PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

TIVENYS - Arqueòlegs de la URV descobreixen una muralla i una llar de foc al jaciment ibèric de Tivenys 10-09-2008

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:18

Un grup d'arqueòlegs de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha descobert aquest dilluns a l'assentament ibèric de Tivenys una muralla de tancament del poblat i una llar de foc, situada a l'interior de la torre defensiva

EBRE2

Dos estudiants treballen a l´interior de la torre defensiva del jaciment, assegudes

al costat de la llar de foc descoberta aquest dilluns. - ACN

Les troballes se sumen a altres peces i elements localitzats al jaciment que han permès constatar que la torre, habitatge del cabdill del poblat, va ser incendiada pels romans al segle II a C. La torre, d'una tipologia pròpia del Baix Aragó, és l'única d'aquestes característiques a les Terres de l'Ebre, i apunta a la possibilitat d'un enllaç entre l'Aragó i la costa a través de l'Ebre.

El grup de recerca del Seminari de Protohistòria i Arqueologia de la URV, format per una desena d'especialistes, treballa en aquest projecte del jaciment de Tivenys un cop a l'any des del 2000. Les excavacions dutes a terme aquest 2008 han permès a l'equip confirmar la cronologia de la torre defensiva, de la qual coneixien la seva construcció –cap al segle VI aC- però no la seva destrucció. Jordi Diloli, professor de la URV i cap del grup de recerca, ha explicat que les troballes localitzades determinen que la casa-torre va ser cremada al voltant de l'any 200 aC, amb l'arribada dels romans a les terres ebrenques. 'Si hagués estat un incendi fortuït, els ibers haguessin reconstruït la torre, però no va ser així', ha explicat Diloli.

Altres peces trobades a l'interior de la torre han corroborat aquesta teoria, ja que tenen una antiguitat similar al moment de l'incendi de la torre. D'entre les peces, destaquen una moneda provinent de l'illa grega de Corfú –peça insòlita a les Terres de l'Ebre-, una àmfora de l'època en què els romans van arribar al territori ebrenc, diverses eines, ceràmiques, una agulla decorativa i una placa de bronze que podria formar part d'un cinturó o de la funda d'una espasa.

Entre les restes de l'edificació, els arqueòlegs han trobat una base i una columna central molt ben conservada, alhora que unes bigues, que indiquen que la torre tenia dos pisos i uns cinc metres d'alçada. Es tractaria, doncs, de l'habitatge d'un aristòcrata de la zona, que els romans haurien cremat 'per imposar la seva autoritat', ha afegit Diloli, i que va ser construïda amb anterioritat a la resta del poblat. Les darreres troballes a l'assentament, localitzades aquest dilluns, han estat una llar de foc, ubicada a l'interior de la torre i també ben conservada, i les primeres pedres d'una muralla de tancament del poblat. Aquest element facilitarà la delimitació de l'assentament.

La torre del jaciment de Tivenys és una estructura defensiva 'singular' i 'de les més ben conservades d'aquesta època', ha assegurat el professor de la URV. La seva singularitat radica en el fet que no és una edificació pròpia de la zona, sinó del Baix Aragó. 'És la primera vegada que es troba una torre d'aquesta tipologia a les Terres de l'Ebre', ha concretat Diloli, 'i per tant això pot constatar un enllaç de la costa i l'Aragó a través de la línia del riu'.

L'equip d'arqueòlegs, que compta amb estudiant d'Història i d'Història de l'Art de la URV i altres universitats, finalitza aquest dijous les excavacions a Tivenys, després de tres setmanes de feina, i es traslladaran a la Universitat per tal de classificar les troballes i fer-ne una anàlisi.

Projecte d'investigació a Algèria

El grup de recerca de la URV també treballa des de fa tres anys en un projecte d'arqueologia a Algèria, conjuntament amb la Universitat d'Alger i l'Institut d'Arqueologia d'Alger. Fins ara, els experts han dut a terme prospeccions a la zona de la costa d'Oran, per localitzar assentaments dels segles VII, VI i V aC i investigar sobre la presència fenícia, de la mateixa manera que va passar a les Terres de l'Ebre. En tractar-se de situacions similars, aquestes investigacions permetran fer un paral·lelisme entre els dos llocs.

Aquest 2008 serà el primer any que els arqueòlegs de la URV puguin fer excavacions a Algèria, concretament en dos jaciments localitzats a la desembocadura d'un riu. Aquest grup és l'únic del món que treballa actualment en l'arqueologia d'aquest país africà.

http://www.diaridetarragona.com/ebre/021554/arquelegs/

urv/descobreixen/muralla/llar/foc/jaciment/ibric/tivenys

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Comparteix:

FIGUEROLA DEL CAMP - Difonen les troballes en una cova sepulcral de Figuerola del Camp - 10.09.08

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:09

La cova del Gat,Figuerola del Camp - ACN

Aquest dimecres 10 de setembre el doctor en antropologia i director de les excavacions Roger Molinas parlarà de les troballes -bàsicament, enterraments i mòmies- en aquesta cova sepulcral de l'Edat del Bronze.

