Valls, Riudoms, Puigpelat, El Pont. Sarral.......
Publicat per fxsabate | 23 Mai, 2007
Assisteixo aquests darrers dies a diferents actes de presentació de programes i de candidatures del PSC – Progrés Municipal.
Cada municipi, unes esperances, unes il·lusions. Escric aquestes línies quan acabo d’arribar de Sarral, poble on feia anys que no presentàvem candidatura. El cap de setmana ha estat ple d’actes i he assistit a una munió d’ells. Alguns de ben curiosos. Per exemple, mai no havia fet un porta a porta a les 10 del matí d’un diumenge com a Puigpelat. Algunes persones encara dormien i sortien a rebre'ns ben despistades. Tampoc no és massa habitual que hi hagi companys i companyes que s’atreveixin a celebrar un acte a les set del vespre d’un diumenge com a Riudoms i que obtinguin tant d'èxit d'assistència.
O divendres a la nit tornar a sorprendre'm amb un sopar tan concorregut a Valls. Ja és un clàssic de les nostres campanyes a la capital de l'Alt Camp on, per cert, la sra. alcaldessa va punxar l'endemà. Contrasta veure les fotos del seu acte amb nombroses cadires buides malgrat que els seus diuen que havien omplert. Veieu si no, la foto que il.lustra aquest article.
Tampoc no passa cada dia que quan inicies una intervenció entri l’alcalde del poble de CiU que és el teu rival principal o que el poble on et trobis no hagi canviat mai d’alcalde en 45 - sí, heu llegit bé, quaranta-cinc anys – com als Garidells o 35 com a Vilaverd.
Als alcaldes d’aquestes poblacions no els acaba d’agradar la possibilitat de perdre i ni tan sols que es celebrin actes electorals i que es pugui criticar la seva tasca. Com si encara no hagués arribat la democràcia. Tampoc no acostuma a passar gens que, com a Vespella, qui es presenti per alcalde de CiU sigui un veí del meu carrer de Tarragona. El mitin que vàrem celebrar diumenge va donar lloc a tota classe de comentaris.
Feia molt de temps que no anava a les set del matí a l'entrada de les químiques de Tarragona a repartir fulletons amb els candidats
En resum, centenars de persones que es presenten en aquestes eleccions comprometent-se a treballar pels seus veïns i veïnes durant es propers quatre anys. La majoria d’ells i elles sense remuneració i sabent que els tocarà rebre pocs elogis i moltes crítiques. En el cas del PSC moltes més que fa quatre anys.
He sentit que el sr. Duran i Lleida ens acusa que hem aconseguit aquestes noves candidatures a base de pressionar gent prometent no sé quantes coses des del Govern. El sr. Duran segur que recordarà les paraules de Jesucrist a la Creu “ Pare, perdoneu-los, perquè no saben el que es fan “ ..... i nosaltres afegiríem “ ni el que es diuen “.
Sr. Duran, si vostès ens expliquessin com han anat aquestes darreres dècades a Catalunya i quantes obres innecessàries s’han dut a terme i quants favors s’han comprat per constituir candidatures de CiU ....
En fi, posats a recordar cites, acabaré avui amb una altra del francès Jean Baudrillard, sociòleg i crític de la cultura, que ha mort a Paris fa poques setmanes: “La covardia intel·lectual ha esdevingut una veritable disciplina olímpica del nostre temps “ encara que jo hagués canviat “ covardia “ per “peresa“. Realment fa esfereir les nul·les ganes de fer treballar la intel·ligència de bona part de la Humanitat.
