Diccionari d'actualitat

Publicat per fxsabate | 29 Mar, 2007

Compromís: de milers d’homes i dones de tots els partits polítics que aquests dies figuraran a les candidatures de les eleccions municipals. Tots i totes presten el seu esforç per assolir unes ciutats i uns pobles més dignes i es comprometen per quatre anys en cas de resultar elegits i elegides. El meu agraïment més sincer a tots i totes.

Diccionari nou de l’Institut d’Estudis Catalans: el president de la Secció Filològica (SF) de l'IEC, el tarragoní Joan Martí i Castell, ha assenyalat que «el nou DIEC és el diccionari acadèmic de la llengua catalana, l'únic que hi ha. És una obra col·lectiva i institucional de tota la corporació”

Igualtat: El passat 15 de març es va aprovar al Congrés dels Diputats la Llei d’Igualtat, l’objectiu de la qual és fer efectiu el principi d’igualtat de tracte entre dones i homes, eliminant tot tipus de discriminació contra les dones en tots els àmbits de la vida o actuació pública o privada. Visca el govern Zapatero ¡¡

Llàgrimes de cocodril: Les del sr. Nadal, Sala i Aregio quan ploren que marxi de CDC – que no del govern municipal d’on l’han expulsat ells - el sr. Agustí Mallol, quan aquests anys passats i avui encara no han predicat amb l'exemple que diguem ells mateixos. D’exemples n’hi ha tants que ens abstenim de citar-los.

Notari: Si és veritat que CiU de les nostres comarques va signar una acta notarial on es repartien els càrrecs per després del 27 de maig i si és veritat que Unió ja ha renegat d’aquesta acta, més val que no tornin mai més al notari. Perquè si aquest fet d’anar al fedatari que van trobar com a ideal per fer-se més creïbles, ara tampoc no serveix, com pretenen que els ciutadans ens els creiem ?

Verd: En aquest enllaç podeu trobar 30 consells per ser verds en la nostra vida quotidiana

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

" Un bel morir, tutta una vita honora " a l'inrevés

Publicat per fxsabate | 7 Mar, 2007

Resum de la roda de premsa que vaig efectuar ahir com a Primer Secretari e la Federació XVII del PSC sobre el suplicatori aprovat al Senat arran d'una denúnica que va interposar l'alcalde de Tarragona Joan Miquel Nadal contra la nostra senadora Maria José Elices

1 - Solidaritat amb la senadora Maria José Elices

Total i absoluta, que li expressem des del PSC perquè som solidaris, que ens han expressat des d’altres àmbits de fora de la nostra organització

2 - No és el nostre estil de fer política judicialitzar la política

Però sí ho és del sr. Nadal que dona feina a la justícia, judicialitzant la política com si la justícia no tingués altra feina.

El sr. Nadal ha repetit aquests anys una mentida que no ha pogut demostrar: que els socialistes l’havíem denunciat a la justicia quan va ser aquesta la que va instruir alguns casos en què ell ha estat acusat. Nosaltres només hi hem anat a declarar quan la Justícia ens ho ha requerit com era la nostra obligació.

En canvi ell ens ha posat tres querelles als socialistes:

dues a mi: la primera per un error d’un mitjà de comunicació que em va publicar un article demanant el vot en una jornada de reflexió i l’altra compartida amb el sr. Burgasé pels perjudicis que li havia causat la nostra inventada per ell denuncia que mai no va existir sobre el rentador de cotxes d’un amic seu.

I l'altra, la tercera, la d’ara , a la senadora Elices. Perquè va dir que es primaven interessos privats en detriment dels públics. I és veritat que va ser així. Quan no es defensensuficientement els interessos públics, és que n'hi ha uns de privats que en surten afavorits.

I la votació d'avui CiU - PP que ha guanyat el suiplicatori no és més que la prolongació del govern PP-CiU que governa la ciutat de Tarragona des de fa anys

El sr. Nadal marxa com va entrar, com un elefant en una botiga de plats i olles. Va entrar comprant voluntats per a ser alcalde per la porta del darrera, trencant-ho tot. Surt amb menys amics que quan va entrar, surt barallat amb tothom, amb propis i adversaris i posant una querella per una discussió en un plenari, per una rucada.

