Ampliant el que deia de la qualitat del vi de Vila-seca, segons les dades del Sindicat, el grau mig de les collites anyals, van del 14,8º l’any 1928 al 8,4º de la collita del 1977, i si haguéssim de posar un grau mig de tot el vi sortit del celler del Sindicat en tota la seva història, no erraríem gaire si el xifréssim entre els 10,5º i 11,5º. És evident que, el percentatge d’alcohol no ho és tot per indicar la qualitat del vi, però és l’únic indicador real que tenim a l’abast.

   Les varietats més cultivades, eren el ja esmentat ‘Escanyagos’ també dit ‘Esquitxagos’ que era el que ocupava major superfície de les vinyes vila-secanes. Val a dir que no era gaire productiva i tampoc molt regular. 
   
   Les altres varietats de vi blanc també cultivades, eren la ‘Macabeu’, una mena molt més productiva, però amb sensibilitat per la malaltia del podrit del raïm. Es solia plantar en terres més bones i menys secatives. Algunes varietats, que com la ‘Macabeu’, son també emprades al Penedès per fer xampany, però que a Vila-seca teníem amb molta menys quantia, son la ‘Xarel•lo’ i la ‘Parellada’. I encara era bastant habitual trobar la ‘Pansal’ o ‘Panser’ a vegades en parada i d’altres com el ‘Moscatell’ només per menjar-les en fresc o assecades en forma de panses, en aquesta mena plantades entremig de la varietat principal. 

   Una altra varietat de vi blanc que es va introduir a darrera hora va ser la coneguda com ‘Vinyater’ o ‘Valenciana’, i pel que fa a les de vi negre, que sempre van ocupar molta menys superfície, la més plantada era la ‘Pàmpol girat’ i també una mica de ‘Sumoll’. 

   Totes aquestes varietats s’empeltaven sobre peus americans per evitar la plaga de la fil•loxera, del que ni havien diferents tipus, que s’haurien de triar segons el tipus de terra o de conreu que s’emprava, però que quasi mai en fèiem gaire cas.

   D’aquests americans, en dèiem mallol, que al cap d’un any ja el podíem empeltar. El plantàvem en un quadre de 6 x 14 pams generalment, tot i que a les plantades fetes després de la secada a les terres de regadiu on hi havia hagut avellaners i davant la possibilitat de plantar-ne de nou al mig de la vinya, es plantaven a camada doble. 

   Els últims anys de plantar vinya a Vila-seca és va posar els “híbrids”, que no s’empeltaven sinó que s’arrelaven les estaques directament. Ja varem dir que van ser prohibides ja que l’alcohol que donaven era metílic i per tant tòxic pel consum humà.