PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


TUNEZ - La Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC participa en el projecte d’Althiburos (Tunísia)

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 19:38

althiburos

Imatge del paisatge d'Althiburos.

 

 

Per tercer any consecutiu la Unitat de Documentació Gràfica (UDG) i diversos arqueòlegs de l’ICAC (Carme Belarte, codirectora, i Pau Olmos i Núria Morell han participat durant els mesos de juny i juliol del 2008 en els treballs arqueològics que es duen a terme a l’àrea de l’antiga Althiburos (El Kef, Tunísia). Aquesta recerca consisteix a excavar part de la ciutat antiga i a estudiar el territori que l’envolta, amb l’objectiu de conèixer la societat númida i la seva evolució, prèvia a l’arribada dels romans.

 

 

equip udg

Equip de la Unitat de Documentació Gràfica de l'ICAC, aquest estiu a Althiburos.

 

 

L’equip de la UDG s’ha encarregat de generar la planimetria detallada de tota l’àrea, d’uns 12 km², a una escala que permeti els treballs posteriors de prospecció sistemàtica i l’estudi del territori. D’aquesta zona només es disposava d’una planimetria a gran escala (1/50.000), del tot insuficient per a les necessitats de la recerca, i és per això que els responsables del projecte van demanar la participació de la UDG, que també ha donat suport topogràfic i planimètric als diferents treballs puntuals.

 

 

vista tridimensional

 

Vista tridimensional d'Althiburos.

 

 

Al llarg d’aquests tres anys s’ha generat la planimetria de tota l’àrea a escala 1/2.000, en què es detalla tant el relleu i els elements topogràfics com les nombroses restes arqueològiques documentades. Aquesta planimetria s’ha fet de manera que es poden crear imatges tridimensionals de l’àrea treballada i es pot gestionar la informació amb sistemes GIS.

 

 

gps
restes romanes

Topografiant amb GPS (esquerra) i documentant restes romanes.

 

 

Durant l’elaboració de la topografia s’han anat detectant i descobrint nombroses restes arqueològiques, de les quals s’han fet les plantes. En total, s’han documentat i posicionat més de 220 dòlmens i estructures funeràries tumulars, més de 50 àrees o jaciments d’època clàssica, 5 possibles assentaments númides, 15 pedreres romanes, 6 àrees sepulcrals, 3 mil•liaris in situ, restes de diversos eixos viaris, i un gran mur de delimitació del territori de més de 8 quilòmetres de llarg.

 

 

fotogrametria
dolmen

Elaboració de la fotogrametria i documentació d'un dolmen.

 

 

Igualment, la UDG també ha donat suport topogràfic als diferents sectors d’excavacions i al replantejament sobre el terreny de les quadrícules per la prospecció sistemàtica. Una altra de les tasques que s’han realitzat ha estat la planimetria de les restes actualment visibles de la ciutat, així com el dibuix planimètric i analític del complex capitolí d’Althiburos (a escala 1/20), el temple, la plaça adjacent i el tèmenos que els engloba. Aquest és un edifici singular del jaciment i amb una problemàtica ben peculiar, i a partir dels alçats planimètrics s’han establert les bases per comprendre’l correctament.

 

 

capitoli
edifici roma

Fent la fotogrametria del capitoli d'Althiburos i topografiant un edifici d'època romana.

 

En aquesta tercera campanya l’equip de la UDG ha treballat conjuntament amb Kaïs Trabelsi, topògraf de l’Institut Nacional de Patrimoni Tunisià, i amb Susanna Riva, arqueòloga dibuixant, col•laboradora de la Superintendenza Archeologica de Roma, de manera que s’ha configurat un equip multidisciplinar i plurinacional. En el jaciment d’Althiburos també hi treballen diversos equips de les universitats italianes de Macerata i Bari i del C.N.R. italià, i també diversos grups de recerca de l’Institut Nacional de Patrimoni tunisià, que s’han servit de la documentació generada per la UDG com a base de treball per a les seves investigacions.

 

 

enterrament
pedrera

Planimetria d'un enterrament romà i topografia d'una pedrera.

