PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


SIMPOSI INTERNACIONAL L'ESGLÉSIA EN TEMPS DE JAUME I

A g e n d a - — Publicat per josep.m @ 19:07

16, 17, 18 i 19 SETEMBRE
SIMPOSI INTERNACIONAL L'ESGLÉSIA EN TEMPS DE JAUME I
Aula Magna de l'IEI.

Organitzen: IEC-IEI

Lleida


Programa del simposi



LLEIDA - Lleida abrirá al público el viejo castillo musulmán de La Suda

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:01


 

 Un grupo de turistas pasa ante el castillo de La Suda para entrar en la Seu Vella de Lleida. Foto:  RAMON GABRIEL
Un grupo de turistas pasa ante el castillo de La Suda para entrar en la Seu Vella de Lleida. Foto: RAMON GABRIEL
 
  1. • El ayuntamiento destina 2 millones de euros a restaurar el maltrecho edificio
  2. • La antigua fortaleza se habilitará más adelante como centro de interpretación

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ
LLEIDA
Poco queda del antiguo esplendor del castillo árabe de La Suda de Lleida. El que en su tiempo fuera un gran palacio señorial y, más tarde, severa fortaleza militar, es hoy un sencillo edificio de tres torres, discretamente enclavado junto a la magnífica catedral de la Seu Vella. El edificio musulmán, empezado a construir en el siglo IX y declarado monumento protegido por el Patrimonio Histórico Español en 1949, verá terminada su rehabilitación la próxima primavera, después de varias décadas de abandono.
La rehabilitación de La Suda continuará, más adelante, con la apertura al público de un centro de interpretación, en el que se explicará la historia del castillo y su importante papel en la historia de la ciudad, primero --hasta la Edad Media--, como castillo y, luego, como elemento defensivo, cárcel y polvorín. La actuación, que ejecuta el ayuntamiento de la ciudad con un presupuesto de dos millones de euros, también prevé la urbanización del entorno, explicó el alcalde, Àngel Ros (PSC), en una visita realizada esta semana a las obras.
Los trabajos que se llevan a cabo en estos momentos consisten en eliminar el forjado que ahora divide el interior en dos plantas, en reparar los muros y aislar correctamente las cubiertas, indicó el paer en cap.

DOS EXPLOSIONES
De la primitiva construcción musulmana apenas quedan unos 400 metros cuadrados, que se distinguen con dificultad de las edificaciones posteriores. Se sabe, no obstante, que el primer castillo tuvo forma cuadrangular, presidido en el centro por un gran patio. Con la entrada en la ciudad de Lleida de los reyes de la Casa de Aragón, la Suda sufrió diversas transformaciones, como atestiguan los restos góticos que quedan en el castillo, muchos de ellos encargados por Jaume I.

Su aspecto actual es fruto de la reforma ordenada por Felipe V en 1707, cuando toda la colina de la Seu Vella se convirtió en cuartel militar. En el castillo árabe se instaló el polvorín. Una primera explosión de las municiones, ocurrida durante la guerra de la Independencia, destruyó la capilla real --construida en el siglo XIV-- y las estancias situadas en las alas norte y este. El resto del edificio cayó durante la guerra civil, cuando se produjo una segunda y virulenta explosión.
 
 

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=

CAS&idnoticia_PK=541656&idseccio_PK=1050&h=



Los Talleres de Arqueología en la Vía de la Plata difundirán la actividad arqueológica entre la población juvenil

A g e n d a - — Publicat per josep.m @ 18:57

 

Europa Press -La Consejería de Cultura y Turismo organiza la actividad 'Talleres de Arqueología en la Vía de la Plata', a través de la cual se pretende difundir la actividad arqueológica en los diferentes yacimientos arqueológicos adscritos a la Vía de la Plata a su paso por Extremadura.

 De esta forma se dota a estos espacios de un contenido lúdico, a la vez que pedagógico, para que participe el colectivo juvenil comprendido entre los 10 y 14 años.

Los talleres presentan un proyecto que propone el contacto directo con la materia arqueológica, con las técnicas de excavación y los ejercicios de interpretación de los materiales encontrados.

De esta manera, según informa el Boletín ECO y recoge Europa Press, los chicos y chicas participantes podrán desarrollar capacidades comunicativas e interpretativas, además mediante esta actividad se quiere impulsar el desarrollo de la adquisición de conocimientos en el campo de la arqueología y el respeto y protección del patrimonio arqueológico extremeño.

Dichos talleres ofertan una excavación simulada de tres horas, de 10,30 a 13,30 horas y se procederá a la excavación de un yacimiento en miniatura (Cáparra, Cáceres el Viejo y Castillejos II) con el material necesario para excavarlo y un cuaderno de excavación individual.

La entrada es gratuita hasta completar aforo.

El calendario de la actividad es el siguiente, en el yacimiento arqueológico de la ciudad romana de Cáparra, ubicado en el término municipal de Oliva de Plasencia-Guijo de Granadilla (Cáceres), se desarrollará los días 27 de septiembre; 25 de octubre y 22 de noviembre.

En el yacimiento arqueológico del campamento romano de Cáceres el Viejo, en Cáceres, se desarrollará los días 4 de octubre; 8 de noviembre y 29 de noviembre.

Y finalmente, en el yacimiento arqueológico de Castillejos II, en Fuente de Cantos (Badajoz), se desarrollará los días 18 de octubre; 15 de noviembre y 13 de diciembre.

 



BADAJOZ - EL MUSEO ARQUEOLÓGICO PROVINCIAL DE BADAJOZ INVITA A LOS MÁS JÓVENES A DESCUBRIR LA HISTORIA DE CANCHO ROANO

A g e n d a - — Publicat per josep.m @ 18:53

   
 
El Museo Arqueológico Provincial de Badajoz realizará a finales de septiembre, en colaboración con la Asociación Juvenil “San Atón”, la actividad “Descubre Cancho Roano con el Museo Arqueológico”, una oportunidad para disfrutar de la arqueología en familia, dirigida a niños de 9 a 14 años.

