Xavier Sabaté

En el marc del 16è Festival de Dixieland de Tarragona van actuar a l'Església de Sant Llorenç de la ciutat Xavier Pié ( saxo ) i Ignasi Gonzàlez ( contrabaix ) el dissabte 4 d'abril de 2009.

Serveixin aqeustes línies per deixcar constànciua de la gran qualitat de les seves interpretacions. Xavier Pié és ja fa temps un consagrat del saxo i faríem bé els tarragonins d'incorporar-lo a la llista dels nostres millors artistes en aquests moments.

I no tenia el gust de conèixer Ignasi Gonzàlez però em va semblar també un molt bon contrabaixista que ja porta moltes hores de volada.

Per cert, l'esglèsia de Sant Llorenç és un fantàstic marc per les seves dimensions i per la seva acústica

Un no té una doctora en antropologia a la família cada dia. Així que vagi en homenatge de la meva neboda de només 29 anys Irene Sabaté Muriel, dels seus pares, de la seva germana i de David. La seva tesi la podeu trobar aquí i aquí els anexos asseguro que me la llegiré sencereta. I aquí el seu interessant i compromés bloc

Irene Sabaté Muriel, saragossana afincada a l'Hospitalet, es va llicenciar en Psicología  (UAB, 2002) i en Antropologia Social i Cultural (UB, 2004). Diploma d’Estudis Avançats en Antropologia Social (UB, 2006) amb “¿Al margen del mercado? Consumos heterodoxos en la ‘Innenstadt’ de Berlín Este”. La seva tesi doctoral en Antropologia Social que va llegir el passat divendres 3 d'abril de 2009 a la UB porta per títol ‘Ein Zuhause’. Etnografía del aprovisionamiento de vivienda en el barrio berlinés de Friedrichshain.

Els seus àmbits de recerca: antropologia econòmica, aprovisionament no mercantil, consum, Habitatge i l’Europa postsocialista, Berlín. És membre del Grup d’Estudis sobre Reciprocitat de la UB i Investigadora al projecte de recerca MEDEA finançat per la Unió Europea.

Enhorabona ¡¡¡

Saragossa, dissabte 29 

La casa catalana de Saragossa va ser l’escenari dissabte 29 de la proclamació de la pubilla i l’hereuet d’enguany amb la presència com a mantenidor de l’alcalde de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros i va comptar amb l’actuació de la Coral saragossana Vexilla Regis.

A les fotos, Ballesteros i el reusenc Jordi Oriol Andreu, president de la Casa Catalana a la capital aragonesa i la Coral. Aquí podeu trobar més fotos de l'acte

Sarral, diumenge 30   

Diumenge inauguràvem  a Sarral un casal per a la gent jove amb presència de l’alcalde i del Coordonador de Joventut Jean Marc Segarra.  

A continuació també donàvem suport als ciclistes serralencs que participaran a la Nissan Titan Desert. Va ser tot un plaer provar una de les bicicletes que a hores d’ara ja deuen córrer pels cims de l’Atlas.  

Aquí podeu veure més fotos d'ambdós actes

Constantí, dilluns 1,

I dilluns visitàvem l'empresa Tractaments i recuperacions industrials S.A. a Constantí

Una empresa que tmabé nota la crisi en la mesura que hi ha menys activitat industrial. Una eoresa que treballa molt bé, amb ple respecte al Medi Ambient i imoprescindible per a mantenir el nostre hàbitat net. Cada cop m'interessa més la divulgació d'aquelles activitats que al llarg del temps potser hem estigmatitzat al nostre país. La informació i la formació són imprescindibles.

Veieu aquí el web de l'Agència Catalana de Residus i l'important activitat que desenvolupa

Mentre escric aquestes línies sento per la ràdio que un Col.legi Professional del nostre país reclama la vigència de l'energia nuclear i diu que ara no en podríem prescindir. Afegeix que s'està manipulant la població. En fi, a la població li hem de dir tot. I per tant, que ara no en podem prescindir però que si ens ho proposem, el gas i les renovables poden ser una alternativa real en pocs anys i que hi ha estudis mereixedors de tota credibilitat i solvents que així ho demostren. Però per això ens ho hem de proposar. Tenim les nuclears velletes i algun dia s'hauran de tancar - més aviat o més tard - i els propis representants de les empreses explotadores de les centrals nuclears diuen cada cop menys discretament que elseu propòsit ´s perllongar la vida de les actuals perquè ja saben que no poden aspirar a la construcció de noves amb un material - l'urani - que també és finit, cosa que s'acostuma a oblidar i que es dispararia fins als núvols si es comencès a usar com pretenen els pro-nuclears. 

