La derrota de Ballesteros
Publicat per fxsabate | 31 Mai, 2007
dedicat als amics i amigues caps de llista que no han guanyat
Josep Fèlix Ballesteros va perdre ara fa quatre anys les eleccions municipals del 2003. La felicitat d`ara, era tristor llavors. Les felicitacions d`aquests dies, mostres de solidaritat. En lloc de l`optimisme d`avui de saber que podrà iniciar una tasca de govern, ell tenia dubtes sobre la idoneitat de la seva tasca i de la seva persona. I, per suposat, la multitud de la nit d'aquest diumenge passat al local del PSC, eren dos centenars mal comptats dels més fidels interventors i apoderats de sempre, tristos i capcots.
Però va tenir la sort de trobar unitat al Partit i a casa, entre els amics i jo diria que fins i tot entre els votants del PSC. Afegiu-hi un sentit de la responsabilitat extraordinari que va transformar la seva lògica decepció en encoratjament i suport als qui l`envoltaven quan potser qui més ho necessitava era ell mateix.
Sense aquests condicionants, ara no hauria guanyat. Amb un partit que li hagués demanat responsabilitats per la derrota, la victòria d`ara hauria esdevingut impossible. Ben al contrari, ningú no el va acusar de res ni va desertar ni va abandonar les seves responsabilitats. Tots com una pinya li vam dir que estariem amb ell. Aixi que va fer seva la frase de Simon Bolivar : " l`art de véncer s`aprén a les derrotes ". I s'ha passat quatre anys amb l`obsessió que ja es coneix com una de les seves divises: la proximitat. L'estada als barris que era objecte de befa per part d'alguns, les campanyes d'informació, la presència en tots els actes, en definitiva, el treball tenaç sense defalliment, ha estat una constant
Una sort per als votants i simpatitzants socialistes que han vist ara com s'ha pogut assolir l'objectiu tan desitjat: recuperar un govern de progrés per la ciutat de Tarragona. Perquè la victòria d'ara és la conseqüència del treball d'aquests quatre anys passats.
Winston Churchill va col.leccionar algunes derrotes tant bèl.liques com polítiques al llarg de la seva vida. La més sonada per inesperada, la que va patir a les primeres eleccions que es celebraven després de la Segona Guerra Mundial davant Clement Attlee. Avui la història li reconeix les seves virtuts entre les quals es trobava la de no encongir-se davant la derrota: "L`èxit és aprendre a anar de fracàs en fracàs sense desesperar-se " va dir quan va conèixer aquella circumstància.
Aquells i aquelles que ara no han guanyat, sobretot si és la primera vegada que es presenten com era el cas de Josep Fèlix Ballesteros l'any 2.003, han de saber que rarament a la primera es guanya. I que si troben persones amb entusiasme al seu voltant i si comencen a treballar amb constància i es proposen fer-ho durant els quatre anys propers, poden estar iniciant la victòria del 2011.