 

El projecte d’excavacions i prospeccions arqueològiques d'Althiburos va començar el 2006 i les han dut a terme la Universitat de Barcelona i l'Institut Nacional de Patrimoni tunisià, conjuntament amb Consell Insular d’Eivissa i la participacio de diferents membres de l’ICAC. Ha estat finançat, majoritàriament, per la Generalitat de Catalunya (dins el programa Excava de l’AGAUR). Els directors d’aquest projecte catalano-tunisià són Nabil Kallala (equip tunisià) i Joan Sanmartí Grego i Joan Ramon Torres (equip català).

 http://www.icac.net/

 



Oberta la inscripció al Màster en Papirologia (2008-2010)

A g e n d a - — Publicat per josep.m @ 19:35

 

 

El Màster en Papirologia té l'objectiu de capacitar l'alumne en la lectura i edició de papirs, especialment en llengua grega. El Màster és semipresencial (amb classes presencials un cap de setmana al mes). En aquesta segona edició hi ha la possibilitat de cursar-lo a distància, excepte en un mínim de sessions en què és imprescindible el contacte de l'alumne amb el papir.

 

Les següents assignatures del Màster també es poden cursar independentment, com a cursos d'extensió universitària: Introducció a la papirologia, Història i cultura de l'Egipte grecoromà, Història i cultura de l'Egipte copte i Conservació i restauració de papirs.

 

El Màster en Papirologia va sorgir d'una proposta de la revista Auriga que va acollir l'ICAC i la Fundació URV, i que compta amb la col·laboració de la Secció de Filologia Clàssica del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.

 

Per a més informació i matrícula, vegeu el document adjunt.

 

Díptic Màster en Papirologia



L'ICAC ofereix 24 beques i té oberta la tercera preinscripció al Màster en arqueologia clàssica

A g e n d a - — Publicat per josep.m @ 19:32

 El dimecres 10 de setembre s'acaba el tercer període de preinscripcions al Màster oficial interuniversitari en arqueologia clàssica 2008-2010 (Universitat Rovira i Virgili, Universitat Autònoma de Barcelona i ICAC).

 

Trobareu la sol·licitud d'accés al Màster en el document adjunt. La podeu fer arribar, emplenada, a la Sra. Ana Gallego ( agallego@icac.net).Aquesta adreça de correu electrònic està protegida dels spambots, necessiteu tenir el JavaScript habilitat per veure-la

 

Imprès sol·licitud

 

 

Aquest màster disposa de 24 beques, distribuïdes de la manera següent:

- 8 beques de mobilitat (BM)   Imprès

- 8 beques de col·laboració (BC)  Imprès

- 8 beques per als treballs de recerca (BTR)  Imprès

 

 

A continuació trobareu la resolució de la directora de l'ICAC i les bases generals de la convocatòria de beques d'aquest 2008.

 Resolució directora

 Bases convocatòria



TARRAGONA - Munten una gran bastida per restaurar l'orgue de la catedral de Tarragona

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:49



La bastida instal·lada a la nau central de la catedral. Foto: J.F.

C.F.. Tarragona

L'Ajuntament de Tarragona, la Diputació i l'Arquebisbat van signar el 13 d'abril de l'any passat un conveni per restaurar el moble de l'orgue de la catedral de Tarragona i per construir un nou instrument. Aquell conveni pren forma ara amb l'inici dels treballs de desmuntatge de l'antic orgue. Una gegantina bastida, d'uns 25 metres d'alçada, ocupa bona part de la nau central de la catedral per facilitar els treballs de retirada dels tubs de l'orgue actual i procedir al desmuntatge de les dues portes monumentals (de 7 metres d'alçària per 5 d'ample), com a pas previ a la restauració del moble. Un equip d'especialistes està duent a terme aquests treballs delicats, previs a la rehabilitació del moble de 23 metres d'alçària i a la seva adequació per instal·lar-hi la nova maquinària, que recuperarà característiques primitives, com el canvi de lloc de l'organista, que tornarà a tocar des de la «cadireta», és a dir, al mateix cos de l'instrument.

Amb tot, segons fonts de l'Arquebisbat de Tarragona, abans del 23 de setembre, diada de Santa Tecla, els treballs d'aquesta fase hauran d'estar enllestits i la bastida, retirada.