La actividad se realizará durante dos sábados consecutivos. El 27 de septiembre, entre las 10:30 y las 13:30 horas, se realizará la actividad en el Museo y, el 4 de octubre, se realizará la visita a Cancho Roano, con salida en autobús del Museo a las 8:30 horas y regreso a las 15:00 horas, aproximadamente.

En esta nueva edición se va a realizar una única convocatoria en la que podrán inscribirse 40 participantes y, como es habitual, será condición necesaria que el menor venga acompañado por un familiar.

El objetivo es conocer el yacimiento del Palacio-Santuario de Cancho Roano y comprobar cómo desde ese enclave y a través de la minuciosa y responsable labor de diferentes técnicos y organismos, llegan piezas a la exposición de un museo y cómo esas piezas cuentan la forma de vida de las personas que habitaron allí en un periodo histórico concreto, en este caso, la Protohistoria. Todo ello, y dado que está dirigido a un público juvenil, está planteado de forma divertida y amena, fomentando además los trabajos participativos.

Para lograrlo, se propone que padres e hijos trabajen juntos tanto en el Museo como en el yacimiento. En el Museo se propondrá lectura y realización de un “Cuaderno” con el que irán conociendo de forma resumida la historia de Cancho Roano y la labor de los arqueólogos. Para contestar las cuestiones del cuaderno es necesaria la observación de las diferentes vitrinas de la Sala de Protohistoria. La labor de este día terminará con una visita guiada por todo el Museo.

Ya en el propio yacimiento de Cancho Roano, se realizará su visita y a su centro de interpretación, donde los niños trabajarán con una mochila que recibirán a su llegada y con la que podrán completar la historia de este palacio-santuario.

Para participar deberán rellenar la inscripción que se les facilitará en el vestíbulo del Museo Arqueológico Provincial de Badajoz de martes a viernes, de 10:00 a 14:00 horas. El plazo se abre mañana, 9 de septiembre, y se cerrará una vez completadas todas las plazas.

Para cualquier información adicional pueden ponerse en contacto con el Departamento Didáctico a través de los teléfonos 924 00 19 08 / 10 o bien mediante e-mail museoba.didactica@juntaextremadura.net.


ISRAEL - (*) Templo romano encontrado en la iglesia 08.09.08

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 11:53
 
Arqueólogos israelíes han descubierto las ruinas de un templo romano debajo de los cimientos de una iglesia.
 
Templo (Gaby Laron)
 
  Los arqueólogos dicen que el templo había una vez una fachada decorada
 

El edificio, que data al siglo II dC, se encontró durante una excavación en Zippori, la capital de Galilea durante la época romana.

Los muros del templo fueron saqueadas en tiempos antiguos y poco más que sus cimientos siguen siendo ahora.

Las monedas acuñadas en la ciudad sugieren dios romano Júpiter y la diosa Fortuna podría haber sido venerado en el sitio.

El edificio está situado al sur de la "decumanus" (este-oeste por carretera) que se desarrolló a través de la ciudad y sirvió como la principal vía romana y bizantina.

Fue descubierto durante una excavación dirigida por el Profesor Zeev Weiss del Instituto de Arqueología en la Universidad Hebrea de Jerusalén.

 

La vida religiosa

Los 24m de 12m (80 de 40ft) templo estaba situado en un patio amurallado y una vez que tenía una fachada decorada.

No existe evidencia de restos de rituales, una vez llevadas a cabo en el lugar, pero algunas monedas romanas acuñadas en Diocaesarea (Zippori), presentar a un templo a Júpiter y Fortuna (equivalentes griego: Zeus y Tyche).

 

Coin (Archivo del Instituto de Arqueología)
 
  Las monedas muestran un templo de dioses romanos Júpiter y Fortuna
 
 
Exactamente cuando el edificio dejó de funcionar todavía no está claro. Una gran iglesia, los restos de los cuales fueron descubiertos por el equipo de excavación durante las temporadas anteriores, fue construido sobre el templo durante el período bizantino.

Los miembros del equipo dijo que el descubrimiento podría arrojar luz sobre la vida religiosa en la ciudad.

  Durante este verano la excavación, el profesor Weiss y sus colegas parcialmente excavado un edificio monumental norte del decumanus.

  Su función no se conoce aún, a pesar de su naturaleza y el tamaño indicar que sirve un papel importante.

Un patio con una bien conservada pavimento de piedra rectangular de losas fue descubierto en el centro del edificio.

 

Se desconoce la funciónEn la parte superior de éstos, los arqueólogos encontraron una pila de columnas y capiteles que se ha hundido - probablemente como consecuencia de un terremoto. Estos mostraron huellas de trabajo decorativo aplicado en estuco.

 

 

Monumental edificio (Gaby Laron)
 
Las columnas de un edificio probablemente fueron destruidas en un terremoto

 

Dos de las habitaciones en este edificio también fueron decorados con colores, mosaicos geométricos.

 Zippori fue un floreciente centro urbano de una romana y bizantina.

  El primer excavaciones arqueológicas había comenzado por un equipo americano en 1930.

  Las excavaciones a partir de 1990, en su mayoría llevadas a cabo por la Universidad Hebrea de Jerusalén, han puesto de manifiesto una bien planificada ciudad que fue sede de una sala basilical, casas de baño, un teatro, dos iglesias y una sinagoga.

El sitio es uno de los más importantes de mosaicos en el imperio romano oriental. Más de 40 mosaicos se han encontrado datan de la 3 ª a 5 ª siglos.
 
 
http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/7555845.stm



PERU - Descubren tres momias de 1.300 años en una pirámide de Lima -

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 11:55
Una de las momias halladas posee unos grandes ojos azulados realizados,
según la tradición de los Waris, con conchas marinas /   Reuters / Enrique Castro-Mendivil
 
 
Las momias, de cultura Wari, están situadas en pleno barrio residencial de la capital
 

Lima. (EFE).- Tres momias intactas de hace 1.300 años pertenecientes a la cultura Wari, una de ellas ya bautizada como "La Dama de la Máscara", acaban de ser descubiertas en pleno barrio residencial de Lima, en la pirámide precolombina conocida como Huaca Pucllana.

