De fet, en realitat, vacances i pagesia son dos termes que no lliguen, al menys al temps en que els pagesos anaven amb carro i animal, als voltants de la meitat del segle passat. Si en general, no es pot dir que fessin vacances, molt menys podien tenir dies lliures els hortolans per l’obligació de regar, collir i vendre la producció, que pràcticament ocupava la totalitat del temps, dies festius inclosos, aquests, al menys en una part.

   Però val a dir, que els pagesos que no eren pròpiament hortolans, i que la seva producció era de l’avellaner al regadiu i la vinya, garrofers, oliveres i sembrat, al secà, si les pluges havien permès el conreu en el temps previst i raonable i naturalment s’havia acabat tot el procés del segar i batre, els cereals, fos blat, ordi o civada, amb els sacs arrenglerats al celler amb unes flors de baladre a la boca fer foragitar les papallones.

   Si durant el mes de juliol s’havia pogut llaurar la vinya, i sobretot, cap al final del mes, els avellaners quedaven replanats abans de la Festa Major, en el període entre aquesta festivitat i la Mare de Déu d’Agost, era temps per a fer unes pseudovacances, o millor, un període de treball més relaxat, que permetia si hi havia bona lluna, anar algunes matinades a les roques, i després portar la família a la platja, amb el carro, que aparcava gairebé a la vora del mar.

   Aleshores, com ningú sortia de casa amb el vestit de bany posat, el carro servia de vestidor per a que els banyistes se’l posessin i un cop acabat el bany, es tornessin a vestir.

   Les famílies  més aimants de la platja, solien aplegar-se amb altres que tenien mas, rafal o caseta per les partides de terra més properes al litoral i com que a l’estiu, tota cuca viu, no era necessari disposar de cambres ni llits, els homes es conformaven amb un bon munt de palla de fesols a sota de qualsevol arbre per protegir-se de la humitat nocturna, les dones i menudalla compartien màrfega a cobert.

   Com que no hi havien botigues a l’abast, es ranxaven amb les fruites i verdures que tenien a l’abast i amb dues dotzenes d’ous, quatre arengades i una botifarra negra baixades del poble, ja ni havia més que suficient, i si s’emportaven una garrafa de setze porrons, encara millor.

   Alguns d’aquests aplecs amistosos o familiars, es feien arribar fins el dia de la Mare de Déu d’Agost, l’endemà, es començava a plegar les avellanes, i a fi de mes es posaven les portadores en remull, per a començar la verema. La feina, no s’acabava mai, les mini vacances, sí.