El disseny del moble és de l'arquitecte Jaume Amigó i el treball de fusteria va ser realitzat per Pere Ostris i Jeroni Xanxo entre l'any 1562 i el 1566. Al moble hi van incorporar tot el sistema estructural propi del Renaixement, entaulaments i ordres clàssics, i tot el repertori ornamental a la romana, grotescos, àngels, garlandes i bustos, entre altres elements. A l'espectacularitat d'aquest treball, cal sumar-hi les sargues que constitueixen les portes que tanquen el moble, que van pintar per totes dues cares Pere Serafí i Pier Paolo de Montalbergo amb la representació de l'anunciació, a l'exterior, i l'adoració dels pastors i la resurrecció de Crist, a la part interior.


SO BARROC

Tot i que el moble del nou orgue serà renaixentista, la seva sonoritat tindrà uns trets propers al barroc, la qual cosa permetrà que s'hi pugui interpretar la major part de la música que es conserva a l'arxiu de la catedral, així com la que es conserva a diferents catedrals espanyoles i de l'Europa central, segons l'Arquebisbat.El nou orgue està en procés de construcció a Holanda i s'espera que es pugui estrenar durant les festes de Nadal de l'any 2010. Fins aleshores s'hauran de fer tot un seguit de treballs d'adequació dels espais adjacents al moble actual per poder dipositar la nova maquinària «del que serà un dels millors orgues d'Europa».
 
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2985578

XERTA - Es constitueix una plataforma veïnal i política per salvar el molí de l'assut de Xerta 04.09.08

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:45


El 21 de setembre faran una manifestació per implicar més administracions

ROSER ROYO.
Xerta
L'Ajuntament de Xerta s'ha sumat de ple en la reivindicació d'un grup de veïns del municipi que reclamen la recuperació de l'antic molí fariner de l'assut. De fet, el consistori, diverses entitats del municipi i aquell primer grup de veïns han constituït una plataforma que sota el lema «Salvem el molí de l'assut» vol la implicació de la resta d'administracions públiques (el Departament de Cultura, el Consell Comarcal i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre) en la restauració del molí.
 
El molí de l'assut té una part de la coberta enfonsada. Foto: R.R.  


+

L'antic molí fariner de l'assut data del 1575 i està catalogat des del 2002, juntament amb la resta de construccions de l'assut, com a bé cultural d'interès nacional en la categoria de monument històric. Tot i això, el seu estat de conservació és deplorable, segons un informe de l'arquitecte municipal de Xerta del 28 de febrer, que descriu la situació d'abandonament de l'edifici. «La coberta està enfonsada en diverses zones, els forjats també presenten enfonsaments en diversos llocs», apunta l'informe del pèrit municipal que detalla també el mal estat de les façanes i dels tancaments interiors. En aquest sentit, l'arquitecte recomana que «cal actuar al més aviat possible per impedir que la degradació siga encara major i evitar fins i tot el col·lapse de l'edifici». Ara bé, l'arranjament i la recuperació de la construcció –«un dels escassos edificis industrials de l'època del Renaixement de Catalunya», com es va encarregar de recordar ahir Robert Pascual, un dels veïns que ha impulsat la plataforma– topa amb el fet que és de titularitat privada i que a més hi ha molts dubtes de qui n'ostenta realment la titularitat. Així, segons el registre de la propietat, el titular de la propietat és la Reial Companyia de Canalitzacions i Regs de l'Ebre, però la Comunitat de Regants de l'Esquerre de l'Ebre i la mateixa Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) s'han posat en contacte amb l'Ajuntament per informar que en són els propietaris. L'empresa que gestiona la central hidroelèctrica de l'assut, situada al costat del molí, també ha perdut diversos litigis amb la Reial Companyia sobre la titularitat del molí.

 


MANIFESTACIÓ

«La situació és complexa, però creiem que ara és el moment de salvar el molí abans que acabe caient», va manifestar l'alcalde de Xerta, Moisés Fabra (PSC). Fabra va destacar que tots els grups polítics en representació a l'Ajuntament –PSC i ERC al govern i CiU a l'oposició– i la societat civil estan per la tasca i va assenyalar que l'objectiu de la manifestació que ha convocat la recentment constituïda Plataforma en Defensa del Molí de l'Assut per al 21 de setembre és aconseguir implicar la resta d'administracions competents, sobretot el Departament de Cultura. «Si l'edifici està catalogat, Cultura té el deure d'evitar que s'enfonse», va afegir Fabra.

