Xavier Sabaté

Després de l’atemptat terrorista el dia 30 de desembre a l’aparcament de la terminal T4 de Barajas en el qual van perdre la vida dos ciutadans equatorians, és intolerable com s’està manifestant el PP aquests darrers dies en un tema tan i tan delicat com el del terrorisme dETA. No hi ha altr explicació que la por que tenen que Zpatero aconsegueixi avenços substancials en el camí de la pau. Si no és per aquesta raó, no se'ns n'acut cap altra, pero és intolerable

És incomprensible perquè no ens cap al cap que si tan en contra de l’ETA estan, estiguin fent-los indirectament el joc. Segur que als violents els encanta la divisió dels demòcrates. És un bon regal de començament d’any per als etarres

És deslleial perquè mai a Espanya cap partit de l’oposició ha deixat d’estar al costat del Govern en la lluita antiterrorista. Si alguna lleialtat pot ser exigida a qualsevol força política a l’oposició és en aquest terreny. Zapatero quan era a l’oposició no només va seguir aquest criteri sinó que ell mateix va proposar un acord explícit amb el govern d’Aznar que va recollir de seguida i encantat la idea. Va ser una mostra de suport que va tenir la seva repercussió positiva en el propi si de l’organització etarra. El PP de Rajoy és deslleial i no es pot entendre i molt menys per raons de càlcul electoral.

EL PUNT. Diumenge 7 de gener de 2006

El dirigent socialista afronta el segon cicle en el càrrec amb una aposta continuista per la recerca i la innovació tecnològica, però ara considera que la seva tasca serà més agraïda perquè recull els fruits de la planificació, dels quals fa responsable el primer tripartit

-Vostè ha valorat la primera legislatura del govern d'esquerres com la de la planificació. Ara és hora d'executar aquestes polítiques, no?

-«Encara hi ha alguna cosa que no hem pogut solucionar aquests tres anys. Ho hem planificat gairebé tot, però al Camp de Tarragona ens falta el pla territorial i espero que en el 2007 el podrem tancar. La resta, l'hem previst i ara l'hem d'executar: per això deia que ens deixessin jugar la segona part, perquè és la més agraïda. Si avui algun ciutadà se'n va a l'estranger i torna d'aquí a quatre anys, es trobarà una altra història: hi haurà un hospital nou de trinca i un centre per a joves amb problemes a Reus, una presó al Catllar, la nova ciutat judicial i la reforma de l'hospital Joan XXIII de Tarragona... I l'AVE està fent que la gent tingui una altra concepció dels desplaçaments i canviarà la dimensió del turisme o les possibilitats de desenvolupament de l'Alt Camp i la Conca, gràcies també a les noves autovies.»

-Però l'impacte econòmic del TAV s'hauria multiplicat amb una línia d'alta velocitat de mercaderies. I no hi és.

-«Quan el govern del PP va projectar l'AVE, se'ns va dir que les mercaderies podrien circular per la mateixa via ferroviària i després ens hem assabentat que això no és possible. Potser ho serà des de Barcelona a la frontera francesa, però un port que creix com el de Tarragona, si no té garantida la sortida amb ample de via europeu, estarà en inferioritat de condicions respecte a València o Barcelona. Haurem de córrer, tot i que serà molt complicat.»

-També hi ha hagut experts que han dit que l'estació del Camp no està ben comunicada o que hi ha un risc d'expansió urbanística insostenible per culpa d'una planificació deficient i sense visió territorial. Què en pensa?

-«L'any 1978, el president Tarradellas va posar fil a l'agulla i es van constituir els 21 municipis, però l'any 1980 Jordi Pujol va tenir por. Durant 23 anys no hi va haver planificació i es van anar escampant assentaments urbans. Els polítics de CiU no han cregut mai en la planificació. Sobre l'estació del Camp, tenim el que tenim: quan es va plantejar que l'AVE entre Barcelona i Lleida passés per Tarragona, el ministre Borrell ens va dir que l'alta velocitat no podia fer aquestes corbes. Finalment, per motius socials, ho vam aconseguir, i ara no podem qüestionar l'estació de la Secuita.»

-El turisme és el sector del Camp amb més bones perspectives a curt i mitjà termini?

