Passats per aigua II (i arrossada a Cambrils)
02 Maig, 2007 07:14
Publicat per aladern,
paisatges
La nostra amiga Jaka m’ha explicat la solució per continuar publicant imatges al blog. Moltes gràcies, maca! He obert un compte a Flickr i enllaçaré les imatges des d’allí, fins que duri el crèdit, ja que la capacitat que et donen tampoc no és il·limitada, però 100 Mb poden donar per a molt.
Aquí teniu les fotos de diumenge passat, una excursió que ja us vaig dir que va ser passada per aigua. Vam arribar remullats com mai, però ningú no es va fer enrere. Clar que... potser el que ens estimulava a caminar era la impressionant arrossada que en esperava al final de camí. La idea inicial era fer l’arròs al mateix punt d’arribada, l’ermita de Santa Marina, a Pratdip; però a l’últim moment vam decidir anar a Cambrils, al mateix lloc de l’any passat. La vam encertar de ple, meteorològicament parlant!
A la sortida del poble voregem la Riera de la Vall de Capçanes (aigües avall, Riera de Marçà). Ahir va dir el Mauri a TV3,que els 239 litres recollits durant el mes d'abril a Falset (a un cop de pedra d'aquí) era la quantitat més important des del 1916. Només cal que veieu el panorama d'avui!
Hem caminat una bona estona i ja veiem el Mas del Collet, dalt d'un pujol a tocar del cingle del Racó de la Sendal.
La pluja ens impedeix gaudir plenament de la bellesa del Racó de la Sendal.
Necessitem una mica de sopluig per esmorzar i decidim enfilar-nos fins al mas.
Un mas rònec s'està convertint... potser en una casa de turisme rural? Si és així, el lloc és magnífic. Us el recomano!
Aquí podrem esmorzar tranquil·lament.
Mentre esmorzem gaudim de la bellesa de la vall i del dia plujós.
Tornem a caminar i més aigua a sobre nostre.
Ens acostem a La Fou. Aigua per baix i aigua per dalt!
Una altra masia amagada entre cingleres. Aquests eren els dominis inexpugnables del Carrasclet quan lluitava contra els Borbons.
Una aturada per reagrupar-nos. Sembla que la pluja vulgui donar una mica de treva.
La treva és un miratge. Un altre cop arrenca a ploure amb ganes.
Entre l'aigua i els núvols es pot copsar la bellesa de la muntanya. Destaca la silueta de la Mola de Genessies.
Quan arribem a la carretera de Llaveria semblem una processó fantasmagòrica.
Ja estem al vessant de les Costes, mirant a Santa Marina. La boira amenaça tancar-se i decidim fer l'últim tram per les marrades de la carretera.
L'aigua no para i ara, a més, la boira se'ns tira a sobre. Sembla que descendim un port pirinenc.
Algun espavilat decideix que ja no vol fer més marrades i baixa pel dret.
No sé si aquell de dalt, el que obre l'aixeta, ho ha fet expressament, però tot just arribar a l'ermita de Sta. Marina para de ploure.
L'autocar ens porta fins a la platja, entre els termes de Cambrils i Montroig del Camp. Anem a una masia que hi ha a ran de mar i tenim una gana de lleons.
El dia vol continuar rúfol, però maremeva quina bellesa!
Aquí tenim els cuiners i les peroles de la nostra salvació. Més d'un s'apropa al foc per tal d'eixugar-se una mica la roba.
Aquest arròs caldós amb conill i pollastre té una pinta impressionant.
Com molt bé diu la dita: A la taula i al llit al primer crit. Només per previsió, hem col·locat les taules sota la porxada de la casa. El xofer de l'autocar també dina amb nosaltres. És argentí i és el primer cop que ve amb nosaltres. Sembla bon jan i s'esforça a parlar en català.
N'hi ha que ja tenen el plat buit, però jo vaig pel segon!
El senyor Eusèbio (quin cuiner més eixerit que tenim!) no vol que sobri res. Més d'un s'emporta la carmanyola plena cap a casa.
Un tiberi com cal s'ha d'acabar amb un bon rom cremat. No hi ha millor antídot contra els constipats.
Abans de marxar recollim tota la paradeta. Som educats i volem deixar-ho tot tal com ho hem trobat.
Encara tenim temps de gaudir d'unes ullades de sol vora l'aigua del mar. Aquí tenim unes vistes cap a ponent.
I aquí cap a llevant. Allà lluny Cambrils i més enllà Salou.
Comentaris
M'ho apunt, això del rom cremat per al refredat ;)
Publicat per pentesilea 02 Mai 2007, 21:09
Algú sap que ha passat amb el roure de can Puig, al municipi d'Amer ?
L'arbre fou declarat arbre monumental pel Govern de la Generalitat
mitjançant el decret 214/87 de 3 de juny.
Doncs bé, l'altre dia el vàrem visitar i, brutal sorpresa, l'han talat en un
90 per cent.
Només queda el tronc i una de les branques principals.
Tota la fusta tallada encara es per terra, rodejant l'arbre, abandonada.
Publicat per Bernat 02 Mai 2007, 21:26
No sé pas res d'aquest roure que tu dius, Bernat. Haurem de veure si algú ens ho pot explicar.
Salut!
Publicat per ramon 07 Mai 2007, 10:52
pentesilea, vigila de no passar-te amb la recepta!!
:))
Publicat per ramon 07 Mai 2007, 10:53