 

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2985581 



TARRAGONA - Confien a trobar restes de més de 800.000 anys en la nova excavació de la Boella 04.09.08

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:39
 
 
L'equip d'arqueòlegs dirigit per Josep Vallverdú inicia una nova campanya en aquest jaciment, on van aparèixer restes de mamut

CARINA FILELLA.
La Canonja
Després de l'èxit de la campanya duta a terme el maig de l'any passat al jaciment de la Boella (la Canonja), on van descobrir restes de mamut que podrien tenir més de 800.000 anys d'antiguitat, un equip d'arqueòlegs va iniciar ahir una altra campanya d'excavacions. Josep Vallverdú, el director de la intervenció, confia a localitzar-hi altres restes del plistocè inferior. Els treballs se centren en un espai situat a uns 200 metres d'on l'any passat es van localitzar les defenses de mamut, i hauran de servir per avalar la presència humana, fa un milió d'anys, en aquest indret. En l'excavació, que durarà fins al dia 23, hi prenen part arqueòlegs de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social i del Museu de Ciències Naturals de Madrid.
 
  
Una màquina excavadora netejava ahir les capes superficials modernes del jaciment. Fotos: J.F. R.B.

Els arqueòlegs van començar a netejar el terreny ahir i a extreure les capes superficials més modernes. Es tracta de deixar-ho tot a punt perquè la setmana que ve puguin començar de ple una nova excavació en aquest jaciment de la Boella, de gran importància paleontològica. Els treballs es duen a terme a uns dos-cents metres de l'indret on en la campanya anterior van descobrir tres grans defenses de mamut extingit de més de 800.000 anys d'antiguitat, a més de peces de la indústria lítica que evidencien la presència humana.

En aquest espai, Ramon Capdevila, responsable de la primera excavació efectuada al barranc de la Boella l'any 1970, ja hi va recuperar diversos fòssils, actualment dipositats al Museu Salvador Vilaseca de Reus. L'equip d'arqueòlegs que hi treballa ara excavarà en uns nivells inferiors, on Capdevila va documentar que hi havia restes paleontològiques. «Esperem trobar-hi fòssils de més de 800.000 anys d'antiguitat», apunta el director de la campanya, Josep Vallverdú, que no descarta localitzar-hi més restes de mamut, però també molts altres fòssils d'aquest període que equiparen cronològicament el jaciment de la Boella amb els d'Atapuerca (Burgos) i Orce (Granada). «Anem darrere de la pista que va documentar Ramon Capdevila i esperem trobar nivells de més antiguitat», va dir Vallverdú.



EQUIP A TRES BANDES


En l'excavació actual, que durarà fins al 23 de setembre, hi prenen part més de vint arqueòlegs i investigadors procedents de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), la Universitat Rovira i Virgili i el Museu Ciències Naturals de Madrid.

Després de les espectaculars troballes de l'any passat de mamuts extingits (concretament del Mammuthus meridionalis), la campanya actual servirà per continuar aprofundint en el coneixement d'aquest jaciment i incrementar el registre arqueològic que avali la presència humana a l'entorn de fa un milió d'anys en aquest indret.

Les defenses de mamut es guarden a la Canonja, on des de fa mesos estan en procés de restauració. Posteriorment, juntament amb les noves restes que es descobreixin al jaciment, s'organitzarà una exposició que serveixi per divulgar-ne el coneixement, segons va avançar ahir Josep Vallverdú.

Les defenses de mamut, els microvertebrats i les indústries lítiques (eines de pedra) que s'hi han trobat han confirmat que el de la Boella seria un dels pocs jaciments del plistocè mitjà o inferior que s'han trobat a Europa. I, a més, el jaciment hauria actuat com un escorxador, perquè era on els homínids aprofitaven els grans herbívors per alimentar-se'n.

En els pròxims anys, els arqueòlegs hauran de dur a terme un treball en les altres capes del jaciment i en l'estudi de les seqüències de les indústries. «Hi excavarem en els pròxims quatre o cinc anys», assegura Vallverdú. A més, l'IPHES ha plantejat la creació al barranc de la Boella d'un parc sobre prehistòria i paleoecologia que serveixi de centre de divulgació d'aquesta disciplina.