- «No podem caure en la temptació de dedicar-nos bàsicament a un sol àmbit. El turisme l'hem de potenciar, i ho farem, per guanyar qualitat; i amb noves apostes com la de la ruta del Cister o el turisme d'interior. Però és convenient tenir indústria i hem demostrat que és net tenir indústria. Per això vam arribar a acords importants quant a l'impacte ambiental, que ara s'han de desenvolupar, i la indústria està fent un esforç. Hem de demostrar al món que poden conviure el turisme, la indústria, l'agricultura i els serveis. A més, els impactes mediambientals no els crea exclusivament la indústria. El transport és el causant d'un 40% de les emissions a l'atmosfera i aquí ens hi hem de posar tots i reduir l'ús del vehicle privat en favor del transport públic o, per què no, de la bicicleta.»

-Però els lobbies econòmics, les cambres de comerç, el que demanen és que es desdoblin les carreteres.

-«Tothom haurà de prendre consciència d'un problema molt greu. Hem de complir els acords de Kioto perquè hi ha informes que ens haurien de fer posar els pèls de punta. I això hauria de sortir a les pàgines locals dels diaris, no només a les de societat, i veure què fa cada ajuntament, associació o ciutadà per estalviar energia.»

-La construcció haurà de deixar de ser un dels principals motors econòmics del territori. Per quan?

-«Si continuem depenent de la construcció, anirem malament. I en algunes comarques encara més. Per exemple, al Baix Penedès. Per això a la gent que s'oposa a les 150 hectàrees de Logis Penedès [centre de mercaderies], els dic que Catalunya i Tarragona necessiten centres logístics perquè pugui tirar endavant l'economia. L'exemple de Saragossa és un bon referent, amb 1.000 hectàrees de zona logística, i els aragonesos, contents i amb una mitjana de renda superior a la de la Unió Europea.»

-Quin és el seu principal repte per als propers quatre anys?

-«La recerca i la innovació tecnològica. Se'n parla per primera vegada en la història més enllà de Barcelona i hem d'impulsar el parc tecnològic de Reus i Tarragona i aconseguir que la URV faci recerca en energia.»

-Però el centre d'energies renovables no vindrà tot a Tarragona, com s'havia previst inicialment.

-«El que hem de tractar és de portar una bona línia d'investigació a les nostres comarques. Durant els propers mesos una de les meves batalles principals serà establir col·laboracions entre la recerca tecnològica i les empreses. Sense això, un territori està perdut.»

-Quina ha estat la disjuntiva personal: quedar-se al Parlament o tornar a esdevenir delegat? Què ha retardat el seu retorn?

-«Hi ha hagut dos motius per tornar: les converses amb el president Montilla i el seu oferiment final el 22 de desembre, després d'una conversa interessant, de les que escriuré en les meves memòries, i el desig de molts companys d'aquí, que pensaven que podia contribuir a aquesta nova etapa. També hi ha la meva voluntat de gaudir de la transformació d'aquest territori durant una etapa històrica. Hi ha hagut altres èpoques de transformació i creixement, però és que ara ho farem d'una manera ordenada i tenint molt en compte les polítiques socials. Començant per la llei estatal de dependència, que ha de tenir un impacte important en algunes comarques d'aquest territori.»

-Com defineix aquest patriotisme social del govern d'entesa?

-«Catalunya només tindrà futur si tenim uns serveis de qualitat. CiU parla de la desnacionalització. Algú creu que Catalunya deixarà de ser una nació així com així? El que compta és el sentiment de pertinença, la voluntat de ser, i la millor manera d'aconseguir que la llengua catalana arribi a més gent és fer molta política social.»

-Les noves figures de director territorial d'Interior, de Governació i de Política Territorial redimensionen el seu paper com a delegat?

-«S'haurà d'incrementar el paper de coordinació del delegat. Que hi hagi més gent amb dedicació específica, té els seus avantatges.»

-Quin plus li atorga el seu pas per la conselleria de Governació?

-«Ha estat un doctorat de la política en sis mesos. L'inconvenient és que vas revolucionat tot el dia. L'avantatge és que a la nit pots desconnectar el telèfon, cosa que no pots fer quan ets delegat.»

Ò. MESEGUER

SALUTACIONS:

- Honorable Conseller, Secretaris Generals de la vicepresidència, d'Economia, Director del Servei Català de la Salut i fins ara Delegat

- Alcaldes i tinents d’alcalde, presidents dels consells comarcals i de la Diputació

- Parlamentaris, President de l'Autoritat Portuària de Tarragona

- Subdelegat del govern de l’Estat

- President de l’Audiència. Fiscal en cap, President del Col.legi d'Advocats

- Membres de les forces de seguretat

- Representants dels col.legis professionals, Cambres de Comerç, Sindicats....