És un trist final

I si Petrarca va dir : “ Un bel morir tutta una vita honora “, al sr, nadal se li'n podria aplicar una altra: “ un mal final demostra una vida poc presentable

3 - Confiança amb la justícia

I nosaltres tenim confiança amb la justícia i estem convençuts que aquesta, tal com ja diu el fiscal en el seu escrit sobre aquest cas, trobarà que aquesta querella no té rellevància penal

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Una iniciativa de la URV revolucionària

Publicat per fxsabate | 14 Feb, 2007

Ahir al matí vaig anar fins al Morell a veure una experiència novedosa que capgirarà radicalment el tractament de les aigües amb nitrats. Es tracta d’una planta experimental ideada pel professor Sueiras de la URV i el seu equip que, a través d’un reactor, separen el nitrogen i l’oxigen que es poden alliberar a l’aire. Fins ara, a través d’òsmosis es retè el nitrat a les membranes que fan de filtres però després hem d’eliminar o dipositar el nitrat. Mentre que amb el nou procediment, no queden residus. Un cop ja passades totes les inspeccions es procedirà a construir una planta de dimensions adequades per a tractar 500 metres cúbics per dia.

Una veritable revolució que canviarà les perspectives de les poblacions de l’interior. Perquè si bé les ciutats de la costa poden dessalar l’aigua del mar com a recurs en cas de necessitat, les de l’interior que només poden tirar mà dels seus aqüífers, quan aquests estan tan contaminats de nitrats com els que tenim al nostre país, separar els components d’aquest producte sense que quedin residus significarà un canvi radical.

La sobre-explotació de l’aigua i dels recursos energètics ens provoca molts problemes. L’escalfament del planeta i l’esgotament dels recursos té en l’aigua una altra modalitat que és la seva contaminació. És una satisfacció poder solucionar-los des de les nostres terres i des de la nostra Universitat. Estic convençut que serà una gran contribució a un gran problema. HO he volgut significar davant la premsa. Com també que el professor Sueiras, que va ser fa anys regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Vallmoll pel PSC, abandonès la política per la ciència. Va fer bé, he dit. Ara tenim un gran científic que ja ho era abans però ara pot posar els seus coneixements científics al servei de la Humanitat

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Com deixarem la casa als nostres fills?

Publicat per fxsabate | 4 Feb, 2007

El dijous primer de febrer passarà a la història de la vella Europa com la primera ocasió en què els humans, voluntàriament, hem dut a terme una iniciativa sincronitzada cinc minuts abasnde les vuit de la tarda per reduir la contaminació.

És cert que vàrem ser una minoria en desconnectar el subministrament d'energia, però això al conjunt d'Espanya és com si durant cinc minuts haguéssim desconnectat una tèrmica de cinc grups de 200 MW. I en la història dels moviments socials, quan la mioria capdavantera està molt conscienciada i és persistent en el seu determini, aconsegueix grans resultats.

I d'això es tracta. Consumim innecessàriament massa energia i, a més, aquest consum repercuteix negativament en la nostra economia i en el medi ambient. Dues poderoses raons per moderar a límits raonables aquest consum.

I és possible, perquè si altres ho saben fer, llavors ens hem de fer algunes preguntes: Per exemple, per què Catalunya continua estant a la cua en la generació d’energia renovable? O per què en un any la província de Madrid gasta molts menys megawats-hora – més de 120.000 – en enllumenat públic que la de Barcelona – més de 320.000 –? O per què en el cas de la de Tarragona són molts més comparativament que les anteriors – més de 100.000 MWh ?

O per què això ens costa en milions d'euros més de 23 a Barcelona, més de 7 a Tarragona i només 8 a la de Madrid ? Com és possible que el consum en l'enllumenat públic de la província de Tarragona equivalgui al 84 % del consum de tota la província de Madrid ? A Tarragona no fem bé els deures ¡¡

O per què en el cas de la ciutat de Tarragona encara hi ha uns 15.000 llums il.legals a un promig de 300 watts de potència per llum, la qual cosa suposa que podríem estalviar aproximadament mig milió d'euros anuals i tones de CO2 que ara van a l'atmosfera ?

O per què no fem a tots els edificis i instal.lacions públiques - principalment esportives que són grans consumidores d'energia - una auditoria energètica que ens digui com podem reduir el consum i aplicant les mesures corresponents ?

No tot ho fem malament. Comparativament, el dijous a Catalunya vàrem estalviar més energia que a la resta d’Espanya i de França. Però l'informe dels experts diu que contaminem més els ciutadans amb els nostres vehicles, les nostres calefaccions/ aires condicionats i els nostres llums que no pas la indústria. Així que hem de prendre consciència tots i donar-ne exemple els qui ja en som de conscients.

No podem embrutar més el planeta ni augmentar la contaminació que ens perjudica a nosaltres i als més indefensos que són els qui encara han de venir i que no tenen la culpa de trobar-se un món fastigós. A ningú no ens agrada trobar bruta la casa on hem de viure. Com la volem deixar als nostres fills?