 

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2985575



EL SALVADOR - Hallan vestigios de una “civilización perdida” en El Espino

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 11:56


Julio de 2007. La foto muestra un corte estratigráfico en una de las paredes durante la construcción del bulevar Diego de Holguín. Son evidentes zurcos de siembra, soterrados probablemente por cenizas de la erupción del volcán de Ilopango (aprox. 420 d.C.).

 

El departamento de arqueología de Concultura descubrió en julio de 2007 y enero de 2008 vestigios arqueológicos de más de mil años de antigüedad en la zona donde se construye el Bulevar Diego de Holguín. Hasta hoy, el Ministerio de Obras Públicas y las autoridades de Concultura mantenían el hallazgo en secreto. La semana pasada, El Faro descubrió que en el sector poniente de la carretera aún en construcción, contiguo al nuevo edificio de Cancillería, el MOP encontró más cerámica prehispánica y tampoco informó nada. Los lugareños, que venden piezas libremente, hablan incluso de entierros. Un año después del hallazgo, gran parte de los vestigios están en proceso de destrucción.

Daniel Valencia* / Fotos por Mauro Arias y fotos tomadas del informe técnico de Departamento de Arqueología de CONCULTURA
cartas@elfaro.net
Publicada el 25 de agosto de 2008 - El Faro

 

¿Qué sentiría si el próximo año, cuando usted circule por el bulevar Diego de Holguín, le cuentan que ahí, debajo del duro y frío concreto, se encuentran los restos de una civilización prehispánica hasta ahora desconocida? ¿Qué sentiría si se entera de que la evidencia de esta civilización se perdió para siempre? Pues estas posibilidades son las que involucra el tramo II del bulevar, publicitado como la “primera vía expresa” de El Salvador, y que en 2006 y 2007 puso en aprietos a tres ministros del gabinete por la depredación ambiental que causó en la finca El Espino (Hugo Barrera, David Gutiérrez y Carlos Guerrero).

Ahí, justo donde miles de árboles fueron talados para compactar la tierra que servirá de base para el cemento, hay restos arqueológicos. La evidencia científica ubica restos a lo largo del tramo de 4.9 kilómetros.

El Faro constató el pasado martes 19 de agosto, al poniente de la zona dañada del parque Los Pericos, dentro de una zanja de aproximadamente dos metros de profundidad -que servirá de desagüe para la mega carretera-, que los tractores de la empresa COPRECA destruyeron decenas de piezas arqueológicas entre ollas, figuras antropomorfas, vasijas, collares…

Esta zanja colinda con el nuevo edificio de Cancillería. La cantidad de material encontrado –y destruido- sobrepasa la imaginación, a juicio de los trabajadores de la obra. En el terreno, COPRECA trabaja desde mayo, metiendo la excavadora que abrió al menos 200 metros en línea recta hacia  una quebrada cercana, atrás del mercadito de Merliot, entre el límite de Antiguo Cuscatlán y Ciudad Merliot.

“Yo encontré un muñequito hace como dos semanas. Estaba completito. Tenía la cara bien hechita de indio, estaba sentado, como amarrado de manos y pies. En la cabeza tenía como un hoyito, como que era para andarlo colgado”, dice uno de los jornaleros, pala en mano. Otro, retirado unos cinco metros, da muestras de cómo se encuentran los restos de cerámica. “Así, mire (hunde la pala en el lodo)”. Y, efectivamente, están casi a flor de tierra. “¿Ve? Ahí hay”, dice. En la tierra removida aparecen restos de lo que se presume fue una vasija.

A estas alturas, dentro de la zanja,  ya sólo aparecen restos de vasijas rotas, asas de cántaros y piernas desmembradas de figuras antropomorfas. Ni los jornaleros, ni los supervisores de la obra ni las autoridades del MOP informaron nada, pese a que la ley de Patrimonio Cultural obliga a parar la obra para informar de los hallazgos a Concultura, para que esta investigue sobre el terreno. Los jornaleros, ahora, apilan los tiestos en bolsas plásticas y se toman los hallazgos en broma.