- Treballadors de la casa

- El millor equip de la Conselleria de Governació que hi ha hagut mai que vam treballar plegats: Secretari General (ara de Treball ), Laia Bonet, Begoña Floría, Consol Rimbau, Joan Mas... ). Moltes gràcies per ser aquí

- Sr. Arquebisbe: disculpes per la mentida de fa uns dies quan li vaig dir que em quedava a Barcelona. La veritat és que llavors les coses estaven d’una altra manera

Disculpeu pel to inicial col.loquial: les dates o l’edat potser en són els responsables

Un dels meus poemes preferits que és de Bertol .Brecht diu:

" Qui va construir Tebes, la de les set portes ?

Als llibres figuren només noms de reis.

Potser van arrossegar ells els blocs de pedra ?

------------------------------------------------

i més endavant:

El jove Alexandre conquerí l'Índia

Ell sol ?

Cèsar va vèncer els gals

No portava al menys un cuiner ?

Els protagonistes de la història, si són només els qui apareixen més als llibres, aquesta bo és real del tot, ni és justa

Avui: els qui surten només als noticiaris televisius d’àmbit nacional o estatal o internacional

Reivindico els qui sense sortir o sense sortir tant són també protagonistes imprescindibles, sense els quals no hi ha història

També diríem aquí al sud els qui sense ser a Barcelona o a Madrid o a Brusel.les juguen el partit.

En la posició que sigui: al davant o al darrera, què més dóna: no em reivindicaré Cannavaro – perquè és del Madrid – però sí Puyol o Abel o Mingo del Nàstic

En la posició que digui l’entrenador. El cas és poder jugar la segona part del partit que havia demanat als ciutadans a la campanya electoral. I a primera divisió que vol dir al govern, i si és a la meva ciutat i al meu territori, entre la meva gent, encara més primera divisió. Tarragona, Reus, El Vendrell, Valls – Aiguamurcia que aquí hi ha l’alcalde i es pot enfdar si només esmento Valls - , Falset i Montblanc – L’Espluga que també veig l’alcalde - no és ni serà mai per mi de segona.

Per això he agafat al vol alguns fets que penso commemorar o recordar aquest 2.007 i us els vull esmentar:

Farà 100 anys

Que Domenech i Muntaner va fer el mausoleu dedicat a Jaume I que està instal.lat a l’ajuntament de Tarragona.

Que els Caputxins van aterrar a Tarragona i que es va construir Casa Salas a la Rambla

Que Vidal i Barraquer va ser nomenat canonge

Que l’arquebisbe López Pelàez jurava el càrrec com a senador

100 anys del naixement del pintor Ceferino Olivé

i cent del d’Antoni Quintana i Marí, biógraf de Martí i Franqués de qui no he sabut mai si va nèixer a Ardenya o a Altafulla

I van nèixer fa 100 anys gent de les nostres comarques que van morir al camp de concentració de Gusen

De Bellmunt del Priorat - Josep Sedó Cabré

De Bràfim - ,Joan Sentís Valent

De Vila-seca – Esteve Mariné Granell

De Vilallonga del Camp: Ramon Cassà Guillamet

De Constantí: Damià Alegret Mané,

del Vednrell: Josep Caralt Busquets

i del meu poble de naixement, de Flix: Ramon Agramunt Tarragó

I farà 80 anys de la mort de Pin i Soler

De tot això em sento molt orgullós, de la meva gent, del meu paisatge, dels meus colors, del Passeig de Sant Antoni el divendres Sant o de les postes de sol vistes des de la Canonja que són úniques al món.

I dels meus amics i coneguts. Per això sóc aquí avui, vull que ho sapigueu. Per l’oferiment del President i la confiança del vicepresident i els ho agraeixo. És un gran privilegi. Però també per la insistència de tants companys i amics. Vinc perquè sé i conec que aquí hi ha grans persones – de la mateixa corda – Josep Fèlix Ballesteros té una gran responsabilitat o no de la mateixa corda - amb les quals podem tirar endavant grans projectes aquests quatre anys propers i perquè a l’administració de la Generalitat hi ha gent fantàstica que ja conec sobradament:

I als agents econòmics i socials els he de dir que aquesta és terra d’oportunitats encara per aprofitar: infrastructures: la penetració cap a l’interior des de la costa – o a l’inrevés - , la nova gestió de l’aeroport, les noves oportunitats del Port, el FFCC, , planificació territorial que hem d’acabar, l’acord estratègic per la competitivitat -la competitivitat-, el turisme i les noves possibilitats que s’obren – aquí veig Teresa Pallarès que fins ara n’ha estat la responsable del turisme, el pla estratègic de la URV, la investigació

Al President de l’Audiència, al fiscal, als procuradors, al President dels advocats a qui no veig.... Ah, sí, és al darrera l’amic Vives que sempr em’insisteix en la nova audiència, doncs la inaugurarem la ciutat judicial, la presó nova....

