Intervenció a la presentació del llibre “ Desenvolupament sostenible “
Publicat per fxsabate | 8 Set, 2010
M’acostuma a passar que de vegades vaig com a simple espectador a un acte i acabo havent de parlar com és el cas d’avui. Així que moltes gràcies per la invitació a l’acte i a intervenir.
Ja no recordava que he de saludar als i les membres de la taula que ja s’han citat i no repetiré, bona tarda - així com als autors de l’obra i al públic assistent, als de la primera fila – entre ells representants sindicals, regidor sr. Aregio, professors de la URV – i als de les files posteriors, estudiants, en fi a tothom.
Pel que fa als autors he de dir que és una sort comptar amb un savi com és el professor Oliveras a la nostra Universitat i respecte a l’altre, Óscar Saladie, encara no ho és de savi perquè és jove – ja considero joves els menors de 40 anys – però que porta el camíu de ser-ho. Més sabent que entre els seus primers treballs es troben estudis sobre Flix – el meu poble – que no coneixia però que prometo llegir de seguida que pugui.
Com que tampoc no puc dir que hagi llegit el llibre sinó que venia a veure si em convencien per llegir-lo, diré que he mirat l’índex i algunes coses més que m’han interessat:
La definició de desenvolupament sostenible a la pàgina 16
L’apartat d’agricultura que comença a la pàgina 157 i em particular el referit a l’agricultura ecològica de la 165.
El del canvi climàtic que comença amb un suggerent subtítol que diu “ motor del canvi global “
El dels residus, pàgina 264, encara que no he trobat reerpencies a l’aprofitament energètic dels mateixos i en particular el que es refereix als nuclears. He de recordar que al nostre país tenim magatzems a les pròpies centrals nuclears i crec que hem de trobar una solució definitiva.
Naturalment, tot el tema referit a l’energia i el model energètic. Sobre aquesta qüestió m’estendré una mica més. Hauran sentit que avui la sra. Merkel ha anunciat que es perllongarà la vida de les centrals nuclears alemanyes – no que se’n construiran de noves, atenció – i que el sr. Obama ha fet un altre anunci també avui mateix incloent la potenciació de les energies renovables entre els 50 mil milions de dòlars destinats a infrastructures ( ja veurem si els republicans no li bloquejaren aquestes bones intencions ). Doncs bé, espero que aviat els autors hagin de rectificar moltes dades del seu llibre perquè això voldrà dir que haurem canviat i espero que a millor. Entre altres, hauran de rectificar les referides a la generació d’energia renovable a Catalunya. Som dels que menys ho fem a Espanya i a Europa i els 400 mw eòlics actuals es veuran incrementats el mes que ve amb prop de 800 que el Govern atorgarà en règim de concessió. He de recordar també que en el Pla d’Energia de Catalunya, l’actual govern contempla prescindir de l’energia nuclear, que qui els parla també en té moltes ganes i que per fer això no n’hi haurà prou en ser més eficients i estalviar – que ho hem de fer i molt – ni amb la generació de petites unitats de generació d’energia renovable distribuïda sinó a través de la generació massiva d’energia renovable. En aquest sentit només cal mirar com països com França – campió de la generació d’energia nuclear – acaba de fer públic que no vol quedar al marge de la generació d’energia renovable i que es psoaran a construir 6.000 mw eòlics al mar, que Gran Bretanya en posarà 30.000 i Alemanya, Noruega, USA... també. Espero que a les nostres costes també ho puguem fer on sigui possible i això ens permeti tancar les nuclears algun dia i no quedar al marge d’aquest desenvolupament industrial i de la investigació que per sort ja hem començat aquest curs passat a la nostra URV i en col.laboració amb importants empreses a través de l’IREC – Institut de Recerca en Energia de Catalunya - .
No voldria acabar aquests comentaris sense fer referència al capítol final del llibre que com a militant convençut d’esquerres m’interessa molt. És el que fa referència a les desigualtats econòmiques i socials – entre les quals també les de gènere - .
El professor Oliveras ha començat la seva intervenció recordant la cita de Bertol Brecht “ vivim temps ombrívols “. Llavors he recordat un vell proverbi xinès que diu: “ que els Déus et concedeixin viure temps interessants “ A fe que els estem vivint però en els darrers temps hem guanyat moltes incerteses i inseguretats, algunes de les quals referides al desenvolupament sostenible que tracta aquest llibre. Desitjo que moltes de les dades que es recullen en aquest llibre canviïn aviat i en particular els que es poden veure reflectides als gràfics del darrer capítol, alguns d’ells esfereïdors respecte a les desigualtats socials.
Moltes gràcies
Tarragona, 6 de setembre de 2010
