Maria de la Pau Janer ve a proporcionar la solució definitiva als problemes del PP i de CiU i de rebot, soluciona l'encaix definitiu de Catalunya amb Espanya.
Qui hagi cregut aquests dies que Maria de la Pau ha triat l’opció de concórrer a les properes eleccions a ses Illes amb el PP per casualitat o per amistat o per provocar - “ épater “ més exactament – no té ni idea.
La cosa ve de més lluny i va més enllà . En realitat, Maria de la Pau seria l’encarregada de solucionar els problemes greus derivats de la previsió de ser a l'oposició durant anys i panys que afecten CiU i Artur Mas més concretament i del PP a Espanya. En efecte, tant el PP com CiU com Artur Mas estaven necessitats d’una solució urgent abocats com es troben a l’oposició més llarga que mai hagin pogut conèixer. La sra. Janer seria la solució. Amiga de les de veritat del matrimoni Mas – van assistir a la seva boda – i va participar activament a la campanya de CiU de l’1 de novembre passat, pot servir de vaselina per acabar d’engreixar les tenses relacions entre PP i CiU trencades arran de l’anada al notari aquests darrers per certificar que mai no pactarien.
Per aquesta via, doncs, CiU veuria aplanat el camà de la re-trobada amb el PP – ha durat poc el divorci de la dreta – i al seu torn el PP encararia el camñi de les generals de l’any proper amb alguna esperança més.
Maria de la Pau d’aquesta manera no només seria una diputada al Parlament de ses Illes sinó que es projectaria amb força per entrar a l’Executiu de Jaume Matas – recorden que era el ministre del transvassament de l’Ebre ? – i després passar a la polÃtica estatal. cap a un ministeri de Cultura amb el PP o qui sap si fins i tot més enllà . Als catalans no deixaria d’interessar-nos una Presidenta de les Espanyes de parla catalana. Al cap i a la fi, des de 1.879 amb el General Prim que no hi ha hagut cap President de l’Estat que parlés la nostra llengua.
D’aquesta forma, un reusenc – de Reus, de Reus, que diria Xavier Amorós - tindria una digna successora en la mallorquina Janer – amb “erra “, com toca - . I és que si Jaume I va sortir del port de Salou per conquerir Mallorca, el General Joan Prim i Prats se’n va fer un fart de navegar per una causa o altra per bé que més a l’Atlà ntic que al nostre Mediterrani. I si es diu que Prim, en ser escridassat a Reus, va assegurar que algun dia allà mateix li reconeixerien els seus mèrits i li dedicarien un carrer o una plaça, també ara es diu que la sra. Janer , en veure tanta incomprensió a Mallorca, hauria pogut manifestar que ja en parlarem d’aquà a uns anys quan arribi on vol arribar.
La sra. Janer sortiria d’aquesta manera als ninots del guinyol i a Polònia. Els de Reus, tristos perquè ja no podran dir que l’unic català que ha arribat a President d’Espanya ha estat un de Reus.
Superat aixà l’episodi del notari, Maria de la Pau Janer seria la solució. Ben vista per uns i altres – PP i CiU volem dir, naturalment – les eleccions ja es presentarien d’una altra manera. I si a l’interior de CiU i del PP els à nims estaven sota terra, amb la Maria de la Pau les coses canviarien i s’hauria convertit en l’esperança d’uns i altres – CiU i PP, naturalment –.
Vegin la foto on Artur Mas toca la panxa d’embarassada de la Maria de la Pau. Una foto profètica al cap i a la fi. Perquè si és veritat que no li va portar sort de forma immediata, els designis del sr. Mas són inescrutables i en realitat estava buscant la sort per més enllà . I aquest més enllà no era altre que les Generals de 2.008, l’any de la retrobada CiU-PP que té el seu fonament i precedent més important en la ciutat de Tarragona on tan bé ha funcionat l’aliança.
Els nuvis en aquest cas ja no seran el sr. Corbella i la sra. Janer sinó Rajoy i Mas. I la Maria de la Pau s’hauria convertit en oficiant d’un matrimoni que ja ve de lluny i que mai no hauria hagut de trencar-se.