Els amics que treballen en la salut: hospitals de Reus i noves inversions als de valls, Tarragona, el de Cambrils que ja porta una bona marxa

Els nous centres residencials i assistencials com a Reus o Casablanca a Tarragona, l’ampliació de Falset o altres municipis que en projecten, la llei de barris, nous barris que aquí ja veig alcaldes i alcaldesses – la del Vendrell que em mira molt fixament ara - que ho esperen, però Valls, Cambrils, Tarragona i Reus que estan a punt de començar o ja ho han fet, la immigració com a objectiu

Els joves i l’habitatge que volem adreçar-los prioritàriament, els plans d’igualtat per les dones que estan a punt de fer eclosió a tants municipis i en col.laboració amb els Consells Comarcals

L’educació que tants esforços requereix: noves escoles i centres de secundària, l’EOI de Tarragona, allò que hem projectat amb tanta il.lusió per la URV que encara requereix noves inversions però sobretot investigació i innovació en col.laboració amb el món de l’empresa...

L’extensió dels contractes globals d’explotació al món rural i la potenciació de les nostres marques i de l’especialització dels productes que són més rendibles i més comercials

Els nou parc natural de les muntanyes de Prades i les zones protegides, la definitiva solució als problemes de qualitat de la nostra aigua d’ús de boca i de la col.laboració amb la indústria per millorar els impactes mediambientals que són també responsabilitat de tots, l’estalvi de l’aigua i de l’energia i l’aprofitament de les renovables.

O el desplegament definitiu dels mossos d’esquadra que farem el 2008 com estava previst

Us puc assegurar , amigues i amics, que tal programa és engrescador com mai, que compartir aquestes transformacions amb vosaltres serà un privilegi i un honor, que treballar per aquests propòsits és una satisfacció que us voldria encomanar si és que cal perquè sé que tots els qui sou aquí també ho sentiu de la mateixa manera.

Moltes gràcies per la vostra assistència, us ho dic de tot cor. El Camp de Tarragona, aquestes 6 comarques que el formen, però sobretot la gent que hi viu, mereixen el concurs dels seus dirigents, la bona voluntat de tots, els consensos que siguin necessaris, les renúncies que convinguin per assolir-los.

I no oblidem que formem part de Catalunya i que aquest govern vol contribuir a un catalanisme social que beneficiï tothom, que ens faci sentir orgullosos de ser catalans, que és la millor manera d’assegurar la nostra personalitat, la nostra cultura amb les incorporacions que calguin i a les quals sempre hem estat disposats i la nostra llengua perquè és el nostre tresor més preuat i en definitiva al futur de la nostra nació.

Moltes gràcies i a treballar tots

Transcripció de la pregunta al President Montilla el 21 de desembre de 2.006

El president del Parlament:

Doncs, la següent pregunta la formula, en nom del Grup Parlamentari Socialista -Ciutadans pel Canvi, l’honorable senyor Xavier Sabaté.

El Sr. Sabaté i Ibarz

Moltes gràcies. Molt honorable president, sou president d’un govern molt jove, gairebé diria una criatura, que només té tres setmanes de vida, i al qual sembla que se’l fa culpable de tots els mals, sense la cortesia dels cent dies que és habitual en qualsevol país del nostre entorn.

Es diu, per exemple, que és un govern postnacional, la qual cosa és una absurditat, a no ser que hagin deixat de considerar Catalunya com una nació, la qual cosa no crec que sigui possible. Queden quatre llargs anys i sembla que alguns estiguin entestats a donar feina a l’Institut d’Estudis Catalans per fer bona la intervenció d’aquest matí de la diputada d’Esquerra Republicana, quan feia referència als neologismes.

Es diu també que és un govern segrestat ideològicament, la qual cosa, doncs, també és una absurditat, perquè s’entén que una part segresta al tot i segrestador i segrestat no pot ser la mateixa persona.

