El bloc d'en Climent

Llegeixo amb tristor un escrit de la Comunitat educativa de l'Escola Pública Mare de Déu de la Candela de Valls lamentant que s'ha tornat a perdre una altra oportunitat per a actuar sobre un desequilibri històric en el repartiment equitatiu dels fills de la immigració entre els diversos centres escolars de Valls. L'objectiu del plantejament de la comunitat educativa de la Candela és facilitar el major grau d'integració dels nou vinguts, o sigui, donar-los una oportunitat real d'integració, i un equilibri en la ratio que cada escola vallenca ha de tenir per a aconseguir aquest objectiu. (Segueix)

Enguany és l'any que commemorem el vint-i-cinquè aniversari de la mort de Salvador Espriu. Veig amb tristor com el meu país ha passat de puntetes sobre un fet com aquest. Espriu, un poeta digne d'estar en la galeria universal dels grans poetes, no ha estat, des del  meu punt de vista, tractat amb la dignitat que la seva obra es mereix. El nostre país està malalt. El nostre país alardeja sovint de la seva cultura tant com és capaç de deixar escapar una oportunitat com aquesta per honorar i reconèixer els seus prohoms. Què hi farem, segurament no ens els mereixem. Des de la meva modèstia, vull contribuir al record d'aquest gran poeta de la nostra llengua amb la reproducció de tres poemes seus. Mal futur veig pel meu país si no sabem reconèixer aquells que han contribuït a fer de la nostra llengua una llengua moderna, donant-li una categoria que sembla que no sabem apreciar. (Segueix)

Arran del meu darrer apunt sobre la Comissió d'Investigació del Parlament de Catalunya sobre l'incendi d'Horta i d'alguns comentaris que agraeixo, i per no ser part i comentarista alhora, vull fer un segon apunt amb alguns matisos sobre el mateix. (Segueix)

He pogut seguir una mica les compareixences de diferents membres del cos de bombers a la Comissió d'investigació que el Parlament de Catalunya ha constituït per a investigar no sé ben bé què de l'incendi d'Horta de Sant Joan. I dic no sé ben bé què perquè amb dos dies de compareixences encara no sé què coi estan investigant. Potser algú m'ho sabrà explicar. Teòricament, la Comissió ha de discernir si hi ha alguna responsabilitat política en la desgraciada mort de cinc bombers en l'incendi forestal esmentat. En paral·lel, si no m'equivoco, hi ha una causa judicial oberta contra dos detinguts acusats de provocar l'incendi. (Segueix)

El passat dissabte, en la tertúlia de Ràdio Valls, vaig quedar sol amb el representant del Partit Popular perquè el tercer tertulià va haver de marxar per a atendre una urgència imprevista. De seguida vaig veure que en ser un tète a tète havia d'augmentar una mica la tensió i la beligerància de les meves intervencions per tal de no avorrir l'audiència i mantenir-la fidel a la tertúlia. Un dels temes que vam tractar era sobre el que d'una forma àmplia anomenem "la mamòria històrica". El tema que ens hi portava era que, finalment, el govern municipal de Valls atenia la demanda d'ERC de recuperar un dels espais protagonistes de la contesa bèlica a Valls, faig referència a la petició de subvencions per adequar el "camp d'aviació", un espai que durant la guerra civil va servir com a aeròdrom militar i que, si la memòria no em falla, va acollir l''ultima visita d'un avió per allà els anys cinquanta o seixanta. Com veieu es tracta d'una iniciativa prou light del que anomenem "memòria històrica", però malgrat això al PP no li semblava bé destinar recursos a aquesta qüestió. En el cas de Valls, tampoc li sembla bé dignificar la fossa comuna del cementiri vallenc o conservar el refugi subterrani que hi ha sota la plaça del blat o al mateix camp d'aviació. Un dels arguments utilitzats pel representant del PP no em ve de nou. Deia: "No remenem la història". Aquest argument el solen utilitzar aquells que han estat escrivint la història d'un país a la seva manera, a la manera dels guanyadors. Utilitzen arguments com salvar la convivència, etc. Des del meu punt de vista, arguments prou gastats i que no s'aguanten. Imagineu quina història llegiríem si els nazis haguessin guanyat la guerra, no! (Segueix)

L'hivern implacable fa el seu curs, i quin curs enguany, no? Havíem perdut la noció, en les nostres contrades, del què és un hivern com cal. La tardor ja ens va avisar que aquest seria un hivern cru, amb tots els elements propis de l'hivern, fred, vent, pluja i vent. Sense dades empíriques m'atreviria a dir que aquest és un dels hiverns amb menys radiació solar dels que recordo. Ja sé que la nostra memòria acostuma a ser molt curta pel què fa a experiències meteorològiques i climàtiques, però aquesta és la sensació que en tinc en aquests moments. Fins i tot, la Candelera ens va confirmar que el viu de l'hivern encara restarà un temps entre nosaltres. Recordeu allò de "si la candelera plora, l'hivern és fora, si la candelera riu, l'hivern és viu". I enguany la Candelera ens va fer una bona riallada. O sigui que haurem de mantenir els nostres abrics ben a la vista per escapolir-nos de refredats i altres malures. (Segueix)

En els darrers dies s'ha publicat que diversos fabricants han cridat milions de cotxes a revisió per defectes de seguretat en alguns dels seus models. S'hi han vist implicats fabricants com Toyota, Honda, PSA i altres. Avui mateix, també, he pogut llegir a la premsa que Toyota, el fabricant japonès, estava reclamant als seus proveïdors rebaixes en els preus del 30%. Déu n'hi do! (Segueix)

Mai hagués pensat que això de Reagrupament em sorprendria tant. Estic esgarrifat amb tot el que he llegit, tant als diaris, com a la mateixa web de l'associació. Tot plegat em recorda els millors temps de l'estalinisme, o del feixisme més pur. Tant que han criticat els partits clàssics i resulta que els milloraran per la banda alta, vaja, que surten de polleguera. Ni el macartisme no ho hagués fet millor. La crucifixió que han aplicat als dirigents tarragonins i que segueixen aplicant em sembla vergonyosa. Llegiu el web, llegiu. Sembla que estigueu llegint el pamflet d'una secta. I em sap greu dir tot això, però és el que penso. He llegit la carta que avui mateix ha publicat en Xavi Rull, de Valls, i em sembla prou convincent. (Segueix)

El govern espanyol sembla que va una mica perdut en la qüestió de la Seguretat Social i les prestacions de jubilació. Bé, de fet, a mi em sembla que va perdut en moltes coses. En els darrers dies hem vist com s'han llençat a l'opinió pública diverses propostes amb la intenció, al menys ho sembla, de copsar com rep la ciutadania aquestes propostes. Després de cada proposta i després de veure que no rebia cap mena de suport, ni polític, ni sindical, ni empresarial, ha hagut de matisar cascuna d'aquestes propostes. El govern socialista, des del meu punt de vista, no para de fer trampes. Intenta confondre la població barrejant crisi econòmica i reforma de la seguretat social. (Segueix)

Reagrupats de nou a l'entorn del nou messies.

Reagrupats de nou pels interessos personals.

Reagrupats de nou per saltar-se a la torera el que en assemblea havien decidit, simplement perquè ara al líder li convé.

Reagrupats de nou per fer un exercici d'antidemocràcia, per repetir el que no han parat de criticar dels altres.

Reagrupats de nou després d'una jugada estratègica per fer fora els que defensaven el que la majoria havia decidit. (Segueix)