Xavier Sabaté

A la recepció de Pedralbes del dia de Sant Jordi vaig trobar Laia Bonet i la vaig presentar a no recordo qui com una gran assessora jurídica amb qui havia tingut l'honor de treballar durant la meva etapa de Conseller de Governació. Afegia que tenia un gran futur professional.

Com sempre, amb la seva modèstia que només és una de les moltes virtuts que l'adornen, ella em corregia i em volia fer callar.

A l'endemà del dia de Sant Jordi, el Govern la nomenava Secretària del propi Govern. Li vaig enviar un sms dient-li que estava tan o més content que si m'haguessin nomenat a mi.

Laia Bonet és candidata a les eleccions municipals de Valls. Figura en un lloc simbòlic de la candidaura del PSC perquè viu més a Barcelona i crec que també es pot desvetllar que va ser una de les persones que es va consultar sobre la seva disponibilitat a encapçalar-la.

Laia Bonet és un exponent de la vitalitat del socialisme perquè forma part d'una generació que ve amab empenta, amb preparació, amb idees, principis i arrels clares. Ja són protagonistes en primera línia. I en aquestes eleccions per sort són jun bon grapat arreu de les nostres comarques i de tota Catalunya. Moltes d'elles, cada cop més, són dones. I això encara ens omple més de satisfacció. La seva pròpia cap de llista i esperem que alcaldessa Núria Segú, Helena Arribas, Begoña Floría , Martina Garcia, són exemples de candidates de Valls, el Vendrell, Tarragona i Reus.Però n'hi ha moltes altres que aquests dies veig a tants i tants pobles i ciutats del Camp de Tarragona i de tota Catalunya.

Quan els expliquem com n'estem d'orgullosos d'elles i d'ells crec que encara no poden copsar la nostra emoció i que només podran apreciar-la en tota la seva dimensió quan siguin més grans.

Els pares de Laia Bonet van fundar el PSC a Valls. Els qui començàvem com ells i amb ells, bastant sols, ens en fem creus de com hem crescut i estès. No sé si ho podíem albirar llavors, però ara veiem que no és un somni sinó una esplèndida realitat.

L’alcalde de Tarragona avui al Punt diu que “ el “ Burgasé, “ el “ Ballesteros i “ el “ Sabaté han de marxar “com faig jo”

Com que no és la primera vegada no em ve de nou

Que l’alcalde de Tarragona demani que me’n vagi m’omple de goig. I cada cop que ho diu em sento més viu i ple d’energia que mai

Qualsevol que li canta les coses clares és condemnat al foc etern.

El Sr. Nadal marxa però no marxa!! NO sap ni el que diu. Se’n va d’alcalde tot i que reconeix que ho fa a contracor. Però es queda tres anys i mig de diputat ¡¡¡¡ Clar que sempre ha considerat que fer de diputat no té la més mínima importància.

El President Rigol ja el va haver d’advertir que no tornès a dir que el Parlament de Catalunya era el Parlament de la senyoreta Pepis.

És el diputat que menys activitat parlamentària ha produït en tota la història.

Considera que hauria de trobar una “ cosa superior “ però que ara “és molt difícil”. És a dir, que si trobés una “ cosa superior “, no marxaria ?

Demanar-me a mi que marxi és picar en ferro fred. Primer perquè mentre hi hagi personatges com ell , no podem dormir tranquils i els qui estem disposats a que ens trenquin la cara – per desgràcia som un gremi molt reduït - hem de continuar. I després perquè – ja li vaig dir fa anys en un plenari a l’ajuntament – jo no penso jubilar-me mai de servir la meva ciutat i la meva gent. I no m’importa fer-ho des del lloc més humil. O és que el sr. Nadal està dient a tots els milers de persones que es dediquen a la política des de llocs potser menys aparents que alcaldes de Tarragona que estan fent el paperina ?

Algú va dir que els grans socialistes no moren mai sinó que es planten. Marta Mata ha estat un gran arbre en vida que ha donat fruits en milers d’arbres nous – docents - que continuen la seva tasca. I en milers de catalans i catalanes que han rebut la seva influència.

Aquesta capacitat d’influir no la tenen més que les persones que exerceixen el lideratge. Marta Mata estava dotada per exercir-lo i des de molts punts de vista: el pedagògic, el social, el polític, el de l’amistat.