Las momias fueron presentadas hoy por Isabel Flores, jefa del equipo de arqueólogos, quien destacó que es la primera tumba completa descubierta desde que comenzaron a trabajar hace 27 años en este complejo, que era entonces basurero de la ciudad y escenario de paseos en bicicleta, partidos de fútbol o criadero de cerdos.


Esto convierte el descubrimiento, en palabras de la propia Flores, en "el premio a toda una vida de trabajo".

La arqueóloga recuerda con emoción el momento en que comprobaron el tesoro que habían tenido la suerte de encontrar y el "impacto que generó en arqueólogos y obreros" la máscara intacta de uno de los fardos, a la que ya todos llaman "La Dama de la Máscara".

"Tiene unos ojos muy fijos y parecen muy fuertes", relató Flores, al describir los ojos grandes y azulados realizados, según la tradición de los Waris, con conchas marinas.

Los propios arqueólogos llevaron a cabo el desentierro con enorme respeto, incluso con pequeños ritos, como ofrendas de hoja de coca y de chicha, una bebida tradicional andina que se hace con maíz.

La tumba, descubierta durante los trabajos de restauración de la pirámide, está compuesta por tres fardos funerarios que contienen tres momias de personas adultas enterradas en posición fetal junto a su ajuar, así como los restos óseos de un niño, sacrificado como ofrenda.

Estos sacrificios de niños y mujeres jóvenes eran habituales, "parte de sus ritos y ofrendas dentro de su concepción de culto a los dioses", explicó Flores.

Entre 1997 y 2001 se descubrieron en este mismo yacimiento restos de trece fardos funerarios, y en 2005 partes de una momia decapitada y de otros tres niños.

Sin embargo, todas las tumbas habían sido saqueadas, una costumbre que se remonta, según Flores, a la época de la colonia, cuando los españoles hacían a los nativos buscar ansiados metales preciosos como el oro.

Cuando no encontraban nada, como es el caso de la Huaca Pucllana, dejaban las tumbas en mal estado, con lo que se perdía una importante información para los arqueólogos.

El descubrimiento permite sumar nuevas piezas al rompecabezas que es la historia de la capital peruana, donde las diferentes culturas se superponen en los complejos arqueológicos.

La Huaca Pucllana es el perfecto ejemplo: un centro ceremonial levantado en adobe -que es una mezcla de barro y conchas marinas- entre el año 200 y 500 después de Cristo por la cultura Lima, una sociedad de agricultores y pescadores que luego dieron paso a los invasores Waris hacia el año 700 y los ichmas tres siglos después.

Cada cultura ha dejado su legado en los diferentes niveles de esta pirámide truncada, que creció y se adaptó a cada una de ellas, como muestra el lugar del nuevo hallazgo: una plataforma para las autoridades durante las ceremonias de la cultura Lima, que luego los Waris utilizaron como sitio funerario.

Tras el descubrimiento, aún queda un largo y meticuloso trabajo de investigación.

Lo primero, explicó Flores, es realizar placas de rayos X a los fardos, algo para lo que será necesario que alguna clínica de la capital peruana ceda desinteresadamente sus equipos a los arqueólogos.

Luego será necesario encontrar un nuevo hogar para las momias recién descubiertas, ya que el complejo la Huaca Pucllana carece de un lugar adecuado para su conservación.

"Lo necesitamos ya a gritos", reclama Flores. De no conseguirlo, el próximo destino de "La Dama de la Máscara" puede ser el almacén del complejo.

 

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080826/53527878360.html


L'ESPLUGA DE FRANCOLI - El monestir de Poblet canviarà la imatge de la plaça que hi dóna accés, una obra que costarà 300.000 euros

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 10:08



L'obra se centrarà en el reasfaltatge i enjardinament. Foto: N.R.

 

N. ROCA. Monestir de Poblet

La plaça que dóna accés al monestir de Poblet serà renovada. L'actuació consistirà en el reasfaltatge del tram que abraça la porta exterior del recinte emmurallat fins a la porta Daurada –d'uns 200 metres de llargada–, i que es troba en mal estat. La idea és que només hi tinguin pas els vianants, mentre que els cotxes es quedin a l'aparcament que hi ha habilitat a fora. A més, també s'enjardinarà de nou tot l'entorn. L'obra més important, però, serà la conversió de la bassa –ara en desús perquè s'hi han detectat pèrdues d'aigua– en un dipòsit que subministrarà la nova hostatgeria, que hauria d'haver obert l'any 2004 i que acumula doncs, cert retard. La Diputació de Tarragona subvencionarà aquesta actuació, que costarà 300.000 euros, que es repartiran en partides de 75.000 euros en quatre anualitats. Es preveu que les obres puguin començar a la tardor i tindrien un termini d'execució de mig any. Ahir al matí, el president de l'ens, Josep Poblet, va reunir-se al monestir de Poblet amb el pare abat, Josep Alegre, per firmar aquest acord de col·laboració.

 



CONNECTATS A LA XARXA


Altres línies de col·laboració amb les quals treballen de manera conjunta la Diputació i el monestir de Poblet és ampliar les tecnologies de la comunicació i de la informació en funció de les necessitats del monestir, com instal·lar banda ampla a la xarxa informàtica –que consta d'una cinquantena d'ordinadors– amb l'objectiu de donar un impuls a la projecció «en l'àmbit internacional» dels monestirs de la Ruta del Cister, segons subratllava Poblet.

Properament també s'executarà una diagnosi mediambiental de l'entorn del monestir i també es desenvoluparan projectes culturals, com l'edició i publicació de llibres.
 
