Nicaragua, primer apunt
Publicat per fxsabate | 10 Jul, 2009
Venir a Nicaragua el 2 de juliol i no haver actualitzat el bloc pot semblar que no té perdó. Però és el cas que encara no sé quin to donar-li. L’amiga Montse Cunillera – que espero que algun dia tingui un bloc i no només escrigui coses curtetes al facebook – comenta una foto de l’església de Guadalupe a Granada que havia titulat: “Marxem enamorats de Granada cap a Managua”. Ella diu amb el to divertit que la caracteritza: “ No s’hi val a entristir-se ni aprimar-se “:
Això em fa pensar que m’ha imaginat trist i no sé si ho diu per això de l’enamorament o pel fet de marxar.
Ja tinc alguna pista per començar a escriure. I és que Nicaragua enamora i quan marxes – encara ens queden dos dies i ja temem la partida – et deixes un tros de cor. I això vol dir que te'n vas més compromès amb aquesta terra tan fèrtil, tan del tròpic i, per damunt de tot, més compromès amb la seva gent en peu d’igualtat.
Ahir, quan vàrem acabar el que segurament ha estat un dels millors concerts que mai haurà fet la Coral de la URV – ens abraçàvem a les bambalines del Ruben Dario, colossal primer teatre del país – hem sortit al hall a saludar la gent – més de 500 que ens esperaven. Fotos, autógrafs... Doncs a una de les moltes senyores que ha volgut parlar amb nosaltres li he dit: “ Es un honor estar entre ustedes, aprendemos muchísimas cosas que no sabíamos y nos vamos a ir con un mayor compromiso de amistad con este país y con su gente “
Doncs això, aquest és el primer capítol del que volia dir i crec que la frase resumeix el to respectuós, d’igual a igual - malgrat que els hi multipliquem per 75 la riquesa - si la mesurem en PIB - , sense falsos paternalismes ni sentimentalismes sinó amb un clar i refermat compromís per la justícia i la igualtat d’oportunitats.
A banda la coral de la URV que és una passada en tants sentits.
De tot això parlaré en els propers capítols perquè l’experiència que estem vivint és impressionant.
Fer el que estem fent significarà un abans i un desprès en la vida de la Coral com ha dit la nostra directora Montse Rios però estic segur que per la majoria dels i les cantaires també
Escrit amb el cor, llavors arriba al cor de qui ho llegeix. M'ha agrada't.
Publicat per Carme Rams 17 Jul 2009, 16:52