De tota manera, es diria que no era la líder típica que acostuma a prodigar-se en el sentit de persona extrovertida, ni xerraire, ni ocurrent ni donada a la frivolitat. Pel contrari, destacava pel rigor científic, per la conversa pausada, per l’argumentació sòlida i fonamentada, pel raonament ben suportat, per la senzillesa i per la humilitat. I des de l’humanisme, la tendresa, la solidaritat, la fe en la persona humana.

Vet aquí una líder atípica que convencia, que encomanava entusiasme a partir que els qui l’escoltaven o pujaven al carro de la seva tasca, trobaven en el seu pensament i en el seu compromís una bona manera d’analitzar el món, de creure i treballar per un futur millor a través de la pedagogia i de la política – al cap i a la fi Campalans ja havia dit que política és pedagogia -

I convencia també per la seva capacitat de treballar. No podia ser que qui dedicava tants i tants esforços i tantes hores sense descans, no encomanés entusiasme o passió per l’escola i pel socialisme.

Per això continuem – al menys o intentem – tanta gent els seus passos, conscients que també nosaltres haurem de passar el relleu a les persones més conscients de les generacions futures. Ella ens ho va ensenyar així. Per això ens parlava tant de les arrels, d’on veníem, del camí que ja ens ve traçat i que hem d’anar perfeccionant.

En això estem, Marta. Sabies que la teva tasca no quedaria aturada. La vas construir tan sòlida que no es podia interrompre.

( publicat als gratuïts "Més Tarragona " el 12 d'abril de 2007 i a "Aquí" el 13 d'abril )

De plagis inexistents o descobrir la sopa d’all

Els convergents a Tarragona sorprenen darrerament per com busquen temes per sortir a la llum pública que no interessen el més mínim als ciutadans. Ara descobreixen la sopa d'all i han cregut trobar un gran argument per desacreditar un dels lemes de la pre-campanya dels socialistes.

Es tracta de relacionar el que va usar la pròpia CiU – més ben dit, el sr. Nadal - fa uns anys “ Per a mi el primer és Tarragona “ amb el que utilitza el PSC enguany “Primer tu, primer Tarragona”.

Noti’s la diferència substancial. En el primer cas, el sr. Nadal va utilitzar el pronom de primera persona “ mi “, la qual cosa ja va provocar entre les files de l’oposició de l’època comentaris molt sucosos de tot tipus. Els dos que més van circular van ser els següents:

1 – “mi, me, conmigo” – en referència a com ens feien memoritzar a l’escola en castellà del franquisme els pronoms - . I afegíem : “ L’egocentrisme de l’alcalde arriba fins i tot als lemes de la campanya de CiU i s’hi col.loca ell.“

2 – “ això de “ per a mi “ sona fatal ...... i si a més hi afegeixen “Tarragona” encara pitjor. Quan arribi Santa Tecla els de Dames i Vells es posaran les botes amb aquest lema “.

Ara ressusciten aquest lema per intentar comparar-lo amb el “ Primer tu, primer Tarragona “ del PSC de Tarragona. Sobren les explicacions. En aquest cas no s’usa la primera persona sinó la segona i aquí no es parla de Ballesteros , òbviament, sinó dels tarragonins com la primera prioritat dels socialistes. Ni punt de comparació. Els socialistes locals de la ciutat de Tarragona han pensat en el ciutadà quan han ideat elseu lema i els de CiU pensaven en el seu alcalde.

Refugiats ambientals

Encara que el concepte de refugiats ambientals no és nou – estava ja definit ja el 1.940 - , la Creu Roja Internacional, en el seu informe sobre desastres mundials de 2.001, alertava que 25 milions de persones (gairebé el 60% de refugiats existents al món en aquell moment ) podien ser catalogades com a refugiats ambientals

Aquesta gran quantitat de persones podem trobar-les en camps de refugiats on viuen durant anys en lamentables condicions. Viuen soles o amb ONG que els ajuden a construir nous assentaments en altres territoris; recorren centenars de kilòmetres fins arribar al país més pròxim on esperen començar una nova vida pagant màfies perquè els portin a un lloc on guanyar-se la vida. Altres esperen darrera un mur, una reixa, l’oportunitat de "saltar" a la terra promesa

Deute ambiental

Els països pobres són els que més pateixen les conseqüències del canvi climàtic i són els que menys han contribuït a aquest nivell de contaminació. És això just ?

