PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


Una investigadora aporta proves sobre la possible existència d'un port a Pals

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:34

 

+ Un dels mapes en què es basen les aportacions d'Eva Sans, on es veu com era la costa de Pals antigament. Foto: FEHC


L'estudi d'Eva Sans reforça la hipòtesi que el port de sortida del primer viatge de Colom va ser Pals i no Palos

LAURA GALLEGOS.
Pals
Eva Sans, investigadora i membre de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya (FECH), ha certificat l'existència documental d'un port a Pals en l'època de la descoberta d'Amèrica. Es tracta d'un descobriment important dins la tesi que defensa que Colom era català i que la seva primera expedició a les Índies va sortir de Pals i no de la localitat andalusa de Palos. La FEHC, a través de www.histocat.cat, comunica que a partir de l'octubre es faran públics els documents trobats que ho garanteixen. Tot i això, cal que el territori sigui estudiat per arqueòlegs i geòlegs perquè puguin demostrar el que diuen els mapes i documents trobats en la investigació de Sans, els resultats de la qual es van avançar a Pals en un homenatge a l'«almirall català» Colom.


Durant molt de temps s'ha especulat sobre els orígens del descobridor del nou món, Cristòfor Colom. És cert que la teoria més defensada arreu és la que tracta el virrei de genovès, nascut en una família de llaners i taverners. Però la veritat és que de Colom no se'n conserven ni la partida de naixement ni la de baptisme, un dels motius pels quals hi ha hagut tantes teories classificades entre els historiadors com a estrambòtiques i/o patriòtiques. Així doncs, rere la figura tan enigmàtica de Colom, s'hi troben tot de tesis alternatives que tracten el descobridor com a nadiu de molts llocs diferents.

No obstant això, una de les opcions més conegudes actualment és que Colom era català. La teoria catalana va ser difosa als anys 20 pel peruà Lluís Ulloa i actualment és defensada per investigadors com ara Pere Català i Roca, Teresa Baquè o Jordi Bilbeny. Aquests autors han publicat moltes proves reveladores sobre el possible origen català de Colom en diferents obres. La tesi defensa que el navegant es deia Joan-Cristòfor Colom, de la família Colom-Bertran, emparentada amb bona part de la noblesa del moment, i que Colom va dur a terme l'empresa en nom del rei Ferran el Catòlic i de la Corona d'Aragó. I la seva expedició hauria sortit de Pals.

Però un dels punts febles d'aquesta teoria era que a Pals no constava que en el segle XV (ni en cap segle en particular) existís tal port. El motiu que a priori es va explicar és simple: una desviació del riu Ter, després de la descoberta, hauria modificat el territori de la costa empordanesa, fent que Pals perdés la cala que li feia de grau. I tots els documents que n'haurien de parlar restarien manipulats per la censura o bé destruïts. Però ara, Eva Sans, amb la col·laboració de Narcís Subirana, ha demostrat a través d'una recerca exhaustiva de més de dos anys, que el port de Pals va existir, a partir de documents dels segles XVII i XVIII localitzats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

El mètode d'investigació està inspirat en la recerca de tipus policial. Durant el temps que ha invertit en l'estudi, Eva Sans ha consultat més d'un centenar de documents, mapes, gravats i manuscrits.

Aquests arxius esmenten el port de Pals com a grau de sortida d'alguns vaixells, com a part del recorregut d'embarcacions que recorrien el Mediterrani o bé per assumptes pesquers.