“Mire, aquí tengo un indio que le puedo vender. Ahí está, ¿ve? Con la pala en la mano, ja, ja, ja”, bromea uno de los jornaleros mientras señala con el dedo a uno de sus compañeros.

Miguel Fiallos, ingeniero y encargado del proyecto por parte de COPRECA, después de admitir que no informaron nada a Concultura, alegó ignorancia de la ley y agradeció a El Faro de “dar la alerta” a las autoridades con esta noticia.

 

 

Fiallos agregó que cuando se construyó la calle de acceso al edificio de cancillería, atrás del mercadito de Merliot, incluso llegaron a encontrar “osamentas” y collares que fueron lavados por una lluvia copiosa. Desaparecieron y el testimonio de Fiallos es la única prueba de ese hallazgo. Eso hace más de dos años. Nadie se enteró de nada.

Shione Shibata, encargado del Departamento de Arqueología (DA), oficina adscrita a Concultura, un día después de que El Faro atestiguara la destrucción producida por los tractores (miércoles 20), informó que ya habían realizado una inspección en el lugar. El arqueólogo lamentó que las autoridades del MOP no hayan avisado antes para rescatar algunas de las piezas que los trabajadores comentan que de ahí se extrajeron… y que se vendieron a precios risibles.

“Yo vendí un cántaro a 25 dólares a uno de los supervisores del MOP. Una medalla que tenía labrado algo, así como un sol, a cinco dólares, y un plato también a cinco dólares”, dice otro trabajador. 40 dólares por una milenaria historia.

Los cultivos más grandes hasta ahora

En julio de 2007, fue el mismo Shibata quien descubrió, Diego de Holguín abajo, la primera evidencia de que bajo la tierra de la finca de café de El Espino hay una historia aún no descubierta ni contada. Shibata, quien trabaja en el país desde 1995 como arqueólogo –es graduado de la universidad de Doshisha y tiene una maestría de la universidad de Kanazawa, ambas en Japón-, encontró surcos de cultivo que datan del periodo preclásico  y preclásico tardío (aproximadamente 420 d.C.), sepultados por la erupción del volcán Ilopango.

 

 

El arqueólogo japonés conducía su automóvil cerca del redondel Roberto d´Aubuisson, cuando sin querer observó a su mano izquierda, hacia el tramo sin construir del Diego de Holguín. Es este punto, El Espino ya no es del Estado. Es la parte de la finca que quedó a la familia Dueñas tras la reforma agraria de 1980. Shibata pidió disculpas a sus hijos y estacionó el carro. Bajó al terreno, confirmó sus sospechas e informó el 1º de julio de 2007 a Fabricio Valdivieso, para ese entonces todavía jefe del DA.

Valdivieso, en un informe posterior, concluyó que esos surcos de cultivo conllevan una importancia por su extensión (los más grandes registrados hasta el momento en el país) y por su cercanía con la ciudad capital. En la pared norte de la carretera, a siete metros de profundidad, los arqueólogos registraron un surco de 50 metros de largo. En la pared sur, a una profundidad que oscila entre los cuatro y seis metros, identificaron el  otro surco. Mide 70 metros. Todavía no se ha identificado el tipo de cultivo, pero los expertos presumen que se trata de maíz.

Uno de los surcos de cultivo más cercanos –similares a los de Diego de Holguín- sólo se registran en sitio El Cambio, arrasado por la lotificadora Neila, propiedad de Mario Sol Bang, entre 2006, 2007 y 2008, bajo la mirada poco diligente de Concultura. En El Cambio, junto a los surcos, se encontraron entierros, fogones y un montículo. La importancia de los surcos de cultivo radica precisamente en que se infiere que junto a ellos existió una población aún no descubierta. Es decir, un sitio habitado por indígenas que ejercían su influencia en El Espino, el considerado último pulmón de San Salvador por su vegetación.

En la década de los ochentas, el descubrimiento de surcos de cultivo dio pie para que el mundo se maravillara ante Joya de Cerén (también en San Juan Opico), declarado patrimonio de la humanidad por la UNESCO en 1993. Joya es el único sitio arqueológico que demuestra cómo vivían los antepasados comunes y corrientes en Mesoamérica. Ahí, en Joya, junto a los surcos se encontraron viviendas. Joya data del clásico tardío (entre el 590 y 640 d.C). Esto significa, según Valdivieso, que en El Espino probablemente habitó una civilización de mayor antigüedad.