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2988142

PALAMOS - Comença avui el sisè curs d'iniciació a l'arqueologia ibèrica al jaciment palamosí de Castell

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 22:10


L.P.. Palamós

La sisena edició del curs d'iniciació a l'arqueologia ibèrica al jaciment ibèric de Castell a Palamós començarà avui. El curs està organitzat pel Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries, amb la col·laboració del Museu de la Pesca de Palamós i el patrocini del Mas de Castell. El curs s'adreça a tots aquells estudiants universitaris que cursen carreres no directament relacionades amb l'arqueologia i a totes aquelles persones que volen saber com es treballa en una excavació arqueològica. La durada serà de 15 dies (s'acaba el dia 20) i inclourà, a més d'excavacions, visites a altres museus i jaciments de la zona i conferències relacionades amb les tècniques d'excavació arqueològica i amb el poblat ibèric de Castell.

Aquest any, una trentena de participants, provinents de Catalunya, Galícia, Castella-la Manxa, la Rioja, el País Basc, Itàlia i Anglaterra continuaran els treballs arqueològics de la zona de l'acròpolis del poblat ibèric de Castell.



OBJECTIU DEL CURS


Aquest any està previst iniciar les excavacions en un nou sector d'aquesta zona, concretament de les terrasses que s'estenien cap a la roca foradada.D'altra banda i en relació amb el curs, s'ha programat una conferència el dijous dia 18, a les 7 de la tarda. Es tracta de la xerrada titulada El proyecto Segeda: la investigación de una ciudad de la Celtiberia como motor de desarrollo rural, que anirà a càrrec del doctor Francisco Burillo, catedràtic de Prehistòria de la Universitat de Saragossa i director del projecte Segeda. La conferència es durà a terme a la sala de conferències del Museu de la Pesca i és oberta a tothom.

 

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2988030



TARRACO - Hauschild, fill adoptiu de Tarragona pel seu estudi del món romà



Hauschild rep el títol de mans del batlle de Tarragona. Foto: J.F.

 

C. FILELLA. Tarragona

Theodor Hauschild «ha posat el nom de Tarragona en els nivells més alts del coneixement científic del món romà». Amb aquestes paraules la regidora de Patrimoni de Tarragona, Rosa Rosell, justificava l'acord de l'Ajuntament de concedir el títol de fill adoptiu de la ciutat a l'arqueòleg alemany Theodor Hauschild. L'acte va tenir lloc dijous al vespre al Saló de Plens.

Hauschild, nascut a Erfurt (Alemanya) l'any 1929, és arquitecte per la Universitat de Berlín i un reconegut arqueòleg i historiador del món romà i cristià. Ha estat un dels principals renovadors de l'arqueologia i la història antiga de Tarragona, de la Hispània Antiga i l'alt medieval. A les dècades dels 50, 60 i 70 va treballar a la ciutat de Tarragona en col·laboració amb altres historiadors com ara Alföldy i Koppel. L'any 1956 va col·laborar amb Helmut Schlunk en l'estudi del mausoleu de Centcelles i el 1969 va participar en l'aixecament planimètric dels murs romans del claustre de la catedral. La seva gran aportació a l'arqueologia tarragonina data del 1974, quan va realitzar un estudi detallat de la torre de Minerva.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2988135

 



BARCELONA - Una obra del siglo XIII completa la serie románica del MNAC

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 21:42
Imagen no disponible
Efe / Xavier Bertral

Pintura del siglo XIII titulada "Disputa y prendimiento de Santa Catalina", adquirida por el

Estado como donación en pago de impuestos por parte del Banco Sabadell

 

 Barcelona. (EFE).- El MNAC ha ingresado hoy la pintura mural románica del siglo XIII "Disputa y prendimiento de Santa Catalina", obra adquirida por el Estado mediante la fórmula de la dación en pago de impuestos por parte del Banco de Sabadell.

En el acto simbólico de la entrega de la pintura mural, el ministro de Cultura, César Antonio Molina, se ha mostrado "encantado en cambiar dinero por obras de arte y que venga a museos como el MNAC, que es el gran museo de arte románico del mundo".

La obra depositada por el Ministerio de Cultura procede de la decoración de los muros de la antigua Capilla de Santa Catalina, en la catedral de La Seu d'Urgell (Lleida).

La pintura, de grandes dimensiones (1,65 x 1,80 metros), constituye una obra de gran calidad que viene a cubrir un hueco en las colecciones románicas del MNAC, pues representa el momento final del estilo románico y en ella se hace evidente la transición del estilo 1200 al gótico lineal. El estilo de estas pinturas se ha considerado recientemente como una derivación del maestro de las pinturas de San Esteban de Andorra, que se exponen en la sala de la colección de arte románico del MNAC dedicada a "El arte en torno a 1200".

El conjunto al que pertenece este fragmento estaba compuesto por el ciclo dedicado a Santa Catalina, con las escenas de la Disputa con los filósofos, el Arresto de la santa y el Martirio en la rueda y la decapitación, así como por una representación de la Santa Cena. Probablemente, las pinturas, que se encontraban ocultas detrás de un retablo barroco, fueron arrancadas antes de 1923 y divididas en tres partes.

El fragmento con la Santa Cena ingresó en el Museo Episcopal de Vic en 1933; la escena con el Martirio en la rueda y la decapitación fue adquirida en 1955 por la Fundación Abegg de Riggisberg (Berna, Suiza), donde se expone en su colección permanente; y el fragmento ahora depositado en el MNAC pertenecía a una colección privada española desde 1935 hasta que la compró el Banco de Sabadell.

 

 

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080904/53532987126.html

ARGENTINA - Hallaron dos yacimientos arqueológicos en la Puna

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 11:55

 

Los sitios de interés cultural e histórico fueron localizados por gendarmes del Escuadrón 22. Un cerro con arte rupestre en Matancillas y un antigal en la Quebrada del Toro
Gendarmes de San Antonio de los Cobres vigilan día y noche dos sitios arqueológicos recientemente descubiertos en la Puna salteña, mientras se aguarda por estudios y registros que ayuden a profundizar en el conocimiento y la preservación de estos invalorables vestigios de las raíces prehispánicas de la región.