Les proves seran presentades per la FEHC en un acte que se celebrarà a Pals a l'octubre, amb la reproducció i transcripció dels documents trobats per la investigadora.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2996349


“Fars de l’Islam. Antigues alimares d’al-Andalus”

noticies de C A T A L U N Y A -, A g e n d a - — Publicat per josep.m @ 18:26

Recentment ha estat publicat per part d’edicions EDAR  el llibre “Fars de l’Islam. Antigues alimares d’al-Andalus”, resultat d’una reunió d’experts celebrada a la U. Autònoma de Barcelona, en la qual es va resivar un cert tipus de torres monumentals que reben la denominació llatina “pharus” o altres sinònims o derivats seus en la toponímia i que, fins ara, a Catalunya havien estat atribuïdes a l’època romana. La recent pràctica arqueològica ha permes qüestionar aquesta teoria i aportar indicis que vinculen aquestes torres a la conquesta i ocupació musulmana durant el segle VIII, un dels períodes històrics que hom coneix pitjor, tant a Catalunya com al conjunt de l’estat espanyol. El llibre planteja, doncs, una hipòtesi renovadora que ha estat necessari integran en el que avui hom coneix sobre la formació d’al-Andalus, i que ha calgut contrastar amb els resultats de les diverses excavacions realitzades.

 

La referència completa és:

 

Fars de l’Islam. Antigues alimares d’al-Andalus.

Ramon Martí (ed)

Ediciones EDAR, Barcelona 2009

352 pp, 129 ilustraciones

ISN: 978-84-936479-0-2

PVP: 26€

 

Index:

R. Martí: Presentació / Presentación, p. 7 // J. Pera: Les torres romanes a Catalunya. Entre la tradició erudita i l’evidència arqueològica, p.17 // A. Constant: Fouilles récentes au castrum Vulturaria / Ultréra (Argelès-sur-mer, Pyrénées Orientales) p. 39 // M. Acien : Un posible origen de la torre residencial en al-Andalus, p. 57 // J. Zozaya: La trama defensiva del Valle del Duero, p. 89 // E. Sánchez: Ressenya sobre els resultats de l’excavació arqueològica a l’interior de la Torrassa del Moro de Llinars del Vallès, p. 125 // J. Tura; J. Mateu: Torre de la Mora o del Far (Sant Feliu de Buixalleu, La Selva). Una ocupació alt-medieval al Montseny, p. 139 // C. Folch; J. Gibert; J. Llinàs: La Torre del Far de Santa Coloma de Farners (La Selva), p. 155 // R. Martí; S. Selma: El jaciment antic i la talaia medieval de la Torre de Mal Paso (Castellnovo, Castelló), p. 167 // R. Martí: Los faros en al-Andlaus: un sistema original de transmisión de señales, p. 189 // S. Selma, R. Járrega; J. Menargues: Fars i torres alimares al País Valencià, p. 219 // J.A. Lecanda, J. Lorenzo; E. Pastor: Faros y torres circulares: propuestas para el conocimiento de la efectividad del dominio islámico inicial en los territorios del alto Ebro, p. 239 // X. Ballestín; M. Villadrich: Foc, fum, torxes i miralls: senyals visuals a l’època tardoantiga i altmedieval, p. 287 // M. Checa; C. Folch; J. Giberte: Distribució geogràfica i interconnexió visual dels fars a Catalunya Vella: un sistema coherent de comunicacions de llarg abast, p. 337 // Relació d’investigadors i estudiants inscrits a les jornades, p. 351

AFGANISTAN - (*) Antigua estatua de Buda se descubre en Afganistán, September 8, 2008

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 11:56

Los arqueólogos han desenterrado una estatua de Buda de 62 pies, junto con otras reliquias en el centro de Afganistán, informó Reuters.

El descubrimiento se hizo en la provincia central de Bamiyan, cerca de las ruinas de estatuas gigantes que fueron destruidos por los talibanes hace siete años. La estatua del Buda en una posición para dormir esta fechada en el tercer siglo. "En total, 89 reliquias tales como monedas, cerámica y una estatua de 19 metros han sido desenterrados",

Afshar Mohammad Zia, un asesor en la información y la cultura ministerio, dijo a Reuters. El orador también dijo que la estatua fue gravemente dañado. Las otras reliquias se remontan a la época y Bactrian de islámicos y budistas civilizaciones. Bamiyan fue una vez un próspero centro de budismo.

 

 http://www.nytimes.com/2008/09/09/arts/09arts-ANCIENTBUDDH_BRF.html


Powered by LifeType