Article publicat al diari El Punt el 3-febrer-2007

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Ho hem fet millor que els francesos i encara ho farem millor

Publicat per fxsabate | 2 Feb, 2007

1 - Malgrat que havia estat una idea seva, hem demostrat més consciència que els francesos:

A França la davallada ha estat de l'1%, - uns 800 MW -

El total espanyol ha baixat un 2,5% aprox. - 1.000.MW -

A Catalunya, un 3,3% - 360 MW -

2 - Algunes magnituds:

Dades procedents de les Estadístiques d’Energia Elèctrica del Ministeri d’Industria, Turisme i Comerç corresponents a l’any 2004

Consum en enllumenat públic 2.004 i població a 1 de gener de 2.005:

Província de Tarragona 100.810 MWh - 704.907 habitants -

Província de Barcelona 321.978 MWh - 5.309.404 habitants -

Província de Madrid 120.475 MWh - 6.008.183 habitants -

Despesa en enllumenat públic:

Província de Tarragona 7.261.000 €

Província de Barcelona 23.105.000 €

Província de Madrid 8.594.000 €

Aquesta disparitat tan gran entre Madrid, Barcelona i Tarragona no hi ha dubte que es deu al major ús de làmpares de vapor de sodi a Madrid que a Barcelona i Tarragona. Atenció, són dades provincials però canten molt. Com és possible que el consum en l’enllumenat públic de la província de Tarragona equivalgui al 84% del consum de tota la província de Madrid ? Aquí hi ha algú que no fa els deures.

3 - Tarragona ciutat:

3.1 - Si a la ciutat de Tarragona encara hi ha uns 15.000 llums il·legals a un promig de 300 Watts de potència per llum (a 3,60 metres hi ha bombetes de 250 Watts, i a 9 metres d’alçada les bombetes són de 400 Watts) això suposa un consum anual de 13.140 MWh (assumint que estan encesos un promig de 8 hores diàries els 365 dies de l’any).

Amb un preu de 72,00 €/Mwh això suposaria un cost de 946.080 €/any, gairebé un milió d’euros.

Si la potència promig fos de 150 Watts, el cost es reduiria a la meitat.

És a dir, és possible rebaixar mig milió d'euros la factura elèctrica aplicant mesures d'estalvi i eficiència energètica

3.2 - Cap edifici públic tarragoní sense auditoria energètica ¡¡¡ A més de reduir la factura energètica de l'ajuntament per l'enllumenat, es pot reduir encara més fent auditories energètiques de tots els edificis i instal.lacions públiques – principalment esportives que són grans consumidores d’energia - que ens diguin com podem reduir el consum energètic i aplicant les mesures corresponents.

3.3 - Però l'informe dels experts diu que contaminem més els ciutadans amb els nostres vehicles, les nostres calefaccions/ aires condicionats i els nostres llums que no pas la indústria. Així que hem de prendre consciència tots i donar-ne exemple els qui ja en som conscients

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Canvi climàtic: Ni dubtes ni excuses

Publicat per fxsabate | 1 Feb, 2007

El nou informe d’avaluació del Panel Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC, organisme científic de Nacions Unides), esvaeix la majoria de dubtes que persistien sobre la seva existència i sobre la responsabilitat de l’activitat humana en aquest canvi i les conseqüències de l’escalfament del planeta. Això diu el document elaborat per 1.000 investigadors de tot el món que s’està discutint aquests dies a París.

Segons l’informe, és impossible explicar l’escalfament de la terra només per raons naturals. El fenomen deriva de l’augment d’emissions de gasos amb efecte hivernacle per la combustió d’energies fòssils, petroli, o carbó des de l’inici de l’era industrial.

I malgrat que els experts ignoren les conseqüències per al futur, alerten sobre una possible progressió exponencial de l’efecte hivernacle amb temperatures altes que de moment són imprevisibles. O sobre la possibilitat que els oceans, en escalfar-se, emetin més vapor d’aigua i, en lloc de captar CO2, comencin a alliberar gas carbònic. O que el terra també comenci a alliberar CO2 en lloc de retenir-lo a causa del desgel dels sols nevats i que amb la liquació total del gel que cobreix Groenlàndia, el nivell dels oceans pugui augmentar fins a set metres.

Cal, doncs, actuar i no tenim excuses perquè els agents causants no són eteris, són ben concrets i entre aquests ens trobem cadascú de nosaltres amb l’ús que fem de l’energia que majoritàriament és fòssil. Necessitem, com diu Greenpeace, una (r)evolució en la política energètica i evolucionar en la manera que usem l’energia. Hem de reduir les emissions de CO2 a la meitat el 2050 al mateix temps que fomentem el creixement econòmic. Aquest és el repte.