La Passió segons Sant Mateu de Johan Sebastian Bach, naturalment. En aquesta ocasió divendres 3 a les 21,30 a càrrec de la Camerata 21 i de la Coral de la URV que ja la vàrem cantar l'any passat a Montserrat amb la Simfònica del Maresme. Repetir que és aquesta una de les grans obres de la història de la música és innecessari. Sentir enguany a la Marta Mathéu com a solista serà un plaer afegit. Per cert, si formeu part de facebook, no podeu deixar d'inscriure-us al seu club de fans Marta Mathéu's Fan Club. En el moment d'escriure aquestes línies ja som 246 i pujant...

Haver assajat un cop més amb la directora de la coral Montse Rios, ha estat una lliçó constant de música. I amb Tobias Gossman, tot un especialista en Bach, ha suposat fruir de cada passatge musical del gran mestre.

Esperem no defraudar

Hem inaugurat una planta de tractament de residus a Botarell amb el President de la Generalitat i el conseller de Medi Ambient Francesc Baltasar el dimecres 25 de març de 2009

I si modèlica és la planta, modèlic em va semblar el discurs de l'alcaldessa Montse Roca:

Bon dia a tothom,  

• Molt Honorable President de la Generalitat, Honorable Conseller de Medi Ambient, President del Consell Comarcal, President de Secomsa, Delegat del Govern de la Generalitat, Subdelegada del Govern, alcaldes, botarellencs i botarellenques, amics dels pobles veïns, benvinguts a Botarell. 

• Avui fem un pas més en matèria de recollida selectiva. Inaugurem la planta mecanico-biològica de tractament de residus. Una planta que impressiona tant pel seu nom com per les seves dimensions. I malgrat això la gent del poble i dels pobles veïns som aquí, celebrem aquest fet, ens hem fet grans en temes medioambientals, sabem que tots tenim la responsabilitat de cuidar el nostre entorn.

• L’època que ens ha tocat viure, de progrés, benestar, comoditats, genera residus de tota mena, nuclears, municipals, que cal tractar…Botarell ha col·laborat des dels seus inicis en el tema del tractament de residus. Ha entès que en algun lloc han de posar-se i sobretot ha confiat en els organismes que duen a terme aquest procés.

• Tot i que els inicis van ser més complicats que ara -tenim el testimoni de l’alcalde d’aleshores, en Josep Anguera-, ja que recollida selectiva, residus, tractaments, etc eren paraules que no formaven part del nostre llenguatge habitual i el desconeixement genera pors, pors que amb el temps han desaparegut.  Nosaltres confiem en el Consorci. Confiem en Secomsa perquè durant aquest temps han donat mostra d’una bona gestió. La confiaça genera tranquil·litat i la tranquil·litat felicitat. Nosaltres som feliços.  

• Un alcalde o una alcaldessa estima el seu poble. Vetlla 24 hores al dia perquè el poble funcioni, per donar els serveis mínims, per millorar la qualitat de vida. Creieu que aquest alcalde o alcaldessa portarà al seu poble alguna cosa que posi en perill aquest benestar pel que lluita dia a dia? Gràcies per ser aquí. Ja vaig dir-li a la senyora Genoveva Català directora de l’Agència de Residus de Catalunya, que el poble és petit però el terme molt gran i si mai ens torna a necessitar, aquí estem. Gràcies per ser aquí i acabeu de passar un bon dia.

La crisi demostra que cal un món nou totalment i aquest canvi no el poden fer els més conspicus defensors a ultrança del mercat que ens hi han portat en els darrers anys. Aquest podria ser el resum de la 23 edició de l'Escola d'Hivern del PSC que dirigeix Francesc Vallès celebrada un cop més a Tarragona.

Els canvis han d'afectar als propis fonaments de l'organització de la nostra societat: des de les regles del sistema econòmic que s'ha demostrat incapaç de resoldre el desenvolupament humà, ha provocat profundes desigualtats i finalment ha petat literalment, fins als hàbits i als valors que sobretot en els darrers anys han primat i presidit la nostra societat:

des de les agències de Renting fins a l'eliminació dels paradisos fiscals, des de les relacions laborals fins a noves activitats productives que hauran d'incorporar forçosament noves indústries relacionades amb el Medi Ambient - relacionades amb l'estalvi i amb l'eficiència energètica, amb les renovables, amb l'aigua i amb els residus... - i mantenint la cohesió social sense la qual fatalment ve la fragmentació i els enfrontaments.

Cristina Narbona , ambaixadora d'Espanya a la OCDE- a la foto de Laia Gomis - va ser una de les ponents entre tot un estol de persones molt qualificades com Antoni Castells, Luís de Sebastián, Lluís Bassets, Octavio Granados, José Montilla, Bibiana Aido,  Jordi Hereu, Raimon Obiols, Isidre Molas.....