En fi, em temo que ho confonen amb tranquil·litat, amb seriositat, amb rigor, amb treball ben fet, amb autoritat. En fi, tot allò que ha de tenir un bon govern.

És un govern també que sap valorar l’important que passa al nostre país. Per això, des del nostre grup hem considerat convenient preguntar-li, senyor president, per quelcom important que ha passat aquesta setmana, en concret entre Lleida i el Camp de Tarragona, com ha estat la inauguració de la nova línia d’alta velocitat.

L’alta velocitat allà on arriba canvia els paradigmes, la mentalitat dels ciutadans, atansa oportunitats, cultures, en definitiva, ens canvia la vida a tots. I voldríem saber des del nostre grup quina és l’opinió del president de la Generalitat sobre aquest fet, la importància per al Camp de Tarragona i per a Catalunya.

Moltes gràcies.

El president del Parlament

Té la paraula el molt honorable president de la Generalitat.

El president de la Generalitat

Gràcies, senyor diputat. Segur que compartirà amb mi que el fet que en aquests moments el Camp de Tarragona i Lleida estiguin connectats per un tren en un trajecte de mitja hora és un canvi qualitatiu pel que fa als transports del nostre país. L’arribada de l’AVE a Tarragona és una magnífica notícia i així la veu el Govern, però a la vegada és també un fet que ens encoratja a treballar per aconseguir que arribi a finals del 2007 a Barcelona i després, òbviament, a Girona i a la frontera amb França.

L’AVE fins a Tarragona és el primer pas per aconseguir alguns dels principals objectius que aquest Govern s’ha marcat com a prioritaris. Comencem a desenvolupar un sistema de comunicacions no radials, és a dir, endrecem, equilibrem el nostre territori, donem oportunitats i competitivitat a zones de Catalunya que patien incomunicació i oblit, que estaven, des del punt de vista de les infraestructures, discriminades.

I comencem a dotar el nostre país de les infraestructures que mereix i sobretot que necessita per afrontar el segle XXI amb garanties d’èxit. Finalment, encara que tard, aconseguim que l’Estat iniciï un camí reforçat, amb allò establert a la disposició addicional tercera de l’Estatut, d’inversions a Catalunya a l’altura del que necessitava i necessita el nostre país.

En definitiva, estem davant d’una magnífica notícia, però no podem badar, ara és el moment de voler més, de ser encara més ambiciosos, de completar el projecte de l’alta velocitat a Catalunya, de construir una bona xarxa regional de comunicacions per ferrocarril, de solucionar els problemes que encara patim massa sovint en el transport de rodalies. Tots ells són elements claus per al futur del país. I la notícia de l’arribada de l’AVE a Tarragona no ens dóna sinó esperances fundades d’èxit per a aquests ambiciosos projectes i objectius.

Moltes gràcies.

I a partir d'ara tornem a fer de Delegat del Govern al Camp de Tarragona

1 - El President explica el govern

Divendres compareixia en Comissió al Parlament el President Montilla per explicar la composició del nou Govern. El President va estar, en la seva línia, concís però suficientment entenedor no només pel que fa a la composició sinó a les principals carcaterístiques del fons i de l’estil del nou Govern. Així mateix, va posar èmfasi en les noves denominacions d’algunes conselleries que són demostratives de l’adaptació a les necessitats del nostre país.

A destacar la intervenció del portaveu el grup socialista Miquel Iceta que podreu trobar al seu bloc http://www.iceta.org/blog.htm

Com estic segur que anirà succeint al llarg de la legislatura, la seva va ser la millor intervenció de totes les que van fer els diferents portaveus.

A destacar també la pobra intervenció del portaveu del grup de CiU Artur Mas. Perquè ni tan sols ens han concedit els 100 primers dies de cortesia, perquè continuen ancorats en el passat i es neguen a acceptar que aquests departaments estan millor orientats cap al futur: tant el d’Agricultura que s’ocupa també d’alimentació, el d’Indústria que es lliga de forma definitiva a la Universitat, o el de Benestar que incorpora la denominació de ciutadania per buscar una millor i major implicació dels ciutadans com a subjectes de l’acció del Govern i com a agents actius i no passius de l’acció pública.

A destacar finalment que la referència al Camp de Tarragona que tan havia anunciat l’alcalde de Tarragona no es va produir per part de CiU. Més ben dit, l’alcalde que també és diputat i hauria pogut assistir a la sessió, ni es va presentar. Qui sí qe es va referir a Tarragona va ser el portaveu d’IC Jaume Bosch per posar de manifest la contradicció que suposava que el sr. Mas hagués anat al notari per assegurar que no pactaria amb el PP mentre que a la ciutat de Tarragona convivien al mateix equip de govern des de feia anys.