Uno de los yacimientos, con pictogramas grabados hace varios cientos de años con la técnica de picado, fue hallado a unos 35 kilómetros al Noroeste de San Antonio de los Cobres, en el paraje Matancillas.

El otro sitio de interés histórico y cultural es un antiguo asentamiento incaico -un antigal- que fue descubierto a unos 70 kilómetros de la ciudad de Salta, en la Quebrada del Toro, a poca distancia de las líneas de la ruta nacional 51 y el ramal ferroviario que utiliza el Tren a las Nubes en su famoso recorrido hasta el viaducto La Polvorilla.

Ambos hallazgos fueron denunciados a los organismos de aplicación de la Provincia por el Escuadrón 22 de Gendarmería, luego de que patrullas ambientales de esa unidad tomaran conocimiento de su existencia a partir de testimonios brindados por lugareños.

Pictogramas

De acuerdo con un informe que elevó en su momento a Patrimonio Cultural el comandante del Escuadrón 22, Eduardo Víctor Saino, un campesino de Matancillas informó sobre la existencia de un sitio con arte rupestre en esa zona del departamento Los Andes.

A partir del testimonio ofrecido por el pastor andino, el sector comenzó a ser cuidadosamente relevado por una patrulla ambiental encabezada por el subalférez Heber Darío Pérez e integrada además por el sargento ayudante Víctor Navor López, el sargento Luciano Sosa, el cabo primero René Augusto Casasola y el gendarme José Omar Ríos.

Con la guía del pastor andino que había denunciado la localización del sitio arqueológico, el grupo llegó hasta el yacimiento y procedió a una completa demarcación del área de interés con la ayuda de un equipo de posicionamiento satelital (GPS).

Una vez completados los registros de ubicación, empezaron a fotografiar los grabados que comenzaron a mostrarse desde las ancestrales pizarras de laja.
El asombro comenzó con un suri, siguió con una llama y continuó con conmovedoras figuras humanas, que parecen danzar o quizás suplicar coronadas con tocados de plumas, bajo el sol, y acompañadas por círculos concéntricos indescifrables para el común de los mortales.

Este será trabajo de arqueólogos, antropólogos e historiadores. Por lo pronto, los gendarmes del Escuadrón 22 siguen haciendo el suyo con celo, en una extensa y dura geografía que no da respiros con las inclemencias climáticas, el saqueo del patrimonio cultural de la Provincia ni las cacerías ilegales de vicuñas.

En la Quebrada del Toro

Desde el Escuadrón 22 se confirmó ayer el reciente hallazgo de un "antigal", o "sitio de antiguos", en la Quebrada del Toro.

Según se informó desde esa unidad de Gendarmería, efectivos de la patrulla fija "Ingeniero Mauri" tomaron conocimiento de la existencia del yacimiento arqueológico por pobladores de parajes cercanos.

Producto de la erosión, comenzaron a mostrarse las paredes de piedra de un asentamiento aparentemente incaico. La patrulla ambiental delegada en la zona localizó el sitio a unos 70 kilómetros de la ciudad de Salta, cerca de las líneas de la ruta 51 y el ramal C-14, al oeste del Cerro Bayo y al este del Cordón del Incahuasi.

En el lugar se encontraron vasijas, tinajas, un mortero, piedras para picar y afilar y otros utensilios usados por antiguos pobladores de la región. En el yacimiento también se encontraron huesos humanos. El Escuadrón 22 dispuso medidas de vigilancia en la zona para evitar saqueos al sitio en el que arqueólogos salteños trabajan desde el mes pasado.
Fuente: Diario El Tribuno
 
 
http://www.informatesalta.com.ar/pagIndex.asp?P=Noticia&Item=1471

 



JERUSALEN - Los arqueólogos desentierran la muralla que rodeó Jerusalén en tiempos de Jesús

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 11:55


  • Descubren restos de la muralla que rodeaba Jerusalén en el Monte Sión
  • Revela en parte cómo pudo ser la ciudad en aquella época.
  • El muro tiene una altura de más de tres metros.

Arqueólogos israelíes han descubierto en el Monte Sión restos de la parte sur de la muralla que cercaba Jerusalén en el siglo I a.C., que arrojan luz sobre la ciudad por la que caminaron personajes como Jesucristo y Herodes.

odemos encontrar también restos de la muralla en la época del Primer Templo

Tras un año y medio de excavaciones, la Autoridad de Antigüedades de Israel (IAA) presentó este miércoles en una conferencia de prensa los resultados de un proyecto que ha puesto al descubierto partes de la muralla que rodeaba la Ciudad Santa durante la época del Segundo Templo (518 a.C. al 70 d.C.).

Según explicó el director de la excavación, Yehiel Zelinger, este descubrimiento "permite hacernos una idea más clara de lo que era Jerusalén en aquella época, que fue la de su mayor esplendor". "Sabíamos que existían los restos de la muralla y por dónde pasaban, pero nunca la habíamos visto y ahora estarán a la vista de todo el mundo", añade, y puntualiza que el muro tiene una altura de más de tres metros.

Una muralla del Primer Templo

obre esa muralla de la época del Segundo Templo ha aparecido otro muro del periodo bizantino (324-640 d.C.). "El hecho de que haya dos murallas de distintas épocas una sobre la otra nos hace pensar que siguen una línea topográfica para proteger el centro de la ciudad", explica Zelinger, para quien este dato "ofrece esperanzas de que encontremos también restos de la muralla en la época del Primer Templo (el Templo de Salomón, destruido en el 586 a.C.)".

Los restos de la parte sur de la muralla de la Ciudad Santa ya fueron excavados hace cerca de 120 años por el arqueólogo británico Frederick Jones Bliss, que puso al descubierto los muros a través de túneles que con el paso del tiempo se habían vuelto a llenar de tierra.

 

 

http://www.20minutos.es/noticia/409090/0/jerusalen/muralla/jesus/

   



ANDORRA - Excavat per primera vegada un forn romà a la vall andorrana del Madriu-Pedrafita-Claror

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 06:30

perafita claror
Valls de Perafita-Claror, situades a uns 2.200 metres d'altura.