Contrastant amb el concepte de deute financer, existeix un nou corrent de pensament que analitza també l’intercanvi desigual entre Nord i Sud,però en termes mediambientals i de sostenibilitat planetària associats a l’actual model de producció industrial , consumisme, residus i emissió de gasos d’efecte hivernacle per part del Nord. Aquest ideari parla de la necessitat moral i econòmica que el Nord repari les conseqüències nefastes que aquest model té sobre les poblacions del Sud. És a dir, que assumeixi el deute ambiental amb aquests països. Com ? Encara que el deute ambiental no es pugui quantificar amb diners perquè la natura no té preu, els defensors de la idea – cada cop amb més adeptes - posen damunt de la taula diverses propostes : condonació del deute extern, ajuts econòmics , transferencia de tecnlogies sostenibles i apropiades, etc.

El bucle del sr. Aregio

El sr. Aregio no para de parlar de les mateixes antigues coses i a contra-corrent de la resta dels mortals: Fortí de la Reina i Terres Cavades. Es diria qjue el sr. Nadal té obsesió per tancar aquests dos temes que l'anguniegen i Aregio ha caigut en la trampa.

S’ha passat aquests dies de setmana santa acusant els socialistes de fa prop de 20 anys d’haver concedit la llicència del Fortí de la Reina. Gran novetat aquesta ¡¡¡ I al final de tot plegat , ha construït el sr. Aregio una teoria a l’estil “ el mundo “ en la qual ho fa encaixar tot. Què curiós ¡¡¡ Els tarragonins agraint i defensant la idea que allò no s’havia de tancar i que vam fer bé fa 20 anys quan vàrem donar les llicències i ell intentant culpabilitzar els socialistes de quelcom que estava i està bé malgrat el que digui la justícia ¡¡¡

Doncs ja veuen, continuem perplexos observant com Aregio no para de retreure no sé què als socialistes de fa 20 anys. La darrera acusació és que la llicència d’activitat la va signar un regidor del PSC . I què ? Què canvia ? I a continuació, l’alcalde Nadal dient que expressament ho havia amagat fins ara...... increïble ¡¡¡

Però no picarem l'ham. La primera vegada em vaig veure obligat a fer-ho perquè va ser el mateix Aregio qui ens va reptar i ens deia covards. Ara no ho farem més. Que brami en el desert el sr. Aregio si vol, que ho posi cada cop més difícil per l’ajuntament, que col·labori amb el sr. Nadal en aquest circ de declaracions que no toquen per ser aquest un tema molt delicat.

Sàpiguin tots dos, Aregio i Nadal que aquest sidral públic que ells mateixos estan muntant no fa més que anar en perjudici de la solució si és que aquesta existeix.

Té dificultats el sr. Aregio per parlar-NOs en positiu ? NO vol aparèixer com un candidat a alcalde de veritat i cada cop que surt a la premsa ho fa atacant a la desesperada i desqualificant tothom que NO pensa com ell ? NO se'n surt de fer la candidatura que encara NO ha presentat i despista amb aquest tipus de declaracions ? És que les enquestes continuen donant-li un resultat que NO és bo per ell i ha de sortir com pugui i de la manera que sigui ? Continuarà queixant-se com un nen cada cop que aquest humil signant parla com un socialista - NO sé ser res més sr. Aregio - i demanant-li que NO compatibilitzi els càrrecs de Delegat del Govern i de Primer Secretari del PSC al Camp de Tarragona ? Farà ell el mateix per NO confondre el paper de President de la Diputació ? Demanarà o NO als Presidents Montilla o Zapatero que pleguin pel mateix motiu ? Va fer el mateix o NO el sr. Aregio amb el President Pujol ? Continuarà o NO repetint les mateixes frases i arguments del sr. Nadal tota la vida ? NO li donen resultat les tanques publicitàries cada cop més plenes de nens ? NO va criticar fa quatre anys una foto d'un rival seu per aquest motiu ? NO serveixen ni els nens per pal·liar la imatge dura i poc comunicativa que cada dia practica acusant i menyspreant tota l'oposició en bloc ?

Autodeterminació: la capacitat de decisió que exercim lliurement quan som convocats a les urnes. Singularment, quan som cridats a expressar la nostra opinió sobre les principals lleis del nostre país – l’Estatut de Catalunya fa pocs mesos –, o les constitucions de l’Estat o d’Europa.