L'endemà, l'11 de setembre, a les dotze del migdia, s'obrirà l'exposició 'Troballes de la 3a i de la 4a campanyes de prospeccions a la cova del Gat'. La cova, situada al Mas d'en Llop, es troba a 4 quilòmetres del nucli de Figuerola. La boca d'entrada, que fa aproximadament 1 metre de diàmetre, està protegida per grans blocs calcaris.

És un jaciment arqueològic que l'any 1934 ja va ser intervingut pel doctor Salvador Vilaseca, tot i que la cova ja s'havia descobert amb anterioritat. Vilaseca la va classificar com a sepulcral d'època Eneolítica (2.000 aC), als inicis de l'Edat del Bronze.

Durant la dècada dels 70, estudiosos locals també hi van fer dues actuacions. A la cova s'hi han trobat fragments ceràmics amb decoració amb cordons i botons, i eines de sílex i os, a més de collarets.

http://www.diaridetarragona.com/camp/021538/difonen/

troballes/cova/sepulcral/figuerola/camp

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Comparteix:

VIMBODI - No és el príncep de Viana 10.09.08

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:59

Els resultats es van presentar ahir al Palau Nou de l'Abat

al monestir de Poblet. Foto: M.MARTÍNEZ

L'estudi genètic de les restes de Poblet que li eren atribuïdes desvela que l'ADN no coincideix amb el dels descendents

N. ROCA. Monestir de Poblet (Vimbodí i Poblet)
S'ha revelat el misteri. Un estudi genètic ha determinat inesperadament que les restes humanes atribuïdes fins ara al príncep de Viana i enterrades al monestir de Santa Maria de Poblet no corresponen al legítim hereu del regne de Navarra. Ho corrobora també un estudi genealògic que ha permès comparar la mòmia amb els cossos que corresponen sense cap dubte a familiars seus. Les restes momificades en realitat són de tres individus diferents que haurien estat reconstruïdes «intencionadament» quan van ser restituïdes a Poblet el 1935 provinents de la catedral de Tarragona, després que el monestir fos abandonat un segle abans. L'estudi també ha permès concloure que les restes conservades a Segòvia que es creien de la mare del príncep, Blanca I de Navarra, tampoc són de la reina

Els investigadors han arribat a aquestes conclusions després de deu anys de treballs, a través de dues línies de recerca paral·leles. Un estudi genètic de l'ADN extret de la mòmia de la tomba dels Cardona, fins ara suposadament del príncep de Viana, ha determinat que no hi correspon. Les restes s'han comparat amb les que s'atribueixen a la seva mare, Blanca I de Navarra, i amb les d'altres cossos que hi guarden parentiu indubtable, com la tsarina Alexandra de Rússia, el duc d'Edimburg o Joana d'Habsburg. L'estudi ha permès resseguir la transmissió de l'ADN mitocondrial –que només transmet la mare– «per via directa» a través de l'ascendència i descendència femenina de la reina Blanca al llarg de 800 anys, com explicava la directora de la investigació, la historiadora Mariona Ibars, que en optar per aquesta via va comprendre que «no seria fàcil». La recuperació de l'ADN de restes antigues «no és una qüestió trivial», puntualitzava Assumpció Malgosa, del departament de biologia animal, vegetal i ecologia de la UAB, perquè ha pogut aportar dades rellevants «per a la comparació a partir de la genealogia», si a més s'hi afegeix la importància d'extremar les precaucions per no contaminar les mostres.

TRES COSSOS DIFERENTS

L'estudi antropològic de la mòmia ha determinat que cap dels tres individus a qui corresponen les restes humanes són el príncep de Viana. Ho demostra el fet que, per exemple, es van trobar vuit vèrtebres lumbars quan «això és impossible perquè el cos humà en té cinc». Així, el professor del departament d'antropologia física de la Universitat de Granada i un dels investigadors participants a l'estudi, Miguel C. Botella, estava convençut que el cos es va recompondre «intencionadament» per la importància d'aquesta figura històrica durant la seva restitució al monestir el 1935, motiu pel qual es conservava dins un fèretre modern.