 

 

Aquesta és la cinquena campanya de prospeccions i excavacions arqueològiques que porta a terme l’ICAC a la vall del Madriu-Pedrafita-Claror d’Andorra, un dels jaciments arqueològics més rics del Pirineu i, des del 2004, Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

 

L’equip, format per una dotzena d’arqueòlegs dirigits per Josep Maria Palet (ICAC) i Santiago Riera (SERP-UB), ha treballat enguany en vuit jaciments de la quarantena que hi ha a la vall. Entre les troballes més destacades hi ha dos forns de l’època romana baiximperial (per primera vegada n’han excavat un en extensió), assentaments d’explotacions ramaderes neolítiques (cabanes a Perafita i dues estructures d’hàbitat al Madriu) i construccions de la indústria formatgera medieval, a més de carboneres d’època moderna.

 

cabana sondeig

Excavació d’una cabana pastoral, possiblement prehistòrica, al Planell del Bisbe, a la vall de Perafita, a 2.200 metres (foto de la dreta) i sondeig amb sonda russa de la torbera de la Serra Mitjana, a 2.400 metres (esquerra).

 

 

La campanya del juliol del 2008 és la penúltima que porta a terme l’ICAC a Andorra dins del projecte d’arqueologia del paisatge “Ocupació del sòl i formes del paisatge de muntanya als Pirineus Orientals de l’antiguitat a l’època medieval”. Aquesta projecte de recerca, coordinat per l’ICAC, compta amb la col•laboració del SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques) de la Universitat de Barcelona i amb el suport del Govern d’Andorra.

 

equip Andorra

Equip d’excavació de la campanya de Perafita-Claror 2008.

 

 

 

ENTREVISTA a tres membres de l’equip: Josep Maria Palet, director dels treballs, i els investigadors predoctorals Hèctor Orengo i Ana Ejarque.

 

 

Quina és la troballa més significativa de la campanya del 2008?

Hèctor Orengo: Al Madriu ha estat espectacular perquè per primer cop hem excavat un forn en tota la seva extensió, i en un estat de conservació excel•lent, de l’època romana baiximperial (segles III-VI). És una nova tipologia de forn que altres equips també estan documentant al Pirineu però encara no està definida.

 

Forn de què?

Josep M. Palet: Justament no en sabem amb certesa la funció perquè no hem trobat romanents.

Hèctor Orengo: I això pot ser una pista! Quan excaves un forn metal•lúrgic tens molt detritus, i aquí no en tenim. Per això pensem que és una nova tipologia de forn. La hipòtesi més plausible és que siguin forns relacionats amb l’explotació forestal.

Ana Ejarque: Per a la producció de pega de resina. Però encara no en tenim proves.

 

Es coneixen, forns vinculats a l’explotació forestal?

Josep M. Palet: De forns se’n feien per tot, al llarg de la història! I aquest tipus està documentat en època medieval. Els pastors feien forns per fer oli del ginebró, per exemple. Els forns que treballem al Cadí de segur que són metal•lúrgics, però els dos que hem excavat a Andorra probablement estan relacionats amb aquest món ramader.

 

Per què?

Josep M. Palet: Per dos motius: és una zona de substrat granític pobra en mineral i, com diem, no tenim els detritus propis de l’activitat metal•lúrgica. Normalment és al revés: trobes molta escòria i poc forn, i nosaltres hem trobat molt forn i poca escòria. Havíem pensat que podien ser forns de ferrer, de forja, però tampoc: són molt grans i estan molt ben fets. D’aquests forns n’hem excavat dos, però en coneixem cinc al Madriu.

 

Quin material heu tret del forn excavat?

Josep M. Palet: Ha donat poc material arqueològic, però en canvi moltíssima fusta, molt ben conservada en el canal d’evacuació del forn. I aquesta gran presència de fusta reforça la idea que sigui un forn relacionat amb les explotacions forestals.

 

També heu fet descobriments d’èpoques anteriors a l’època romana.

Josep M. Palet: Sí, pel que fa a la prehistòria hi ha dades interessants. El 2007 a la vall de Perafita ja vam documentar cabanes de l’època neolítica importants, perquè no són simples cabanes de pastor sinó cabanes vinculades a grups, a famílies.

Hèctor Orengo: Cabanes que denoten un assentament estable estacional, és a dir, que el lloc no es va fer servir un sol cop sinó que era un lloc recurrent.

Josep M. Palet: Parlem d’un campament del neolític mitjà, de fa uns 5.000 anys. Arqueològicament és una dada interessantíssima, perquè assentaments a tanta alçada (2.300 metres) amb material constructiu prou ben conservat no es coneixen. Encara hem de fer les datacions, però segurament durant aquesta campanya a Perafita s’ha documentat un nou campament d’entre el 3700 i el 2900 aC.

Ana Ejarque: A part, és un moment d’una obertura de paisatge molt important, perquè aquesta ocupació coincideix amb un començament de pastures: abans hi havia bosc.

 

Com ho sabeu?

Ana Ejarque: Justament aquest jaciment és a la vora d’una torbera, i el registre palinològic que n’hem fet ens indica que la formació d’aquestes cabanes coincideix amb la creació de pastures.

Hèctor Orengo: Una de les coses més impressionants d’aquest projecte és la contrastació entre les dades arqueològiques i paleoambientals. Entre elles hi ha una relació molt bona, molt forta, i de gran complementarietat. Hem establert cronologies per separat i coincideixen en les fases antròpiques. O sigui que una aproximació a la història valida l’altra!, i és senyal que ho estem fent bé i que podem començar a definir l’evolució del paisatge i la relació home-medi en aquesta àrea.

 

Parleu-nos de les altres restes prehistòriques que heu excavat.

Josep M. Palet: Al Madriu s’han excavat a quasi 2.550 metres dues estructures que segurament són d’hàbitat. En una d’elles, de planta rectangular, molt ben construïda, segurament associada a activitats ramaderes, hi ha aparegut força ceràmica. Ho hem de confirmar amb radiocarboni, però no deu ser un jaciment tan antic com el que hem trobat a Perafita sinó del bronze antic, cap al 2000 aC, que també és una fase molt important d’aprofitament del paisatge.