2 - L’AVE arriba al Camp

I encara que aquests dies molts ho vulguin ignorar, dissimular, tapar o disminuir, l’AVE arriba de la mà del Govern de José Luís Rodríguez Zapatero.

El Camp de Tarragona i més enllà té en aquesta fita, un abans i un després. La seva importància econòmica i social suposarà un canvi que en aqusts moments potser no arribem a calcular ni valorar suficientment fins i tot en els nostres hàbits de conducta, en les nostres previsions laborals, d’oci, de relacions socials i personals.

La propera Presidenta de França a l'Escola d'Hivern del PSC a Tarragona el març del 2.005

José Luís Rodríguez Zapatero va ser a Tarragona l'any 2.003 i, mlagrat que el PSC encara no s'havia pronunciat per cap dels candidats del PSOE a la Secretaria General, els socialistes tarragonins vam ser els primers en manifestar-li el nostre suport. Zapatero no només va ser elegit Secretari Generaldel PSOE sinó que des del 14 de març del 2.004 és President del Govern d'Espanya.

José Montilla va ser escollit candidat del PSC en un Consell Nacional del partit celebrat a Tarragona el passat mes de juny i això li va portar també sort perquè avui Montilla és el President de tots els catalans.

Segolen Royal va visitar Tarragona i és el millor que ha pogut fer en els darrers temps perquè ha estat elegida avui candidata del PSF a la Presidència de la República Francesa i amb tota seguretat també sortirà elegida Presidenta de França.

José Montilla és el nou President e la Generalitat i som milers de catalans que estem molt contents. Perquè hem votat PSC o els altres partits d’esquerra que conformaran el nou govern. Però penso que és tot el país en el seu conjunt que n’ha d’estar satisfet. Tothom independentment de la manera de pensar de cadascú. Ho dic de debò.

Josep Lluís Carod va usar dos versos de la cançó “Jo vinc d’un silenci” de Raimon. En concret, el tercer i el quart de l’estrofa següent:

Jo vinc d’un silenci
antic i molt llarg,
de gent sense místics
ni grans capitans,
que viuen i moren
en l’anonimat,
que en frases solemnes
no han cregut mai.

Però val la pena recordar tota la cançó. Podeu escoltar-la aquí:

Venim de molts silencis, portem molta càrrega d’injustícies a les nostres esquenes. Segurament aquest anonimat és la principal d’aquestes injustícies perquè tenim molta gent, milers de persones que han viscut i han mort en l’anonimat però que han contribuït com els qui més a allò que som i hem estat i a allò que volem ser. Tota aquesta gent anònima està avui més ben representada que mai en la persona del nou President. La història els ha acabat fent justícia. Gent senzilla, que no prové de la tradició burgesa, ni eclesiàstica com ens recorda algun diari avui que han estat els Presidents de la Generalitat al segle XV i XVI.

Tots els catalans i catalanes hem d’estar satisfets perquè el nostre país té ja Presidents de totes les tradicions. Si se’m permet la irreverència,ja tenim la col·lecció sencera. I quan érem infants i aconseguíem el darrer cromo que sempre era el més desitjat per completar l’àlbum, sentíem una íntima satisfacció. Avui ens podem sentir orgullosos d’aquesta Catalunya que és capaç de tenir a la seva història un President que prové de la classe treballadora, que confronta les seves posicions amb representants d’altres classes socials i que se li nota que parla amb propietat perquè sap de què va la pel·lícula inacabable de la història del nostre país perquè l’ha viscuda des del propi interior i n’ha estat actor. Ara en serà el director i diu que vol contribuir a dibuixar com ha de ser la dels seus fills i la dels seus nets.

Us ho dic de veritat. No hi ha altra opció que sentir-nos satisfets com n’estic jo de tenir a la història del meu país un escriptor com Josep Pla encara que no sigui d ela meva ideologia i trobo justificat que no se li atorgués mai el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Però era un escriptor portentós. Ni em va agradar Jordi Pujol encara que els catalans de tots els colors sabem que la història li atorgarà un balanç positiu fins i tot entre la gent d’esquerres. Doncs avui podem tots estar satisfets de tenir un President que prové del món del treball i que ens honora a tots i totes. Desprès ja se’l criticarà si no ho fa bé. Però el simple fet de provenir d’on prové ja és un actiu més - que no teníem - de Catalunya i de tots els catalans i catalanes.

