenen a veure amb el mal ús dels diners públics, ja sigui per aprofitament propi, d’algun familiar, del partit, o d’un conegut que casualment passava per allí a la vora, con a causa més sovintejada, o bé per aprofitar-se del càrrec per contractar o fer que es contractin persones a dit, o bé fent adjudicacions fraudulentes.

   A vegades les imputacions esdevenen cassos aïllats, però sovint van agrupats, per famílies de sang, com el cas de can Pujol o l’Urdangarin, per famílies polítiques com les del PP valencià,  per entorns administratius com a can Bustos o a cals ERE’s andalusos, o pluridisciplinars com el cas Innova que tenim més a la vora.

   S’ha debatut molt sobre si els imputats, han de deixar els càrrecs dels que presumptament han fet abús, i uns, l’han deixat més o menys forçats pels respectius partits, i d’altres en canvi, no, més o menys aixoplugats també pels respectius partits. S’ha fet quelcom semblant amb els candidats, també amb opcions diferents segons els cassos.

   Crec que, els que no renuncien a dimitir o a presentar-se, deu ser per un dels següents motius:

-       Perquè estan segurs que no son responsables del que se’ls hi atribueix per ser imputats.

-       Perquè amb el càrrec es troben més aixoplugats davant els jutges i fiscals.

-       Perquè un advocat “patum” d’aquells que intimiden als jutges, els hi traurà les castanyes del foc.

-       Perquè necessiten fer més diners per tapar els forats d’imputacions anteriors.

   M’agradaria creure que, la permanència en el càrrec o la reelecció, és per la primera de les motivacions, però l’experiència ens demostra que, en la majoria dels cassos és per qualsevol de les altres.

   I els tontos encara ens voten. Que deuen pensar els “tontos”? Hi ha diferents postures:

-       Hi ha que creu que tots son iguals i que no cal sortir del foc per posar-se les brases i per això els voten. La trobo injusta perquè com es diu sovint en defensa de la classe política, la majoria son honestos.

-       Hi ha qui creu que, qui no la fa és perquè no pot i si ells es troben l’ocasió, farien el mateix, és a dir, aprofitar-se del càrrec, i si es poden fer uns calerons, o ajudar a un amic o parent, millor, que la vida s’ha posat molt difícil i per això els voten.

-       Hi ha qui creu que cal perdonar a qui va errat o s’ha penedit i per això els vota.

-       Hi ha però qui no es considera tonto, al menys en el sentit que ho expressava en Rus, i per això no els vota.

   Tot manifestant un gran respecte per a tothom, jo m’apunto a aquesta darrera opció.

No sé per quina raó no se m'ha carregat la totalita de l'article, així que tot seguit hi inserto la continuació: 

    Fent una repassada a les 8 candidatures presentades per les properes eleccions municipals, i en relació amb els noms que inclouen, podem veure, el nombre de candidats totals (titulars i suplents) i els que ha hi havien estat inclosos en conteses anteriors, sense especificar en quantes.

Es pot veure com, en general, els que repeteixen, ho fan al mateix partit o coalició que ho havien fet anteriorment, fet totalment lògic en el cas dels partits, amb l’excepció d’un candidat de Ciutadans que havia participat tres vegades a les llistes de CiU. A la candidatura Vila-seca en comú, al ser novella, els que repeteixen ho han d’haver fet en altres paperetes, i com s’escau dir-ho actualment, resulta que és molt transversal atès que els repetidors van de IC-V fins al PP.

   El fet de posar suplents, cosa que no deu ser obligatoria, ja que n’hi ha que no en posen, potser deu tenir algun sentit distint al que pot ser lògic o pràctic, ja que, al menys al nostre poble no s’ha donat mai el cas de que, un suplent arribi a ser nomenat regidor, ni tan sols en el cas de CiU, que en el mandat actual que va obtenir el 71% dels regidors, només ha hagut de fer una única suplència. Això deu voler dir, que posar 10 suplents, és que van “sobrats”.

   En canvi altres candidatures deuen haver tingut problemes fins i tot per arribar a cobrir la llista amb els candidats obligatoris, potser per això en algunes llistes hi trobem pares i fills, germans i parelles, cosa que fa palès la unitat política familiar, el que no vol dir que en alguns casos, en anys anteriors hem pogut veure germans en candidatures manifestament antagonistes políticament.

   Finalment, fent una repassada a l’alcaldable o cap de llista, de de les 64 candidatures presentades en aquests darrers 36 anys, només 7 han estat encapçalades per una dona, és a dir, l’11%. i excepte enguany que n’hi ha una, les altres, han coincidit de dues en dues, els anys 1995, 1999 i 2011 i per cert que només les dues del 1995 van ser regidores, que foren la Carme Aleu i l’Angeles Garcia.