 

 

 

helicòpter torbera

Helicòpter per al trasllat de materials arqueològics (dreta) i torbera de la Serra Mitjana, a la vall de Perafita (2.400 metres), on es realitzaran estudis paleoambientals (esquerra).

 

 

També heu fet descobriments pel que fa a l’època medieval, que potser no us interessa tant…

Hèctor Orengo: I tant, vam començar per aquesta!

Josep M. Palet: A més, un punt de ruptura molt important en el paisatge de muntanya és a l’edat mitjana, i ens interessa molt definir quan, perquè l’edat mitjana és molt llarga: mil anys! De moment tenim moltes estructures ramaderes i formatgeres de la baixa edat mitjana, com orris, i cronologies de Madriu i Perafita del segle XI que apunten a moments importants d’aquestes instal•lacions. Aquest any hem continuat excavant espais d’aquest tipus.

 

Amb quin objectiu?

Josep M. Palet: Entre el món romà i medieval segurament que hi ha ruptures molt interessants, canvis en l’explotació del medi amb un impacte molt fort, i l’objectiu és concretar aquest moment. Estem pendents de les anàlisis radiocarbòniques, però confiem que la campanya d’enguany, en què hem excavat molt, ens aporti dades.

Hèctor Orengo: D’altra banda, sembla que hi ha diferenciació entre l’aprofitament de les valls. A Perafita és més pronunciada la fase del neolític mitjà; al Madriu, la fase del bronze antic. Abans es considerava aquestes àrees una mateixa unitat d’explotació. Nosaltres estem demostrant el contrari: que l’explotació està molt fragmentada per valls.

Ana Ejarque: Els diagrames pol•línics dibuixen paisatges molt microregionals en la forma de ser explotats: ramaderia, metal•lúrgia, bosc… És sorprenent la diversificació que hi ha en valls d’alta muntanya tan veïnes com Perafita i Madriu, que s’han explotat amb diferents usos en un mateix moment.

 

Per què és tan imporant datar la ruptura paisatgística entre l’època romana i la medieval?

Josep M. Palet: En els estudis que jo havia fet als Alps, es parlava del trencament dels segles VIII-IX, en què hi ha desforestacions massives i es configura el paisatge com el coneixem ara. Al Pirineu això encara no està ben perfilat. Amb el Santi Riera vam documentar aquest canvi al segle VII a les zones litorals i prelitorals, i ho vam extrapolar als Pirineus. Però per la informació que tenim fins ara en aquesta època al Pirineu no hi va haver canvis, i potser la ruptura forta es va fer abans, al Neolític!

 

Tornant a la campanya d’enguany: també heu localitzat carboneres d’època moderna.

Josep M. Palet: Sí, associades a la farga del Madriu, del segle XVIII. Això ens ha generat una gran quantitat de carboneres per a la producció de carbó per alimentar de combustible les fargues. De les 500 estructures inventariades a la zona moltes són carboneres. Amb les prospeccions d’aquest any hem finalitzat l’inventari.

 

 

Madriu

 

Àrea dels estanys a la vall del Madriu (2.500 metres).

 

 

L’ICAC treballa a la vall del Madriu-Perafita-Claror des del 2004, l’any en què es declara Patrimoni de la Humanitat. Casualitat?

Josep M. Palet: Va ser una coincidència feliç. Quan vam presentar el projecte al Govern andorrà els va interessar perquè havien promogut la candidatura a la Unesco perquè la vall fos protegida com a paisatge cultural. Aquesta coincidència ha funcionat molt bé, i des del 2004 hem tingut un suport econòmic del Govern d’Andorra considerable, d’uns vuitanta cinc mil euros.

Hèctor Orengo: De fet, les raons per les quals aquesta vall es va declarar Patrimoni de la Humanitat són bàsicament les raons per les quals nosaltres la vam triar per estudiar. Encara no sabíem la potència arqueològica que tenia, però ja s’intuïa un enorme aprofitament antròpic durant tota la història.

 

Per què?

Ana Ejarque: Perquè hi ha estructures visibles a cotes molt altes, com els orris a 2.200 metres, que són construccions de l’època moderna i fan pensar que en el passat també n’hi havia hagut.

Josep M. Palet: Exacte: des de la visió arquelògica ja es veia, en un primer diagnòstic, que era una àrea riquíssima d’estructures ramaderes. Però des de la visió paleoambiental també era una àrea perfecta, perquè està plena de torberes, llacs i estanys, i això permet tenir registres sedimentològics extraordinaris.

 

Fetes cinc campanyes, en quina fase està el projecte de recerca?

Josep M. Palet: En una fase molt avançada. L’inventari i catalogació de les 500 estructures arqueològiques que ha donat la vall està acabat. Ara el que fem són excavacions d’algunes d’aquestes estructures.

 

L’any que ve fareu l’última campanya.

Josep M. Palet: Sí, la idea és cloure la recerca i començar a produir. A partir del 2010 tindrem dues noves tesis doctorals, de l’Hèctor Orengo i l’Ana Ejarque, i la publicació de les monografies. Haurem fet sis anys, un termini bo per projectes en arqueologia del paisatge.

 

No preveieu, doncs, nous projectes a la zona?

Josep M. Palet: Si definim un nou projecte haurà d’estar d’acord amb el futur pla de gestió d’aquestes valls. Per exemple, si hi ha un programa de posada en valor d’aquesta àrea, el projecte arqueològic es podria enfocar a excavar un jaciment, restaurar-lo i consolidar-lo.