Infrastructures: Mai com ara no havíem tingut al Camp de Tarragona tanta inversió en dansa en infrastructures per corregir els nostres dèficits: tercer carril de l’autopista a punt de començar, autovia Reus .- Alcover, autovia Tarragona – Montblanc, Valls – El Vendrell; N- 340 tota desviada aviat; Les Borges del Camp – La Granadella amb un estudi previ aviat enllestit...

Mental – malaltia - :Segueix essent una de les grans incògnites de la Humanitat Els malalts mentals, sobretot quan pateixen una crisi aguda i són internats, són despersonalitzats totalment. No poden tenir gairebé cap dels seus objectes personals i ni tan sols tota la seva roba. Senten una i altra vegada el soroll de les claus tancant i obrint portes al seu pas. Saben que se’ls tanca com uns presos i no saben quin mal han fet a la societat perquè això esdevingui d’aquesta manera. El fet d’aïllar-los comporta un petit avantatge que és el de deixar-nos tranquils perquè no fan ni diuen “ coses estranyes “ ni cal que temem per la seva agressivitat. Però no sé si els inconvenients són més nombrosos i importants: és molt més difícil la seva reinserció social si els aïllem que no pas si els mantenim adequadament al seu medi, amb la seva família, amb els seus amics, amb el seu treball, amb les seves pertinences personals... Els treiem de la societat i els aïllem quan el que volem és reinsertar-los ... una contradicció i un peix que es mossega la cua. ( escrit a la sortida d’una visita a un psiquiàtric aquest passat diumenge )

President: El de Catalunya ara es diu Montilla i prefereix avançar que gesticular, progressar que recular, afavorir els catalans i el seu nivell de vida abans que embolicar-se en allò que ens agrada tant als catalans com és mirar més les nostres glòries passades en lloc de perseguir les futures.

També prefereix pactar amb els socialistes d’Espanya i d’Europa i no amb el PP com fan altres que es diuen nacionalistes a Tarragona, a Catalunya i a Espanya

Guió de la roda de premsa que vaig oferir el divendres 30 de març:

Jo també vaig votar per la llicència del fortí i no m'amago com diu el sr. Aregio.

Com tampoc no s'haurien d'amagar els de CiU - l'actual alcalde Nadal inclòs - que formava part de la llavors Comissió Permanent - antecesora de l'actual Coomissió de Govern - i que va votar a favor com tothom - membres del Govern i de l'oposició -

L’alcalde Recasens ens va demanar que fos per unanimitat advertint-nos que si no era així, no es tramitaria. I l'acord es va adoptar per unanimitat

El sr. Aregio es treu les puces del damunt agafant arguments pels pèls, explicant mitges veritats o fent falses acusacions. És l’estil Nadal que hem conegut fins ara i no suposa cap novetat ni cap canvi d’etapa. És electoralisme barat, no denota altura de mires en un que vol ser alcalde.

Estic content d’haver contribuït a tenir aquell indret de la punta del Miracle – un dels més macos de Tarragona - en condicions ( vigilat, segur, net ) i fent feliços milers de tarragonins.

Algú se’n dona vergonya i pensa que no ho hauríem hagut de fer ?

TOTHOM – TOTA TARRAGONA ¡¡ - HI HA ESTAT D’ACORD. EL SR. AREGIO NO ?

Se’ns pot assenyalar amb el dit com a culpables als socialistes ? culpables de què ? d’haver fet un bé com reconeix tota la societat tarragonina ?

I si està malament , per què es va donar la llicència posterior d’activitat ja el govern municipal de CiU i per què no s’ha fet res aquests 18 anys ?

Cal

- pensar en alternatives

- no plorar tot el dia

- no fer falses acusacions a veure si es treu rèdit electoral de qualsevol cosa que passa

- recurs de súplica ? .... no ens hem posat en el tràmit jurídic i hem estat respectuosos però si continua la polèmica, podem explicar allò que hauríem fet nosaltres i que hauria resultat molt més barat a la ciutat

- que es garanteixi allò que volíem preservar fa 18 anys fent una bona obra:

- la integració d’aquella punta en tot el Miracle que ha destrossat aquest govern amb aquella mole de ciment

- el paisatge

- la seguretat

- la cura d’un entorn natural de primer ordre