Laia Bonet

Publicat per fxsabate | 5 Mai, 2007

    A la recepció de Pedralbes del dia de Sant Jordi vaig trobar Laia Bonet i la vaig presentar a no recordo qui com una gran assessora jurídica amb qui havia tingut l'honor de treballar durant la meva etapa de Conseller de Governació. Afegia que tenia un gran futur professional.

    Com sempre, amb la seva modèstia que només és una de les moltes virtuts que l'adornen, ella em corregia i em volia fer callar.

    A l'endemà del dia de Sant Jordi, el Govern la nomenava Secretària del propi Govern. Li vaig enviar un sms dient-li que estava tan o més content que si m'haguessin nomenat a mi.

    Laia Bonet és candidata a les eleccions municipals de Valls. Figura en un lloc simbòlic de la candidaura del PSC perquè viu més a Barcelona i crec que també es pot desvetllar que va ser una de les persones que es va consultar sobre la seva disponibilitat a encapçalar-la.

    Laia Bonet és un exponent de la vitalitat del socialisme perquè forma part d'una generació que ve amab empenta, amb preparació, amb idees, principis i arrels clares. Ja són protagonistes en primera línia. I en aquestes eleccions per sort són jun bon grapat arreu de les nostres comarques i de tota Catalunya. Moltes d'elles, cada cop més, són dones. I això encara ens omple més de satisfacció. La seva pròpia cap de llista i esperem que alcaldessa Núria Segú, Helena Arribas, Begoña Floría , Martina Garcia, són exemples de candidates de Valls, el Vendrell, Tarragona i Reus.Però n'hi ha moltes altres que aquests dies veig a tants i tants pobles i ciutats del Camp de Tarragona i de tota Catalunya.

    Quan els expliquem com n'estem d'orgullosos d'elles i d'ells crec que encara no poden copsar la nostra emoció i que només podran apreciar-la en tota la seva dimensió quan siguin més grans.

    Els pares de Laia Bonet van fundar el PSC a Valls. Els qui començàvem com ells i amb ells, bastant sols, ens en fem creus de com hem crescut i estès. No sé si ho podíem albirar llavors, però ara veiem que no és un somni sinó una esplèndida realitat.