963 milions d'homes i dones desnodrits

- 40 milions més que el 2007 - pateixen gana al món. Sobren els comentaris, però si voleu ammpliar la colpidora nótícia que ens interpel.la a tots, podeu llegir-la al web oficial de la FAO d'on hem tret la foto i/o baixar-vos l'informe de la pròpia organització al respecte.

Josep Maria Recasens passarà a la història de Tarragona i de Catalunya per diverses raons. De fet ja hi ha passat des de fa anys. I és que un a persona passa a la història quan és obligat citar-la en algun camp.

Som milers de tarragonins que el tenim com a referent com es va demostrar abans d’ahir 18 de març de 2009, vespra del seu 91è aniversari al Saló de Plens de l’Ajuntament de la seva ciutat . La Corporació tarragonina havia aprovat concedir-li el títol de fill predilecte, la distinció més alta de la ciutat i segurament la que ell més considera.

Les raons

Algunes de les que segueixen figuraven en l’expedient oficial i justificaven sobradament la concessió del títol. Altres són consideracions personals meves:

• Josep Maria Recasens ha treballat – i encara ho fa - amb humilitat, amb rigor, amb altura de mires. No suporta la mediocritat ni la droperia ni la falta d’estudi dels temes.
• Ha excel.lit en l’estudi de la història però també en un ús molt acurat de la llengua catalana en totes les seves obres, en el patriotisme tarragoní i català, en la lluita i el treball infatigable per la llibertat i per la igualtat ’oportunitats. Per ell, la vida no té sentit si no es treballa pels valors més alts, per les fites més humanes.
• Recasens ha estat un exemple d’austeritat, de respecte als recursos públics i a la independència dels polítics i per això no concep la més mínima possibilitat que algú estigui condicionat en la seva acció política tant al govern com a l’oposició per algun agent extern.
• No acostuma a manifestar les seves emocions perquè creu que això correspon a l’àmbit privat i més íntim. I per això dimecres ens va donar un altre cop un exemple d’aquest comportament. Lluny del recurs fàcil al sentimentalisme, ens va oferir una altra de les seves lliçons magistrals que podreu descarregar-vos aquí llegint amb una correcció i dicció impròpies en un home de la seva edat, fent gala d’una memòria que ja la voldríem molts i amb un repas de la seva trajectòria i dels seus referents que resumeixen en bona mesura el seu pensament de sempre. I encara donant consells de la necessitat de continuar l’estudi i publicació de les Actes Municipals que han estat sempre una de les seves obsessions perquè creu encertadament que són uns excel.lents documents per entendre amb precisió i amb molta fiabilitat la història de Tarragona. Era Recasens en estat pur.

Gràcies, mestre per tot el que representes per tanta gent que ens sentim orgullosos d’haver après del teu concepte de “ civitas “ i de la “res publica “, pel teu humanisme i per la teva petjada que volem que continuï durant molts anys.

4 anècdotes

Dues de personals:

1. Mentre parlava no podia deixar de recordar que al cap de pocs mesos de ser regidor al seu costat lli vaig presentar la dimissió amb una llarga carta. Devia ser a l’inici de 1.984. Li deia que me’n tornava a l’ensenyament i el motiu era que no m’acceptava fundar l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona ( IMSST ) Em va cridar i m’ho vaig repensar perquè - cosa poc habitual en ell – em va dir que ho reconsideraria com realment va fer un temps després.
2. Quan en el seu parlament de dimecres es va estendre amb la recomanació de continuar les Actes municipals amb les que tant hi ha treballat, vaig somriure. Tant m’ho va fer creure sempre que eren importants, que durant els llargs deu anys que vaig ser a l’oposició, en moltes ocasions demanava la paraula per precisar alguna cosa fins i tot quan ja havíem votat. I quan l’alcalde s’estranyava i em demanava el motiu de la meva insistència li responia: “ perquè consti en acta per la història, sr. Alcalde”. Era el meu petit homenatge a Josep Maria Recasens

I dues de l’acte de dimecres:

1. La proposta de fill predilecte va partir d’Albert Vallvé, regidor d’Unió Democràtica de Catalunya que, amb un gest intel.ligent va estalviar als socialistes haver de fer-ho ells. Però també és un gest de bonhomia que li vull reconèixer també des d’aquí encara que ja ho va fer l’alcalde Ballesteros públicament.
2. No hi van faltar a l’acte uns representants de la colla dels Xiquets de Tarragona que també és la meva. Em vaig atansar quan el saludaven i li vaig dir: “ alcalde, són dels Xiquets, de la nostra Colla “. I ell va respondre immediatament: “ clar que és la meva, és la dels proletaris i per això cada any encara hi col.laboro enviant alguns diners “