“De no haber sido por la maquinaria del MOP, nunca hubiéramos descubierto esos surcos. La capa de tierra que evidencia el surco de cultivo está hasta a siete metros (aproximadamente) del nivel normal del suelo, cubierta por la ceniza volcánica y el humus. Era imperceptible”, dice Shibata. “Es una lástima que aquí no haya una cultura en la población de conservación de la historia arqueológica. Sólo así se explica que no avisen nada. Estamos atados”, añade, en referencia a que los encargados de la obra no informaron del hallazgo.

El historiador Pedro Escalante Arce comparte la opinión de Shibata. Él, sin embargo, es más pesimista. “Se ha perdido tanto y se sigue perdiendo tanto… es una lástima. Se destruye, se pierde, se vende, se trafica. Es demasiada la riqueza arqueológica del país como para que el Estado pueda salvarla toda”, dice.

Un empleado de la empresa contratada para realizar la construcción de obras hidráulicas en el bulevar Diego de Holguín muestra un pedazo de cerámica encontrada en el sitio.

Las autoridades de Concultura informaron al MOP del hallazgo y se acordó preservar las paredes norte y sur que amurallan el terreno compactado por donde se construirá la carretera. Ambas entidades participaron de la opción de no divulgar nada del hallazgo al público. En octubre de 2007, un periodista de un matutino consultó a las autoridades de Concultura sobre el rumor del descubrimiento, pero la respuesta fue negativa.

Y no obstante que Shibata y Valdivieso adviertan de la posibilidad de que los restos de toda una civilización se encuentren en peligro de desaparecer, otro funcionario de Concultura, el director de Patrimonio Cultural, Héctor Sermeño, no luce parece estar muy entusiasmado con el descubrimiento. “Los surcos no necesariamente son vestigios arqueológicos. Sin querer demeritar el hallazgo de esos surcos, no se informó porque no todas las publicaciones que hace Concultura se hacen públicas. No tienen por qué hacerse públicas. Ahí no hay pruebas de edificaciones, no hay restos arqueológicos registrados. Se acordó con el MOP proteger la zona y así se he hecho”.

El ministro de Obras Públicas, Jorge Nieto, corrobora la versión de Sermeño e insiste en que no tiene conocimiento de que se hayan detectado más hallazgos que los surcos. “De lo que hemos tenido conocimiento –y que ha sido a través del viceministerio- ha sido de los surcos. Pero en ningún momento de vestigios arqueológicos”, dice. Nieto ignora por completo que a la par de cancillería y en una bóveda ubicada debajo del bulevar Jerusalén aparecieron más vestigios. Esos eran formas polícromas de barro cocido.

Sermeño dice que no tiene conocimiento de los vestigios encontrados en la zanja ubicada contiguo a Cancillería y señala que esperará el informe que prepare Shione Shibata para pedir cuentas al MOP y a Cancillería de los hallazgos. Sermeño, al aparecer, también ignora que el DA encontró más vestigios bajo la bóveda del Jerusalén, ya que insiste en que hasta el momento él sólo tiene conocimiento de los surcos registrados en julio de 2007.

Para ese mes, sobre la Diego de Holguín todavía soplaban las protestas de las organizaciones medioambientales y de la alcaldía de San Salvador por la tala de cientos de árboles en 4.2 manzanas del parque de los pericos, una zona protegida por decreto legislativo. También pesaba el atraso generado por una demanda judicial que la empresa COPRECA terminó ganando por $7.2 millones al MOP, debido a que la cartera cambió de forma irregular cambió los trazos de la misma durante la administración de David Gutiérrez, el ex ministro y amigo cercano del presidente Saca. Y fue justo en la zona en donde se alteró el trazo de la carretera –con la consecuente destrucción de  las cuatro manzanas de Los Pericos,  en la zona de reserva forestal- en donde en enero de este año se produjo el otro hallazgo que ignoran los funcionarios.