I ho podem fer amb les tecnologies actuals. En primer lloc estalviant energia de moltes maneres i a tot arreu.. A l’administració pública i a les empreses, als clubs esportius i a cada una de les nostres cases. I no és un problema dels polítics només ni és un problema global del planeta que no ens afecta o pel que no podem fer res sinó local, del nostre país, de les nostres comarques, de cada casa i de cada llar. Ningú no pot quedar al marge d’aquest esforç.

I, en segon lloc, usant més, molt més, les energies. És sorprenent que països que tenen moltes menys hores de radiació solar o de vent aprofitin molt més aquests recursos que a Catalunya que no pot estar més temps a la cua en l’ús d’energies renovables. Els catalans que sempre ha rebutjat les dependències, resulta que som dels més esclaus del món en un tema vital per la nostra supervivència com l’energia. En un país que sempre hem presumit d’estalviar, malbaratem milions cada dia i perdem milions en subvencions que podríem obtenir. En un país que sempre hem presumit de moderns i nets, som dels que més embrutem l’atmosfera.

A Catalunya, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat destina un milió d'euros aquest 2007 a la posada en marxa, a partir de l'1 de febrer, de l'Oficina del Canvi Climàtic creada el 19 de desembre.

El milió d'euros es destinarà a estudis per a l'avaluació, la modelització i l'anàlisi de les causes i els efectes del canvi climàtic a Catalunya, així com a donar suport econòmic i tècnic a projectes que promoguin accions de lluita contra el canvi climàtic i difusió a les escoles, universitats i altres centres de recerca.

Només des de la conscienciació podrem avançar. Per això les organitzacions ecologistes insisteixen que cal canviar els nostres hàbits de vida. Per això l’Aliança pel Planeta que agrupa les principals associacions ecologistes franceses, ha demanat que els ciutadans apaguin els llums entre las 19:55 y las 20:00 l’1 de febrer.

Al nostre país ha corregut aquesta iniciativa a través de la xarxa. Jo també penso sumar-m’hi. Vostè, lector o lectora, també podria fer-ho. L’estalvi que suposarà si tots ho fem ens demostrarà que podem encara salvar el planeta per a les generacions futures, però que ja ara podem viure de forma més sana, més barata i amb menys conflictes.

article publicat al Diari de Tarragna l'1 de febrer

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Avançar les eleccions a Espanya i estabilitat a Catalunya

Publicat per fxsabate | 22 Gen, 2007

Les enquestes dels darrers dies són favorables als socialistes quan es pregunta als ciutadans per la política espanyola. Al PP li està sortint el tret per la culata com diu el refrany. En la darrera que publicava La Vanguardia aquest dissabte, és més rellevant potser la dada que diu que són més els espanyols que prefereixen una victòria electoral dels socialistes (el 44%), que aquells que s’inclinen pel PP (el 30%). La diferència s’ha ampliat en aquesta enquesta fins als 14 punts i és la més àmplia des de febrer del 2005. La preferència pel PP marca un mínim històric en les sèries de l’Institut Noxa.

Vet aquí la resposta dels ciutadans a una actitud tan lamentable davant el terrorisme. No m’acabo de creure que el principal partit de l’oposició mantingui aquesta actitud tan insòlita i incomprensible.

Però no sembla que el President Zapatero vulgui aprofitar la conjuntura que seria favorable per als socialistes perquè sap que els ciutadans no desitgen un avenç electoral.

Mentrestant, a Catalunya hi ha una estabilitat que envegen i fa desesperar una oposició, la de CiU, que sap que això va per llarg, que els esperen quatre llargs anys i que quan arribi aquest moment que encara és lluny, serà molt complicat tornar a presentr per tercera vegada el sr. Mas com a candidat a la Presidència de la Generalitat. Les divergències ja no són entre CDC i UDC sinó que en el propi si del partit del sr. Mas sorgeixen veus qüestionant polítiques i persones i ell ha hagut de sortir aquest dissabte a cridar a l’ordre. Només faltaria que a poques setmanes de les municipals apareguessin en públic les baralles internes que tots ja coneixem i seguim dia rera dia i que a les nostres comarques tenen la seva traducció principal a l’Ajuntament de Tarragona.

Allí es fa i es diu de tot menys governar la ciutat. El PP està trencat per la meitat i fa poc hem conegut com la coalició de l’alcalde van anar al notari per pactar la pell de l’ós abans de caçar-lo. El problema pot venir quan en lloc d’un ós la muntanya potser pareixi un ratolí.

Això sí, mentrestant, crítiques als governs de Catalunya i d’Espanya sense posar-se a la feina ni moure’s de la cadira ni . A la Plaça de la Font es diu que l'única cadira que han sabut moure en els darrers temps ha estat la del President del Nàstic fins fer-lo fora.

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit