Xavier Sabaté

He tingut el privilegi aquests anys passats de conèixer i seguir de prop el treball intensíssim i poc agrait dels companys del PSC a Salou. Les condicions han estat molt adverses donada l'hegemonia durant 18 anys del partit fundat i dirigit per l'alcalde Esteve Ferran. Aquest havia arribat a implantar un veritable règim polític que tenia molt que desitjar per poder ser considerat democràtic. Vegeu el bloc de José Crespín i el seu darrer post del 29 de maig "Carta abierta a un alcalde desesperado "  que impressiona.

El mèrit dels socialistes de Salou ha estat el de convertir-se en segona opció. En aquestes passades eleccions municipals han assolit un resultat que pocs, per no dir ningú - ni les enquestes tampoc - esperaven: sis regidors i a pocs vots d'assolir el setè, la qual cosa els hauria igualat al partit de l'alcalde que semblava sempre imbatible.

La direcció d'aquests darrers anys dels companys José Contreras com a Primer Secretari i del lideratge del que serà nou alcalde aquesta legislatura Antoni Banyeres ha estat decisiva. Però el mèrit ha estat de tots i totes, del conjunt de companys i companyes del Partit. I, com sempre que assolim l'èxit, ho ha estat també de centenars de persones que han donat suport a un projecte obert, molt obert quant a propostes i quant a persones que el representen.

Aquesta passada nit a Salou he compartit amb un centenar d'afiliats i simpatitzants l'alegria per haver arribat a un acord amb CiU i Renovació Democràtica de Salou - RDS de Pablo Otal a qui tambe he tingut el gust de saludar quan ha passat per la seu del PSC - que garanteix un govern sòlid per a aquest mandat. Aquest acord significa entre altres coses que Antoni Banyeres serà alcalde des de 2009 fins al 2011. S`ho mereix per la feina de tants anys, per com ha conduit tot aquest procès, per identificar~se amb un partit i un projecte com el nostre i per tot el que l`han fet patir aquesta darrera campanya plena d`insídies i calúmnies contra la seva persona. Algun dia parlarem de com alguns contemplen i planifiquen en les seves campanyes electorals un capitol de joc brut  de forma habitual.

Salou deixa de ser una ciutat amb un règim politic on el rigor, la transparencia i el normal joc democràtic brillaven per la seva absència. Enhorabona als seus ciutadans i felicitats als socialistes per l'èxit assolit. Estic segur que les oportunitats perdudes es recuperaran i que Salou aprofitarà les seves possibilitats que són considerables.

 

dedicat als amics i amigues caps de llista que no han guanyat 

Josep Fèlix Ballesteros va perdre ara fa quatre anys  les eleccions municipals del 2003. La felicitat d`ara, era tristor llavors. Les felicitacions d`aquests dies, mostres de solidaritat. En lloc de l`optimisme d`avui de saber que podrà iniciar una tasca de govern, ell tenia dubtes sobre la idoneitat de la seva tasca i de la seva persona. I, per suposat, la multitud de la nit d'aquest diumenge passat al local del PSC, eren dos centenars mal comptats dels més fidels interventors i apoderats de sempre, tristos i capcots.

Però va tenir la sort de trobar unitat al Partit i a casa, entre els amics i jo diria que fins i tot entre els votants del PSC. Afegiu-hi un sentit de la responsabilitat extraordinari que va transformar la seva lògica decepció en encoratjament i suport als qui l`envoltaven quan potser qui més ho necessitava era ell mateix.

Sense aquests condicionants, ara no hauria guanyat. Amb un partit que li hagués demanat responsabilitats per la derrota, la victòria d`ara hauria esdevingut impossible. Ben al contrari, ningú no el va acusar de res ni va desertar ni va abandonar les seves responsabilitats. Tots com una pinya li vam dir que estariem amb ell. Aixi que va fer seva la frase de Simon Bolivar : " l`art de véncer s`aprén a les derrotes ". I s'ha passat quatre anys amb l`obsessió que ja es coneix com una de les seves divises: la proximitat. L'estada als barris que era objecte de befa per part d'alguns, les campanyes d'informació, la presència en tots els actes, en definitiva, el treball tenaç sense defalliment, ha estat una constant

Una sort per als votants i simpatitzants socialistes que han vist ara com s'ha pogut assolir l'objectiu tan desitjat: recuperar un govern de progrés per la ciutat de Tarragona. Perquè la victòria d'ara és la conseqüència del treball d'aquests quatre anys passats.

Winston Churchill va col.leccionar algunes derrotes tant bèl.liques com polítiques al llarg de la seva vida. La més sonada per inesperada, la que va patir a les primeres eleccions que es celebraven després de la Segona Guerra Mundial davant Clement Attlee. Avui la història li reconeix les seves virtuts entre les quals es trobava la de no encongir-se davant la derrota: "L`èxit és aprendre a anar de fracàs en fracàs sense desesperar-se " va dir quan va conèixer aquella circumstància.

Aquells i aquelles que ara no han guanyat, sobretot si és la primera vegada que es presenten com era el cas de Josep Fèlix Ballesteros l'any 2.003, han de saber que rarament a la primera es guanya. I que si troben persones amb entusiasme al seu voltant i si comencen a treballar amb constància i es proposen fer-ho durant els quatre anys propers, poden estar iniciant la victòria del 2011.

 

M’haurà convençut el nou alcalde ? M’ha encomanat el costum de començar sempre amb un capítol de reconeixements a la contribució de les persones que treballen per la nostra causa i per Tarragona ?

La foto, cedida per l’amic Pere Valls, és de la nit electoral i espero obtenir-ne una altra de millor d’aquest moment compartit amb Josep Anton Burgasé.

Josep Anton és un autodidacta que ha esdevingut mestre del seny i, per tant, també de la política, que no és massa cosa més que això. Burgasé em va ensenyar a estar a l‘oposició, art dificilissim que no tothom sap  entendre i practicar.

Durant dues legislatures amb ell com a cap de fila, vaig admirar com sap relativitzar els problemes de la vida. Sobretot quan arriba la nit i no serveix de gaire cosa continuar donant tombs i tombs a les coses que no tenen solució. Un dia li vaig dir que John Lenon no hauria necessitat escriure aquella frase de Hey Jude “ The movement you need is on your shoulder “ si hagués pensat en ell. Perque ja posa en marxa, per iniciativa pròpia, cada nit, el moviment de les seves espatlles per dormir sense angoixar~se.

Tanmateix, ara just fa quatre anys, quan Josep Fèlix Ballesteros ens va demanar que expliquéssim als nous regidors com havia de ser la seva tasca, Burgasé va interrompre de sobte el seu discurs per dir: “ Escolteu, tot això que us estic dient, sense passió  no serveix de res, eh ? “. Va ser com un recordatori que a la política s‘hi entra voluntàriament, que no és obligatori i que servir els ciutadans comporta entusiasme, implicar~se a fons,  posar~se a la seva pell.

No ho oblidaré mai. L‘home tranquil que sap moure les seves espatlles per posar sordina al soroll, disminuir els impulsos del pensament i l‘agitació de l‘esperit, exigeix als qui es dediquen a la política, la passió com a requisit indispensable.

En l‘hora de l‘emoció compartida, veient Josep Fèlix Ballesteros, tant ell com jo estem tan feliços o més que si l‘alcaldia l‘haguéssim aconseguit nosaltres.

~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~

310 regidors i regidores socialistes al Camp de Tarragona

Són els que hem obtingut en el conjunt de les sis comqrques. I si tenim en compte que fins ara en teniem 273, l`augment ha estat de 37, és a dir, un 13,5 %   més.

Ara comença un període de dues setmanes en què haurem de cercar el màxim de governs estables possibles a cada localitat. Fins llavors no podrem parlar de quants alcaldes i alcaldesses tindrem, per bé que els seguents ja han obtingut majoria absoluta i podem considerar-los alcaldes amb tots els ets i uts.

Alcover, Alió, Montferri, Vallmoll i Picamoixons a l`Alt Camp.

Riudecols, l`Albiol, Pratdip, la Selva i Vilanova d`Escornalbou al Baix Camp

Barberà de la Conca, Vilanova de Prades i Vimbodi a la Conca de Barberà. 

Capçanes, Porrera, Torre de Fontaubella i Els Guiamets al Priorat

Vespella i La Canonja al Tarragonés

Santa Oliva i El Montmell al Baix Penedés

 

 

El nou alcalde el 4 de maig sortint de l`Ajuntament.

 Resum del primer discurs la nit de les eleccions:

 

Tarragona ha parlat.

 

I ha manifestat una inequivoca voluntat de canvi i de progrés després de 20 anys ¡¡¡ 

 

Assumeixo aquest missatge del poble tarragoní amb il.lusió i responsabilitat Sóc conscient de la pluralitat que ha expressat el poble de Tarragona però també de la comanda que ens fa al PSC perquè encapçalem la màxima institució de la ciutat que és l’alcaldia. 

 

I vull que quedi clara una cosa: SERÉ UN ALCALDE AMB L’AUTORITAT DEMOCRÀTICA QUE ELS CIUTADANS ENS HAN ENCOMANAT PERÒ TAMBÉ ASSEGURO QUE SERÉ L’ALCALDE DE TOTS I ACTUARÉ AMB GENEROSITAT  Des de demà mateix començaré a establir les converses conduents a confegir un govern estable i cohesionat.

I entenc que la meva obligació és parlar amb totes le forces que han obtingut representació municipal. Farem molt pels tarragonins /es i els demano la seva petita aportació a un rellançament de Tarragona.

Tarragona entra en una nova etapa, una nova era que volem dirigir: 

Quant a les formes:

pensant i col.laborant amb tothom i amb el diàleg com a primera divisa. Sense sectarismes, comptant amb tothom -.

Quant als continguts: 

amb les polítiques socials com a prioritàries.

amb l’aprofitament de les possibilitats que té la nostra ciutat de tot ordre: econòmiques, culturals, esportives

amb atenció a les noves demandes mediambientals d’una Tarragona que també en aquest aspecte vol ser capdavantera.

amb voluntat clara de lideratge i de projecció nacional i internacional que Tarragona pot aconseguir.

El meu agraiment més profund als milers de tarragonins i tarragonines que ens han prestat el seu suport la seva confiança i a tots aquells i aquelles que ens han ajudat en aquesta campanya i que han tingut fe en nosaltres aquests anys. Mai no ho oblidarem.

 

VISCA TARRAGONA

===========================================================

 

El resum de la meva intervenció al mitin final del divendres 25 al Port:.

 

1 - M’agrada presumir: de ciutat, Tarragona és la millor ciutat del món, de President de la Generalitat, benvingut, President, i m’agrada presumir – i fa 18 anys que no puc però ho tornaré a fer a partir de diumenge  a la nit – d’un bon alcalde i aquest serà Pep Fèlix Ballesteros ¡¡¡¡

  

2 - El trío LA-LA LA mal avingut que ens ha governat Tarragona: la CDC, la UDC i la Pelea Permanente del PP

  

3 - Dos cartells electorals: Centrat en Tarragona del PP però sempre escorat cap a a la dreta i un de CiU que no se sabia qui es presentava: un sr. Gran , un nen, una sra.... fins que per fi el van encertar amb Pep Fèlix Ballesteros.

 4 - L`enquesta de l’empresa de San Sebastian de los Reyes, la del cuc: van trucar una casa de Tarragona i qui va respondre indignat que no votaria Aregio, va acabar dient: “ cómo socialista ? Soy JuanMiguel Nadal ¡¡¡ No el votara ni l’actual alcalde.

 

5 - Diu que se’n va. Ho fa veure. Però li queden 3 anys i mig al Parlament de Catalunya i ha agafat posicions per continuar. I li diem que on vagi ( clubs esportius inclosos ), nosaltres vigilarem sempre que prevalgui l’interpès públic per damunt del privat, perquè nosaltres sí que estem sempre AL SERVEI DE TARRAGONA

 

6 - Si no el volen  i estan estressats de tants anys de mal-governar, fem-los un favor enviant-los a l’oposició.

7  - ACABA UNA ETAPA........... 

18 anys de barreja d’interessos

 

DE SECTARISME

18 anys de trio de la desavinença i de la conveniència 

18 anys d’insensibilitat cultural

 

Ha arribat el moment.

8 -  COMENÇA UN NOU TEMPS  - canvi, canvi, canvi 

Pep. La Tgna que t`encomanem:

Tornem/los /ho a dir

La qüestió no es qui promet mes coses 

Sinó qui té més clar la Tarragona adequada, humana , volguda, culta, la de la gent que fins que no ha arribat un govern de la generalitat com calia no hem tingut llei de barris, ni escoles bressol, ni d’idiomes, ni centres d’art...

 

La de qualitat, la feta amb la mirada alta, de les coses elevades, no la del totxo, no la dels grans negocis.

 

 

9 / Un nou tarragonisme,Pep:

Símbols, si

 

Tradicions, si... els primers. Les sentim mes que ells perquè som gent del poble

 

Però els valors mes preuats , aquells que ens distingeixen. Esforç, solidaritat, disciplina, convicció, fe en les coses importants, il·lusió, lluita per les grans causes, canvi climàtic, contra les injustícies, tot això, es tan difícil ?

 

Pep, fes-nos sentir orgullosos de ser tarragonins en aquest temps nou, dignes dels nostres avantpassats, que la nostra vida tingui sentit, desterrem la mediocritat, la passivitat, la indiferència per les coses comunes - ells en diuen intervencionisme - , contra el conformisme, per la Tarragona gran

 

La creativitat , l’excel.lencia, l’accio decidida en pro dels altres

 

No és més tarragoní qui més banderes de Tarragona enarbora sinó qui treballa més i millor pels seus ciutadans i pel seu creixement personal i col·lectiu

  

Nova etapa d’il·lusió, de fer coses més elevades.

 

10 - EL VOT, EL VOT UTIL vot de canvi 

Hem de sumar més que el PP i CiU junts

 

El vot útil conservador i el d’esquerres, tot ¡¡¡

 

L’unic que pot fer possible el canvi es el PSC

 

Els de bona voluntat, conservadors i d’esquerres també, ni un vot de canvi fora de l’urna

 

Bayer a 2/4 de 8 del matí. El repartiment d'informació electoral de Pep Fèlix a una empresa química ha acabat avui. Érem molta gent, en algun moment he pensat que potser fins i tot massa. Amb els amics del sector químic hem comentat mentrestant l'actualitat del seu ram i singularment la d`ERCROS

 

Roda de Barà i el seu mercadet.- Després d'esmorzar he anat ràpidament cap a Roda on els companys i companyes del PSC repartien informació i clavells al mercadet dels dijous. Maite Huerta és la nova candidata a alcaldessa. Com sempre, la nostra gent està molt esperançada d'obtenir un bon resultat. Quan tornava de Barcelona aquesta nit m'ha trucat preocupada perquè persones properes a CiU han escampat que hem aprofitat el matí per tancar un pacte amb el representant i cap de llista del PP també present al mateix mercadet. La preocupació dels companys és comprensible i ja parlaré més endavant dels rumors i anònims que circulen al final de les campanyes de les municipals sistematicament a les nostrs comarques i sempre escampats pels mateixos.

Valls .- Treballar en campanya a Valls és sempre especial. Per la tradició de l'Agrupació socialista, de les més antigues de Catalunya. Per retrobar-me, com avui, amb amics i amigues que en diríem de tota la vida com Angela Rull. O de més nous com Miquel Angel Aguilar. O, naturalment, amb la candidata Núria Segú i bona part dels i les que composen la nostra candidatura. No us podeu perdre el seu article Valls pot més, breu però excel.lent. És del millor que he llegit aquests dies per sintetitzar el pensament d`una candidata a regir els destins de la seva ciutat. La Núria ha fet una excel.lent campanya i aquesta setmana va protagonitzar un molt bon debat segons em diuen. Singularment, pel que fa a l`habitatge es veu que va estar particularment brillant. Podeu llegir-ho al bloc de Jaume Pros per entendre com la nostra candidata va posar de manifest les deficiencies de l`actual alcaldessa i com el tradicional mal humor d`aquesta li va jugar una mala passada en el debat. Avui, quan repartia els fulletons on sortia la foto de la Núria he mantingut aquest diàleg amb una senyora: “ Tingui, senyora, no hi ha color, aquesta  ha de ser l’alcaldessa de Valls” . I la senyora m’ha dit: “ Per què, perquè és guapa ? ”. I jo: “ No, no, perquè inspira confiança “

 

El Montmell. L`acte s`ha iniciat a les sis i vint quan s`havia anunciat a les sis però els companys del Montmell es mereixen que arribi tard al mitin de Barcelona. En acabar la  meva intervenció he marxat ràpidament cap a la Mar Bella pero he tardat hora i tres quarts. El President Montilla estava acabant. Al Montmell també passa que hi ha una tradició socialista molt consolidada i dóna gust anar-hi. Sempre guanyem però en aquesta ocasió es presenta alguna llista demagògica que, malgrat tot, estic convençut que els ciutadans rebutjaran. Imma Costa continuara essent una excel.lent alcaldessa.

Barcelona, Hereu, Montilla i Zapatero. Quan he arribat ja acabava el President Montilla. No he anat al lloc que tenia reservat i m’he  quedat entre els qui estaven drets dalt de tot del pavelló. Faltaven encara Jordi Hereu i José Luís Rodríguez Zapatero. Tots dos han estat molt bé. El Presidente, com sempre. Jordi Hereu com ja sabem els qui el coneixem de fa anys. Me’l van presentar per primera vegada fa 17 anys i vaig pensar que era massa jove com per desenvolupar una tasca de responsabilitat a l’empresa que acabàvem de constituir per promocionar la ZAL ( Zona d’Activitats Logístiques ) al Port de Barcelona . Malgrat això, vaig recomanar que el contractessin perquè tenia un brillant currículum. Mai no m’hauria cregut que acabaria essent l’alcalde de Barcelona i quan ho comentem amb ell riem molt. És profund de pensament i de conviccions i té un cap molt ben moblat. He tornat amb Pep Fèlix Ballesteros i mentre el buscava, el President Montilla, a qui no havia vist, i que tenia el cotxe aturat a la cua de sortida, ha tingut la deferència de baixar del  seu vehicle un instant per saludar-me. Li he agraït molt, he posat el cap dins per saludar la seva dona Anna i m’ha desitjat sort per diumenge. “ La necessitarem tots, però nosaltres més “ li he contestat

Les mentides del sr. Nadal

En relació a les declaracions de Joan Miquel Nadal sobre la denúncia de l’afer del rentacotxes, la Federació XVII del Partit dels Socialistes de Catalunya vol aclarir que:

  

1.     El sr. Nadal falta conscientment a la veritat quan assegura que Xavier Sabaté es l’autor d’una “denúncia falsa” en el cas del rentacotxes.

 

2.     Fa anys que el sr. Nadal utilitza insistentment aquesta falsedat com a argument polític contra el sr. Sabaté, sense que mai hagi presentat cap prova documental que demostri les seves acusacions.

 

3.     El sr. Nadal no presenta cap prova, perquè la denúncia no existeix i repetir una mentida moltes vegades no la converteix en veritat.

 

4.     Amb aquesta actitud, el sr. Nadal posa en qüestió la seva credibilitat com alcalde, tenint en compte la manca de rigor i la manipulació de la veritat que demostra amb les declaracions i acusacions sobre aquest afer.

 

5.     El sr. Sabaté mai no ha denunciat al sr. Nadal ni en aquest ni en cap altre cas, mentre que el sr. Nadal en canvi si que ha judicialitzat la vida política denunciat per dues vegades i sense èxit el sr. Sabaté i Burgasé i també la senadora Maria José Elices.

 

6.     El PSC està convençut que els ciutadans i ciutadanes de Tarragona votaran massivament diumenge per un canvi en el govern de la ciutat en el fons, però també en les formes, perquè no es repeteixin actituds com les que demostra el sr. Nadal amb les seves declaracions.

 Una tarda intensa la del 23 de maig

Cambrils, un eslogan per a gent intel·ligent.- Els socialistes de la preciosa vila marinera - com han deixat Cambrils, Déu meu, els meus companys aquests darers 4 anys ¡¡¡ - han inventat aquesta campanya un lema que no paro de posar com a exemple arreu on vaig: " Tu ja saps per què ". Tots els manuals de campanyes polítiques desaconsellen una pregunta com eslogan perquè allò que és més convenient - diuen - és facilitar respostes i no invitar a la reflexió. Però ells han volgut arriscar perquè confien en les seves possibilitats, estan segurs del bon balanç que presenten. Aquesta tarda els he aconmpanyat a reprtir informació i clavells a la sortida d'una escola. Un honor treballar al costat d'un alcalde com Robert Benaiges i la seva gent.

Bonavista, una plaça amb molts records. Hem repartit informació als grans i globus i xocolata als nens i nenes en una plaça, la de la Constitució, que em porta el record de la seva inauguració amb la participació de l’il.lustre constituent , gran portaveu del PSC, membre també de la Comissió dels 20 que va redactar l’Estatut de Sau. Esperem una bona participació a Bonavista. Quan he marxat encara no havia arribat Josep Felix Ballesteros. Amb ell compartim una admiració profunda per Luchino Visconti ( 1906-1976 ) i en particular per Il Gatopardo.No he trobat a Tarragona la recent versió del DVD d'aquest film en castellà i italià i n'havia encarregat dues còpies - una per ell - a través d'Internet que m'han arribat avui. He deixat encarregat que li donessin quan arribès. M'ha trucat quan ja era fent el porta a porta a Montblanc i hem comentat que la veurem en italià quan acabi la campanya. Serà tot un plaer.

 

Montblanc, la vila ducal.- Fer el porta a porta en blocs de pisos sense ascensor és un bon esport i a Montblanc ho hem fet en uns quants d’aquestes característiques. Fèiem equip amb l'alcalde Josep Campdepadrós i amb Judit Poblet a qui se m'ha oblidat preguntar-li si és descendent del polític i escriptor montblanquí Josep Maria Poblet. Aquest va viure a l'exili molts anys i en tornar encara l'any 1980 va presidir la mesa d'edat del Primer Parlament de Catalunya de la democràcia. Morí pocs mesos després i deixà una gran biblioteca a la seva vila nadiua. Poblet destacà per ser un gran biògraf: Robrenyo, Pitarra, Marcel-lí Domingo, Aiguader i sobretot Lluís Companys. Demanar que t’obrin la porta quan vas amb l’alcalde et permet anunciar que vas acompanyat d’ell i llavors és tot molt més fàcil. Hi havia altres equips amb candidats a regidors i regidores que tambe han pujat i baixat escales com Joan Llort, Carme Carrera, Joan Roig, Pere Domenech, Encarna Cobo, Agnes Ribo

 

 

 

 

 

La Selva del Camp, poble culte.- Els meus companys són dignes successors de tanta cultura de fer les coses ben fetes, de cercar l’excel.lència, d’un ús el llenguatge fins i tot en la informació electoral, molt acurat, molt profund i molt humà. No pot ser d’un altra manera al poble de Ventura Gassol i de Puig i Ferrater. Ha estat un mitin molt emotiu. No sabia com començar de la quantitat de pensaments i emocions acumulades a llalrg de tnats anys de coneixença del poble, de la seva gent, del gran alcalde que ha estat Ignasi Carnicer que ha passat a la història per mèrits propis. En el relleu, JosepMasdeu i Isern serà també – n’estic convençut - un gran alcalde. La Selva exerceix un estrany magnetisme en qui s’hi atansa. Des dels anys de clandestinitat que la conec i he voist la transformació profunda, el nou orgull dels seus homes i dones, el progrés ecopnòmic i social i humà. Les possibilitats de transformar un poble de dalt a baix conservant la seva personalitat i la seva tradició entenent aquesta com els valors de la solidaritat, de la justícia, de la igualtat d’oportunitats, de la recerca de la felicitat com sempre han reivindicat amb orgull dins i tot en les inscripcions i en els discursos. Josep Masdeu Isern encapçala el mateix equip que ha acompanyat aquests quatre anys l’Ignasi. Garantia d’èxit i de bona gestió

  

  

Assisteixo aquests darrers dies a diferents actes de presentació de programes i de candidatures del PSC – Progrés Municipal.

 

Cada municipi, unes esperances, unes il·lusions.  Escric aquestes línies quan acabo d’arribar de Sarral, poble on feia anys que no presentàvem candidatura. El cap de setmana ha estat  ple d’actes i he assistit a una munió d’ells. Alguns de ben curiosos. Per exemple, mai no havia fet un porta a porta a les 10 del matí d’un diumenge com a Puigpelat. Algunes persones encara dormien i sortien a rebre'ns ben despistades. Tampoc no és massa habitual que hi hagi companys i companyes que s’atreveixin a celebrar un acte a les set del vespre d’un diumenge com a Riudoms i que obtinguin tant d'èxit d'assistència.

O divendres a la nit tornar a sorprendre'm amb un sopar tan concorregut a Valls. Ja és un clàssic de les nostres campanyes a la capital de l'Alt Camp on, per cert, la sra. alcaldessa va punxar l'endemà. Contrasta veure les fotos del seu acte amb nombroses cadires buides malgrat que els seus diuen que havien omplert. Veieu si no, la foto que il.lustra aquest article.

 

Tampoc no passa cada dia que quan inicies una intervenció entri l’alcalde del poble de CiU que és el teu rival principal o que el poble on et trobis no hagi canviat mai d’alcalde en 45  - sí, heu llegit bé, quaranta-cinc anys – com als Garidells o 35 com a Vilaverd.

 

Als alcaldes d’aquestes poblacions no els acaba d’agradar la possibilitat de perdre i ni tan sols que es celebrin actes electorals i que es pugui criticar la seva tasca. Com si encara no hagués arribat la democràcia. Tampoc  no acostuma a passar gens que, com a Vespella, qui es presenti per alcalde de CiU sigui un veí del meu carrer de Tarragona. El mitin que vàrem celebrar diumenge va donar lloc a tota classe de comentaris.

Feia molt de temps que no anava a les set del matí a l'entrada de les químiques de Tarragona a repartir fulletons amb els candidats

En resum, centenars de persones que es presenten en aquestes eleccions comprometent-se  a treballar pels seus veïns i veïnes durant es propers quatre anys. La majoria d’ells i elles sense remuneració i sabent que els tocarà rebre pocs elogis i moltes crítiques. En el cas del PSC moltes més que fa quatre anys.

 

He sentit que el sr. Duran i Lleida ens acusa que hem aconseguit aquestes noves candidatures a base de pressionar gent prometent no sé quantes coses des del Govern. El sr. Duran segur que recordarà les paraules de Jesucrist a la Creu “ Pare, perdoneu-los, perquè no saben el que es fan “ ..... i nosaltres afegiríem “ ni el que es diuen “.

 

Sr. Duran, si vostès ens expliquessin com han anat aquestes darreres dècades a Catalunya i quantes obres innecessàries s’han dut a terme i quants favors s’han comprat per constituir candidatures de CiU ....

 

En fi, posats a recordar cites, acabaré avui amb una altra del francès Jean Baudrillard, sociòleg i crític de la cultura, que ha mort a Paris fa poques setmanes: “La covardia intel·lectual ha esdevingut una veritable disciplina olímpica del nostre temps “ encara que jo hagués canviat “ covardia “ per “peresa“. Realment fa esfereir les nul·les ganes de fer treballar la intel·ligència  de bona part de la Humanitat.