Enguany és l'any que commemorem el vint-i-cinquè aniversari de la mort de Salvador Espriu. Veig amb tristor com el meu país ha passat de puntetes sobre un fet com aquest. Espriu, un poeta digne d'estar en la galeria universal dels grans poetes, no ha estat, des del  meu punt de vista, tractat amb la dignitat que la seva obra es mereix. El nostre país està malalt. El nostre país alardeja sovint de la seva cultura tant com és capaç de deixar escapar una oportunitat com aquesta per honorar i reconèixer els seus prohoms. Què hi farem, segurament no ens els mereixem. Des de la meva modèstia, vull contribuir al record d'aquest gran poeta de la nostra llengua amb la reproducció de tres poemes seus. Mal futur veig pel meu país si no sabem reconèixer aquells que han contribuït a fer de la nostra llengua una llengua moderna, donant-li una categoria que sembla que no sabem apreciar. (Segueix)