 

[Entrevista de Carme Badia i Puig]

 

 

 

Per a més informació, vegeu què n'ha dit la premsa andorrana:

 

Televisió d’Andorra

http://www.informatius.ad/index.php?option=com_content&task=view&id=4418&Itemid=63

Diari d’Andorra

http://diariandorra.info/noticies/view.php?ID=7594

El Periòdic d’Andorra

http://www.elperiodicdandorra.com/default.asp?idpublicacio_PK=16&idioma=CAS&idnoticia_PK=524314&idseccio_PK=253&h=

 

 

 http://www.icac.net/

 



TUNEZ - La Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC participa en el projecte d’Althiburos (Tunísia)

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 19:38

althiburos

Imatge del paisatge d'Althiburos.

 

 

Per tercer any consecutiu la Unitat de Documentació Gràfica (UDG) i diversos arqueòlegs de l’ICAC (Carme Belarte, codirectora, i Pau Olmos i Núria Morell han participat durant els mesos de juny i juliol del 2008 en els treballs arqueològics que es duen a terme a l’àrea de l’antiga Althiburos (El Kef, Tunísia). Aquesta recerca consisteix a excavar part de la ciutat antiga i a estudiar el territori que l’envolta, amb l’objectiu de conèixer la societat númida i la seva evolució, prèvia a l’arribada dels romans.

 

 

equip udg

Equip de la Unitat de Documentació Gràfica de l'ICAC, aquest estiu a Althiburos.

 

 

L’equip de la UDG s’ha encarregat de generar la planimetria detallada de tota l’àrea, d’uns 12 km², a una escala que permeti els treballs posteriors de prospecció sistemàtica i l’estudi del territori. D’aquesta zona només es disposava d’una planimetria a gran escala (1/50.000), del tot insuficient per a les necessitats de la recerca, i és per això que els responsables del projecte van demanar la participació de la UDG, que també ha donat suport topogràfic i planimètric als diferents treballs puntuals.

 

 

vista tridimensional

 

Vista tridimensional d'Althiburos.

 

 

Al llarg d’aquests tres anys s’ha generat la planimetria de tota l’àrea a escala 1/2.000, en què es detalla tant el relleu i els elements topogràfics com les nombroses restes arqueològiques documentades. Aquesta planimetria s’ha fet de manera que es poden crear imatges tridimensionals de l’àrea treballada i es pot gestionar la informació amb sistemes GIS.

 

 

gps
restes romanes

Topografiant amb GPS (esquerra) i documentant restes romanes.

 

 

Durant l’elaboració de la topografia s’han anat detectant i descobrint nombroses restes arqueològiques, de les quals s’han fet les plantes. En total, s’han documentat i posicionat més de 220 dòlmens i estructures funeràries tumulars, més de 50 àrees o jaciments d’època clàssica, 5 possibles assentaments númides, 15 pedreres romanes, 6 àrees sepulcrals, 3 mil•liaris in situ, restes de diversos eixos viaris, i un gran mur de delimitació del territori de més de 8 quilòmetres de llarg.

 

 

fotogrametria
dolmen

Elaboració de la fotogrametria i documentació d'un dolmen.

 

 

Igualment, la UDG també ha donat suport topogràfic als diferents sectors d’excavacions i al replantejament sobre el terreny de les quadrícules per la prospecció sistemàtica. Una altra de les tasques que s’han realitzat ha estat la planimetria de les restes actualment visibles de la ciutat, així com el dibuix planimètric i analític del complex capitolí d’Althiburos (a escala 1/20), el temple, la plaça adjacent i el tèmenos que els engloba. Aquest és un edifici singular del jaciment i amb una problemàtica ben peculiar, i a partir dels alçats planimètrics s’han establert les bases per comprendre’l correctament.

 

 

capitoli
edifici roma

Fent la fotogrametria del capitoli d'Althiburos i topografiant un edifici d'època romana.

 

En aquesta tercera campanya l’equip de la UDG ha treballat conjuntament amb Kaïs Trabelsi, topògraf de l’Institut Nacional de Patrimoni Tunisià, i amb Susanna Riva, arqueòloga dibuixant, col•laboradora de la Superintendenza Archeologica de Roma, de manera que s’ha configurat un equip multidisciplinar i plurinacional. En el jaciment d’Althiburos també hi treballen diversos equips de les universitats italianes de Macerata i Bari i del C.N.R. italià, i també diversos grups de recerca de l’Institut Nacional de Patrimoni tunisià, que s’han servit de la documentació generada per la UDG com a base de treball per a les seves investigacions.

 

 

enterrament
pedrera

Planimetria d'un enterrament romà i topografia d'una pedrera.

 

El projecte d’excavacions i prospeccions arqueològiques d'Althiburos va començar el 2006 i les han dut a terme la Universitat de Barcelona i l'Institut Nacional de Patrimoni tunisià, conjuntament amb Consell Insular d’Eivissa i la participacio de diferents membres de l’ICAC. Ha estat finançat, majoritàriament, per la Generalitat de Catalunya (dins el programa Excava de l’AGAUR). Els directors d’aquest projecte catalano-tunisià són Nabil Kallala (equip tunisià) i Joan Sanmartí Grego i Joan Ramon Torres (equip català).

 http://www.icac.net/

 



Oberta la inscripció al Màster en Papirologia (2008-2010)

A g e n d a - — Publicat per josep.m @ 19:35

 

 

El Màster en Papirologia té l'objectiu de capacitar l'alumne en la lectura i edició de papirs, especialment en llengua grega. El Màster és semipresencial (amb classes presencials un cap de setmana al mes). En aquesta segona edició hi ha la possibilitat de cursar-lo a distància, excepte en un mínim de sessions en què és imprescindible el contacte de l'alumne amb el papir.

 

Les següents assignatures del Màster també es poden cursar independentment, com a cursos d'extensió universitària: Introducció a la papirologia, Història i cultura de l'Egipte grecoromà, Història i cultura de l'Egipte copte i Conservació i restauració de papirs.

 

El Màster en Papirologia va sorgir d'una proposta de la revista Auriga que va acollir l'ICAC i la Fundació URV, i que compta amb la col·laboració de la Secció de Filologia Clàssica del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.

 

Per a més informació i matrícula, vegeu el document adjunt.

 

Díptic Màster en Papirologia


Powered by LifeType