28
Maig, 2011
18:01
QUI VIGILA ALS VIGILANTS?
Enviat per jclave sota [ General ][ (0) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
Quan vaig estar a la Universitat Laboral de Córdoba, el diumenges a la tarda solíem anar a la ciutat que era a la vora, però si ens quedàvem, ens feien una sessió de cine «apte», en una sala habilitada en un extrem del menjador. Al sortir com que ja hi havia les taules parades, alguns dels cineastes aprofitaven per arrambar alguna cosa.
Un dia que hi havia polvorons de postres, la rapinyada fou general, i per això, abans d’anar a dormir, ens van reunir a tots per fer-nos saber l’enuig de la direcció i les mesures a prendre per a que no es repetís el pillatge, que consistirien en nomenar un escamot per vigilar les mans dels que sortissin del cine. I va dir tres noms.
Així que va sentir el seu, un dels nominats va esclatar a riure desaforadament, cridant l’atenció a tothom i especialment del director, que tot seguit volgué saber el motiu del terrabastall, i... ho va veure tot seguit:
El vigilant nomenat, es va aixecar el jersei, descobrint com a sota hi duia amagada tota una safata de polvorons.
Aquesta anècdota l’he recordat moltes vegades, relacionant-la especialment en fets que també he viscut de prop. Un d’ells, va ser en el curt període de temps que vaig ser membre del Consell Nacional del Partit, en una sessió a la que, per evitar corrupteles dels càrrecs públics, que es començaven a intuir, es va acordar la constitució d’una comissió d’ética per a prevenir-les.
A un dels nominats, alcalde d’una ciutat de la vora de Barcelona, feia poques hores que l’havia sentit lamentar-se de que un professional de la seva categoria, a fora de la política és treia cinquanta milions l’any (en pessetes aleshores, es clar) i que ell no es podia quedar enrere.
Aquella sessió va ser la darrera reunió del Consell Nacional a la que vaig assistir. El “nominat” al cap de poc temps fou exclòs de les llistes i no va poder seguir sent alcalde.
11
Maig, 2011
21:01
L’any 1980 s’esqueia ser el 800 aniversari del naixement de Sant Bernat Calvó i a Vila-seca, es van organitzar tot un seguit d’actes i a més de posar l’imatge del sant, que va fer l’Antonio Mas, a la plaça de Voltes.
A major abundó dels actes a Vila-seca i al propi Mas Calvó, el Patronat d’Estudis Ausonencs, va organitzar una festa d’homenatge al que havia estat bisbe d’aquella ciutat, que tingué lloc el dia 1 de juny d’aquell mateix any, acte a la que hi va assistir una nodrida representació vila-secana.
A la Catedral vigatana fou celebrada una missa, com s’escau i a l’Ajuntament un acte cívic commemoratiu, i tot seguit, els assistents es dirigiren en comitiva cap al carrer que porta el nom d’Avinguda Sant Bernat Calvó, i just al començament es va destapar una placa on es reflectia escrita sobre el marbre l’efemèride que recordàvem.
El passat cap de setmana una colla de vila-secans, que enguany complim 68 anys, hem anat a Vic, i entre els quals, alguns havien estat aleshores a la festa que comentem, i ens va picar la curiositat per saber si encara hi havia el rètol i la placa de marbre i ... només en quedava el rastre de que hi havia estat, però ja no hi era.
03
Maig, 2011
21:35
Ampliant el que deia de la qualitat del vi de Vila-seca, segons les dades del Sindicat, el grau mig de les collites anyals, van del 14,8º l’any 1928 al 8,4º de la collita del 1977, i si haguéssim de posar un grau mig de tot el vi sortit del celler del Sindicat en tota la seva història, no erraríem gaire si el xifréssim entre els 10,5º i 11,5º. És evident que, el percentatge d’alcohol no ho és tot per indicar la qualitat del vi, però és l’únic indicador real que tenim a l’abast.
Les varietats més cultivades, eren el ja esmentat ‘Escanyagos’ també dit ‘Esquitxagos’ que era el que ocupava major superfície de les vinyes vila-secanes. Val a dir que no era gaire productiva i tampoc molt regular.
Les altres varietats de vi blanc també cultivades, eren la ‘Macabeu’, una mena molt més productiva, però amb sensibilitat per la malaltia del podrit del raïm. Es solia plantar en terres més bones i menys secatives. Algunes varietats, que com la ‘Macabeu’, son també emprades al Penedès per fer xampany, però que a Vila-seca teníem amb molta menys quantia, son la ‘Xarel•lo’ i la ‘Parellada’. I encara era bastant habitual trobar la ‘Pansal’ o ‘Panser’ a vegades en parada i d’altres com el ‘Moscatell’ només per menjar-les en fresc o assecades en forma de panses, en aquesta mena plantades entremig de la varietat principal.
Una altra varietat de vi blanc que es va introduir a darrera hora va ser la coneguda com ‘Vinyater’ o ‘Valenciana’, i pel que fa a les de vi negre, que sempre van ocupar molta menys superfície, la més plantada era la ‘Pàmpol girat’ i també una mica de ‘Sumoll’.
Totes aquestes varietats s’empeltaven sobre peus americans per evitar la plaga de la fil•loxera, del que ni havien diferents tipus, que s’haurien de triar segons el tipus de terra o de conreu que s’emprava, però que quasi mai en fèiem gaire cas.
D’aquests americans, en dèiem mallol, que al cap d’un any ja el podíem empeltar. El plantàvem en un quadre de 6 x 14 pams generalment, tot i que a les plantades fetes després de la secada a les terres de regadiu on hi havia hagut avellaners i davant la possibilitat de plantar-ne de nou al mig de la vinya, es plantaven a camada doble.
Els últims anys de plantar vinya a Vila-seca és va posar els “híbrids”, que no s’empeltaven sinó que s’arrelaven les estaques directament. Ja varem dir que van ser prohibides ja que l’alcohol que donaven era metílic i per tant tòxic pel consum humà.