La cortesia de l’alcalde de Tarragona

I el sr. Joan Miquel Nadal, diputat convergent tarragoní ? Als diaris de Tarragona del divendres deia que li havia semblat malament el discurs de Montilla perquè no havia fet referència a Tarragona. Vaja ¡¡ Vaig pensar que Montilla s’hauria hagut de passar tot el discurs inicial parlant de tots els territoris de Catalunya si havia de referir-se a tots els territoris de Catalunya. El ser. Nadal ha recorregut sempre a les frases faciletes i a tòpics molt llaurats. I també vaig pensar que el seu candidat Artur Mas en la rèplica aniria per aquest camí. Doncs em vaig equivocar. El sr. Mas crec que no va pronunciar cap topònim del nostre país com no fos els del Vallès – comarca no tarragonina - insistint en el IV cinturó un i altre cop.

El sr. Nadal tampoc no es va portar gaire bé durant el debat. En molts moments va ser absent però la cirereta final la va posar quan en acabar la votació no es va quedar ni un segon més i va desaparèixer mig acotxat intentant que no el veiés ningú per no quedar-se a sentir les paraules breus del nou President de la Generalitat que la resta de diputats i diputades sense excepció sí van tenir la deferència d’escoltar. La cortesia no ha distingit mai el sr. diputat i alcalde de Tarragona. Va ser l’únic diputat que va tenir aquest mal gest. Ningú més perquè ningú no és tan desconsiderat com ell.

Catalunya: gallina o xatrac àrtic

Dos fenòmens s’han posat més de manifest en la passada contesa electoral: el desinterès per les eleccions d’una bona part de la població i el rebuig a l’avenç de l’autogovern i a la normalització de la cultura i la llengua catalana. Tot això s’ha expressat en forma d’abstenció i vot en blanc sense precedents i amb el suport a una nova formació política.

Aquests fenòmens constitueixen veritables problemes no només per a les forces polítiques sinó per al conjunt de Catalunya pel que suposen de desvertebració de la societat catalana. I hem pres nota. Les declaracions de José Montilla i les d’altres dirigents de l’esquerra catalana apostant pel debat són un bon exemple.

I no ens consola que l’abstenció es produeixi en altres indrets amb igual o major intensitat. Perquè a Catalunya és més greu. És la desafecció per la cosa col·lectiva i per la manca de sentiment de pertinença a la comunitat. I mal que ens pesi i ens dolgui, aquesta manca de sentiment de pertinença ho és a Catalunya i no només als seus polítics.

Cadascú hem d’assumir la nostra responsabilitat però aquesta té graus i depèn de la que cadascú ha ostentat. I si això és així, allò que ha succeït no pot ser aliè als 23 anys de pujolisme. Tinc l’esperança de trobar algun dia el manual que preveia com fer durant aquella època la Catalunya d’uns pocs; quins grups socials s’havien de mobilitzar; quins missatges fer-los arribar; com es parlava de la llengua que es pretenia protegir i promoure i per a quin públic; com es seleccionaven les sèries televisives; com funcionaven els noticiaris, secció del temps inclusa; quins gestos dels governants es primaven; quines aliances polítiques, socials i religioses. És a dir, quin model de Catalunya es transmetia als sis milions que es van proclamar en un moment determinat amb la intenció que apareguéssim com un poble cohesionat que només ho era en aparença. Ben al contrari, només una part se sentia interpel·lada i partícip – poc – mentre l’altra romania aliena.

Milions de catalans ens sentíem incòmodes. I si els convençuts encara som aquí és purament per militància i tossuderia catalanista alguns o socials altres i no ens resignàvem que acabés imposant-se un sol pensament. I si a nosaltres ens passava això, com de distants hauran romàs els qui sense haver conegut motius per incorporar-se a un país que se'ls apareixia distant dels seus interessos o de les seves emocions.