La part superior de la mòmia presenta el crani completament destrossat, li falta un braç –que va ser reconvertit en una relíquia però que es va perdre durant els fets de la Setmana Tràgica–, i va pertànyer a un home adult d'aproximadament uns 40 anys, mentre que la columna del segment inferior presenta marques de talls de serra i la cama dreta està separada.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2991588

«NO PERDREM L'AFECTE»

Les suposades restes de Blanca I conservades al monestir de Nieva (Segòvia) tampoc són seves, segons les conclusions. Ibars suggeria que es modifiqui la placa que les identifica. A Poblet, en canvi, no caldrà tocar res perquè a la tomba no hi havia cap referència al príncep, i tampoc afecta la visita turística. El conseller de Cultura del govern de Navarra, que també va ser a l'acte i va mostrar-se disposat a col·laborar en noves investigacions, igualment destacava que tot i les revelacions els navarresos «no perdran l'afecte» pel monestir.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Comparteix:

RUSIA - ARQUEOLOGÍA Arqueólogos rusos encuentran la capital del reino judío de los jazares, al norte del Caspio

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 12:03

En las crónicas árabes, su capital es llamada Itil, una ciudad multiétnica, con templos y jueces cristianos, judíos, musulmanes y paganos.

Arqueólogos rusos aseguraron haber descubierto las ruinas de la capital del reino jazar, en el sur del país, cuyos habitantes se convirtieron al judaísmo entre los siglos VIII y X. «Se trata de un descubrimiento muy importante», dijo el organizador de la expedición, Dimitri Vasiliev, en una entrevista telefónica desde la universidad estatal de Astraján, al referirse a las excavaciones cerca de la aldea de Samosdelka, al norte del mar Caspio.

«Ahora podremos arrojar una luz sobre una de las historias más intrigantes de aquella época: cómo vivían realmente los jazares. Conocemos muy poco sobre los jazares, sobre sus ritos, sus ritos funerarios, su cultura», agregó.Los jazares eran una tribu turca seminómada que se convirtió al judaísmo; en su apogeo, el Estado jazar y sus reinos tributarios llegaron a controlar un territorio que abarca el sur de Rusia, el oeste de Kazajistán, el este de Ucrania, Azerbaiyán y grandes partes del Cáucaso. Finalmente fue su territorio fue conquistado y devastado en el proceso de expansión de Rusia.En las crónicas árabes, su capital es llamada Itil, una ciudad multiétnica, con templos y jueces cristianos, judíos, musulmanes y paganos.

Las excavaciones en la zona de Samosdelka se iniciaron hace nueve años, pero sólo ahora existen pruebas suficientes que sustentan la tesis de que las ruinas, incluyendo las de una fortaleza de la ladrillo, corresponden a la de la capital perdida de los jazares. «En la fortaleza hemos encontrado tiendas parecidas a las yurtas características de las ciudades jazares (...). La fortaleza tiene una forma triangular y está hecha con ladrillos. Es otro argumento a favor de que no se trata de una ciudad ordinaria», dijo Vasiliev.

http://www.lavozdegalicia.es/cultura/2008/09/04/00031220506422403770319.htm

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Comparteix:

EGIPTO - La necròpolis d'Oxirrinc: últimes troballes després de setze anys d'excavacions a Egipte

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 11:55

Aquest any és el setzè que la Missió Arqueològica d’Oxirrinc excava aquest jaciment de l’Egipte Mitjà. La iniciativa la va engegar el 1992 el catedràtic Josep Padró (UB) en col•laboració amb la professora Eva Subías (URV) i l’arqueòloga Maite Mascort (Direcció General del Patrimoni Cultural). El 2004 es va signar el primer contracte programa per potenciar la Missió entre la UB, la URV i l’ICAC, actuals impulsors de la Missió juntament amb el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

L’objectiu de la Missió és donar continuïtat als estudis historicoarqueològics d’expedicions anteriors i alhora promoure la recerca a Oxirrinc, conservar-ne les estructures descobertes i potenciar la museïtzació del jaciment.

El jaciment d’Oxirrinc està situat a la vora del poble d’El Bahnasa, a uns 200 km al sud del Caire. Es va identificar durant l’expedició de Napoleó Bonaparte i des del 1897 ha estat objecte d’excavacions. Es tracta d’una àrea d’enterraments ininterromputs des del segle VII aC fins al VII dC molt coneguda pels milers de papirs que s’hi han trobat, la majoria escrits en grec. Faltava, però, fer-ne una exploració arqueològica, i és el que fa la Missió des del 1992. Els treballs s’han centrat en l’excavació de la Necròpolis Alta, però també de l’Osireion i el suburbi occidental de l’antiga ciutat d’Oxirrinc, i el 2008 es començarà una nova recerca de la societat oxirrinquita al Turó dels Ocells.

Per a més informació, llegiu l’últim número de la revista Nilus (Butlletí de la Societat Catalana d’Egiptologia), que és un monogràfic dedicat al jaciment d’Oxirrinc. Vegeu també, en el document adjunt, el reportatge publicat a La Vanguardia el 8/6/2008.

Reportatge "Gracias al ladrón"

A continuació trobareu imatges de les excavacions i de les troballes més importants fetes recentment, entre les quals destaca una màscara infantil que conserva un revestiment en or (vegeu pàgina inicial).