El nou informe d’avaluació del Panel Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC, organisme científic de Nacions Unides), esvaeix la majoria de dubtes que persistien sobre la seva existència i sobre la responsabilitat de l’activitat humana en aquest canvi i les conseqüències de l’escalfament del planeta. Això diu el document elaborat per 1.000 investigadors de tot el món que s’està discutint aquests dies a París.
Segons l’informe, és impossible explicar l’escalfament de la terra només per raons naturals. El fenomen deriva de l’augment d’emissions de gasos amb efecte hivernacle per la combustió d’energies fòssils, petroli, o carbó des de l’inici de l’era industrial.
I malgrat que els experts ignoren les conseqüències per al futur, alerten sobre una possible progressió exponencial de l’efecte hivernacle amb temperatures altes que de moment són imprevisibles. O sobre la possibilitat que els oceans, en escalfar-se, emetin més vapor d’aigua i, en lloc de captar CO2, comencin a alliberar gas carbònic. O que el terra també comenci a alliberar CO2 en lloc de retenir-lo a causa del desgel dels sols nevats i que amb la liquació total del gel que cobreix Groenlàndia, el nivell dels oceans pugui augmentar fins a set metres.
Cal, doncs, actuar i no tenim excuses perquè els agents causants no són eteris, són ben concrets i entre aquests ens trobem cadascú de nosaltres amb l’ús que fem de l’energia que majoritàriament és fòssil. Necessitem, com diu Greenpeace, una (r)evolució en la política energètica i evolucionar en la manera que usem l’energia. Hem de reduir les emissions de CO2 a la meitat el 2050 al mateix temps que fomentem el creixement econòmic. Aquest és el repte.
I ho podem fer amb les tecnologies actuals. En primer lloc estalviant energia de moltes maneres i a tot arreu.. A l’administració pública i a les empreses, als clubs esportius i a cada una de les nostres cases. I no és un problema dels polítics només ni és un problema global del planeta que no ens afecta o pel que no podem fer res sinó local, del nostre país, de les nostres comarques, de cada casa i de cada llar. Ningú no pot quedar al marge d’aquest esforç.
I, en segon lloc, usant més, molt més, les energies. És sorprenent que països que tenen moltes menys hores de radiació solar o de vent aprofitin molt més aquests recursos que a Catalunya que no pot estar més temps a la cua en l’ús d’energies renovables. Els catalans que sempre ha rebutjat les dependències, resulta que som dels més esclaus del món en un tema vital per la nostra supervivència com l’energia. En un país que sempre hem presumit d’estalviar, malbaratem milions cada dia i perdem milions en subvencions que podríem obtenir. En un país que sempre hem presumit de moderns i nets, som dels que més embrutem l’atmosfera.
A Catalunya, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat destina un milió d'euros aquest 2007 a la posada en marxa, a partir de l'1 de febrer, de l'Oficina del Canvi Climàtic creada el 19 de desembre.
El milió d'euros es destinarà a estudis per a l'avaluació, la modelització i l'anàlisi de les causes i els efectes del canvi climàtic a Catalunya, així com a donar suport econòmic i tècnic a projectes que promoguin accions de lluita contra el canvi climàtic i difusió a les escoles, universitats i altres centres de recerca.
Només des de la conscienciació podrem avançar. Per això les organitzacions ecologistes insisteixen que cal canviar els nostres hàbits de vida. Per això l’Aliança pel Planeta que agrupa les principals associacions ecologistes franceses, ha demanat que els ciutadans apaguin els llums entre las 19:55 y las 20:00 l’1 de febrer.
Al nostre país ha corregut aquesta iniciativa a través de la xarxa. Jo també penso sumar-m’hi. Vostè, lector o lectora, també podria fer-ho. L’estalvi que suposarà si tots ho fem ens demostrarà que podem encara salvar el planeta per a les generacions futures, però que ja ara podem viure de forma més sana, més barata i amb menys conflictes.
article publicat al Diari de Tarragna l'1 de febrer