Más restos arqueológicos

Una formación “troncocónica”, en arqueología, se refiere a un depósito creado en la antigüedad para depositar objetos inservibles o inutilizables. El término más peyorativo para este deposito sería el de un “basurero”. Un basurero arqueológico utilizado por los posibles habitantes de El Espino.

Entre los objetos encontrados en la “posible formación troncocónica” ubicada al pie de la bóveda, arqueología detectó ollas rotas, vasijas quebradas y varios otros tiestos. Según un informe del DA fechado en enero de este año, estos hallazgos corroboran la presencia de actividad humana en el preclásico y de una posible vivienda que aún no ha sido ubicada (y quizá no sea ubicada jamás).

Con los tres hallazgos de El Espino, los expertos infieren que hubo una población que habitó El Espino alrededor de cinco o seis siglos antes que los pobladores de Madreselva en Santa Elena (900 d.C., periodo posclásico), ubicado a escasos minutos al norte de El Espino, y donde se especula estuvo afincado el señorío de Cuscatlán, hoy perdido por las edificaciones, las calles y las residenciales.

Los empleados que trabajan en la obra han recolectado varias piezas de barro encontradas en la zona de construcción.

En El Espino, la distancia entre el sitio del hallazgo de enero y el sitio del hallazgo de agosto es de 400 metros aproximadamente. En el camino se deja de lado el muro de protección de la Escuela Militar –por donde hoy se trabajan los planos corregidos por el MOP- y se pasa enfrente del casco de la finca El Espino. En línea recta, kilómetros arriba, se llega al inicio de la primera etapa del diego de Holguín (ya finalizada) que desde la colonia Jardines de la Sabana desemboca en la carretera hacia Los Chorros, rumbo al occidente del país.

“Aquí es poco, comparado con lo que ha salido en otras partes (de la carretera). Han salido toneladas de cosas de esas. Como se han roto, y el trabajo es masivo, se pierden las piezas. Desgraciadamente no había alguien aquí que supervisara”, inisiste Miguel Fiallos, de COPRECA.

¿Qué se perdió en El Espino? ¿Cuánto se ha perdido? Arqueología no reporta información acerca de los entierros que menciona Fiallos en la parte posterior del mercadito de Merliot ni otros hallazgos reportados en la construcción del edifico de cancillería, que cuenta con parqueo subterráneo. Ni en los edificios de la Universidad Matías Delgado. Tampoco en el resto de los 9.2 kilómetros de la carretera que atraviesa Santa Tecla y termina en el bulevar de Los Próceres, pasando Casa presidencial.

Si algo hubo más allá de la cerámica ahora rota tras el paso de los tractores, del pico y de las palas,  o ya desapareció o sigue enterrado.

Zanja para obras de drenaje al costado poniente de las instalaciones del Ministerio de Relaciones Exteriores, donde los trabajadores han encontrado recientemente piezas arqueológicas.

Lo curioso es que los hallazgos arqueológicos en la zona sí fueron reportados y guardados por las altas autoridades del MOP y Concultura. En la zona, tan alta es la actividad, que el informe de arqueología de julio de 2007 incluso reporta surcos de cultivos similares a los de Diego de Holguín en el terreno sobre el cual Grupo Roble actualmente construye un edificio de apartamentos contiguo a Multiplaza, frente a la carretera Panamericana.

“Asociados a estos yacimientos en ocasiones suelen encontrarse asentamientos arqueológicos con evidencias de actividad cultural, tales pueden ser estructuras domésticas aisladas o incluso contiguas a áreas ceremoniales del periodo preclásico. De este modo se tiene aquí una prueba que puede indicar la presencia de mayores rasgos culturales en un sector muy cercano a estos surcos, en algún lugar de la finca El Espino, o incluso especulando debió existir en donde ahora yacen las colonias del suroeste de San Salvador, o más al sur y oeste probablemente hacia zona urbana de ciudad Merliot en Santa Tecla. Sin duda, conforme a las pruebas, estos surcos se extienden hasta el sector del centro comercial Multiplaza, al sur”, resume el informe del Departamento de Arqueología.

*Con reportes de Rodrigo Baire

 

 

 

http://www.elfaro.net/secciones/Noticias/20080825/noticias1_20080825.asp

 

 

 

 


Powered by LifeType