El nacionalisme oficial va construir una casa petita, aïllada, enfrontada a un sempre buscat enemic exterior. I quan se’ns anatemitzava i excloïa, poc podíem fer llevat d’algun cop de colze o expressar la nostra protesta. Perquè encara que fos petita, pensàvem que hagués estat terrible construir-ne una altra al costat i volíem i volem un catalanisme diferent, capaç d’aglutinar, de sumar. Elecció rere elecció, ajudats pel carismàtic Jordi Pujol i per a vergonya de tots amb una petita participació – suposo que també per al nacionalisme oficial - , tornaven a guanyar les eleccions amb la mobilització dels seus fidels i amb l’abstenció dels qui no rebien ni missatges ni raons per a la seva integració

Foren estèrils els esforços dels qui col·laboràrem en la decisió de crear una sola escola a Catalunya amb Marta Mata i Pepe Gonzàlez com a principals protagonistes ?. Han fet més per Catalunya i pels catalans allò o l’anomenada llei de barris del conseller Nadal o el pacte per l’educació de la consellera Cid, que les campanyes pel català o les dues llei de normalització lingüística juntes. Per cert, la del 98 del conseller Pujals sobrava. Allí es van alimentar innecessàriament recels i sorgiren foros que potser han estat la base d’algun grup polític que acaba d’aparèixer. Perquè les polítiques socials són el millor antídot contra la fragmentació social.

En aquestes circumstàncies i amb tan poc temps, ha estat complicat convèncer als qui s’abstenien perquè rebutjaven de pla l’antic model. Més complicat després d’una legislatura amb excés de soroll que ha ocultat la tasca de govern; més quan la brutal campanya del PP ha confós i desanimat una part de la població fent-li creure que hem ocupat el temps en temes suposadament identitaris com l’Estatut; més quan alguns mitjans de comunicació madrilenys s’han proposat i han aconseguit que sorgís un nou partit; i més quan acabats d’arribar a un govern de coalició hem comès els nostres propis errors.

En suma, s’ha posat més de manifest la diversitat d’opinions de la societat catalana. Esperem que només sigui això i no la divisió el poble de Catalunya o el desencís definitiu. Podem tancar els ulls i no parlar-ne. Però és imprescindible obrir-los bé i fer el mateix amb les oïdes. Perquè un dels principals reptes dels propers anys és la cohesió social que ha de permetre iguals drets però també iguals obligacions; que ha de preservar la personalitat no incòlume ni uniforme però sí específica de Catalunya, amb la seva cultura i la seva llengua, sabent que el plurilingüisme és una oportunitat i un repte i no un impediment per ser un sol poble des de l’escola. Si no fos així, sense risc a exagerar, la mateixa existència de Catalunya correria perill a mig termini.

Per això s’hauria de crear un dispositiu per a una anàlisi permanent dels fenòmens de l’abstenció i que promogués la participació. Però no només han de ser els experts ni el nou executiu en solitari. Seria caure en el mateix error que la Catalunya de tots la volguéssim construir entre uns quants. Hem de debatre i parlar tots - perquè a tots ens afecta – sense tabús ni apriorismes. I sense renúncies, però essent conscients de la realitat després d’un quart de segle d’autogovern i tanmateix amb problemes de cohesió social per resoldre encara.

Dono per suposat que per solucionar-los no pretenem el curt i poc estimulant vol gallinaci sinó el del xatrac àrtic (Sterna paradisaea), que anualment fa un viatge d’anada i tornada de 30 mil quilòmetres entre els extrems del planeta. No vulguem tampoc la velocitat rècord del falcó pelegrí, amb 290 km/h en picat. Ni molt menys que algú busqui sortir més a la foto perquè el més ràpid i brillant aleteig ja correspon al colibrí cornut amazònic, amb 90 aleteigs per segon. Menjar poc i pair bé o despacito y buena letra.

Altura de mires i vol llarg és allò que necessitem. El nou Govern de l’Entesa està en condicions de fer possible la Catalunya àmplia i gran en la qual hi capiguem tots, l’antítesi de la tancada i petita que ha allunyat a milers de catalans de la participació en la res pública. Una Catalunya de tots amb un president que significa una nova etapa, que eleva a la categoria d’iguals a milers de persones que eren vistes encara amb recel. I bé que ho hem sentit a la campanya electoral amb desqualificacions directes o indirectes, en veu alta o sotto voce. Mai Catalunya no ha tingut un president que simbolitza tan bé la igualtat d’origen i de classe en una terra que secularment ha abraçat tants ciutadans de fora.

Entre tots podem fer que tots els catalans i les catalanes se sentin orgullosos de pertànyer a un sol poble i que participin dels afers públics. L’abstenció electoral és un símptoma i no el problema més greu que és el desinterès per les tasques col·lectives. I més en un país petit on tenim plantejats tants reptes en plena era de la globalització i on cal evitar costi el que costi la fractura social. Encara hi som a temps.