RIBA ROJA - Descoberta una vil·la romana als terrenys de la central d'Iberdrola -09-05.08
Cultura destaca el valor del jaciment per la seva extensió i per la qualitat dels materials arqueològics trobats
pEr A. CARALT |
El passat 30 d'abril va finalitzar la fase de la intervenció intensiva de les excavacions arqueològiques realitzades per una empresa contractada per l'elèctrica Iberdrola a petició del Departament de Cultura de la Generalitat. La intervenció ha permès treure a la llum restes en molt bon estat de conservació d'una vil·la romana, provisionalment datada entre els segles I i III després de Crist. Segons el director dels Serveis Territorials de Cultura, Xavier Vega, es tracta «d'un jaciment de notable importància en l'àmbit nacional per la seva extensió i per la qualitat dels materials arqueològics descoberts, fet que implica que és incompatible amb la ubicació de la central de cicle combinat». La troballa arqueològica obligarà a variar uns metres l'emplaçament de la central, segons Vega, ja que actualment tot i trobar-se al límit el projecte afectaria la vil·la romana. De tota manera, aquesta decisió s'haurà de confirmar un cop es presentin les conclusions de les excavacions que actualment s'estant redactant.
Una vil·la romana era un centre d'explotació agrària, que incloïa sovint un molí d'oli, una premsa de vi, obradors de ceràmica i de vidre, etc. Les restes localitzades a Riba-roja també podrien correspondre a una zona d'ús residencial, ja que s'han trobat estucs decorats, i a un centre de producció d'oli annex, on destaca lapresència d'una roda de pedra d'una premsa d'oli (veure imatge).
L'existència d'una vil·la romana, anomenada vila Maurici, en aquesta zona del municipi riberenc, al marge esquerre del riu i davant del nucli urbà, ja estava documentada però mai fins ara s'havien excavat els terrenys. Les primeres prospeccions es van iniciar l'any 2005 en el marc de l'elaboració de la declaració d'impacte ambiental del projecte de construcció de la central de cicle combinat d'Iberdrola.
Durant aquests tres anys s'han realitzat prospeccions en superfície i s'han obert rases a molts punts de l'extensa finca de 13 hectàrees adquirida per Iberdrola per determinar la presència i magnitud de les restes. A principis d'any, Cultura sol·licità a Iberdrola l'excavació de dues àrees concretes per conèixer l'abast de la troballa, situada en un extrem de la finca i d'aproximadament una superfície inferior a una hectàrea.
Crítiques municipals
L'alcalde de Riba-roja d'Ebre, José Luis Aparicio, critica de manera oberta l'actuació del Departament, ja que al seu parer amb les peticions de noves prospeccions s'està endarrerint la tramitació del projecte energètic de «manera deliberada». Asegura que Iberdrola «està molt molesta» per les successives peticions que rep de realitzar prospeccions. «Espero que aquesta hagi estat l'última; en cas contrari entendria que es pretén perjudicar el poble de Riba-roja». Si fos així, adverteix Aparicio, «utilitzaríem tots els mitjans judicials al nostre abast per a denunciar aquest endarreriment innecessari». L'alcalde defensa que les restes «no tenen importància».
Segons el director del Serveis Territorials de Cultura, Xavier Vega, la queixa de l'alcalde de Riba-roja d'Ebre no té lloc perquè precisament estem dotant el seu municipi d'un valor patrimonial d'un gran impacte cultural i turístic. Entenc que l'alcalde tingui molta pressa però les coses s'han de fer amb el ritme cientificoadministratiu».
pEr A. CARALT |
El passat 30 d'abril va finalitzar la fase de la intervenció intensiva de les excavacions arqueològiques realitzades per una empresa contractada per l'elèctrica Iberdrola a petició del Departament de Cultura de la Generalitat. La intervenció ha permès treure a la llum restes en molt bon estat de conservació d'una vil·la romana, provisionalment datada entre els segles I i III després de Crist. Segons el director dels Serveis Territorials de Cultura, Xavier Vega, es tracta «d'un jaciment de notable importància en l'àmbit nacional per la seva extensió i per la qualitat dels materials arqueològics descoberts, fet que implica que és incompatible amb la ubicació de la central de cicle combinat». La troballa arqueològica obligarà a variar uns metres l'emplaçament de la central, segons Vega, ja que actualment tot i trobar-se al límit el projecte afectaria la vil·la romana. De tota manera, aquesta decisió s'haurà de confirmar un cop es presentin les conclusions de les excavacions que actualment s'estant redactant.
Una vil·la romana era un centre d'explotació agrària, que incloïa sovint un molí d'oli, una premsa de vi, obradors de ceràmica i de vidre, etc. Les restes localitzades a Riba-roja també podrien correspondre a una zona d'ús residencial, ja que s'han trobat estucs decorats, i a un centre de producció d'oli annex, on destaca lapresència d'una roda de pedra d'una premsa d'oli (veure imatge).
L'existència d'una vil·la romana, anomenada vila Maurici, en aquesta zona del municipi riberenc, al marge esquerre del riu i davant del nucli urbà, ja estava documentada però mai fins ara s'havien excavat els terrenys. Les primeres prospeccions es van iniciar l'any 2005 en el marc de l'elaboració de la declaració d'impacte ambiental del projecte de construcció de la central de cicle combinat d'Iberdrola.
Durant aquests tres anys s'han realitzat prospeccions en superfície i s'han obert rases a molts punts de l'extensa finca de 13 hectàrees adquirida per Iberdrola per determinar la presència i magnitud de les restes. A principis d'any, Cultura sol·licità a Iberdrola l'excavació de dues àrees concretes per conèixer l'abast de la troballa, situada en un extrem de la finca i d'aproximadament una superfície inferior a una hectàrea.
Crítiques municipals
L'alcalde de Riba-roja d'Ebre, José Luis Aparicio, critica de manera oberta l'actuació del Departament, ja que al seu parer amb les peticions de noves prospeccions s'està endarrerint la tramitació del projecte energètic de «manera deliberada». Asegura que Iberdrola «està molt molesta» per les successives peticions que rep de realitzar prospeccions. «Espero que aquesta hagi estat l'última; en cas contrari entendria que es pretén perjudicar el poble de Riba-roja». Si fos així, adverteix Aparicio, «utilitzaríem tots els mitjans judicials al nostre abast per a denunciar aquest endarreriment innecessari». L'alcalde defensa que les restes «no tenen importància».
Segons el director del Serveis Territorials de Cultura, Xavier Vega, la queixa de l'alcalde de Riba-roja d'Ebre no té lloc perquè precisament estem dotant el seu municipi d'un valor patrimonial d'un gran impacte cultural i turístic. Entenc que l'alcalde tingui molta pressa però les coses s'han de fer amb el ritme cientificoadministratiu».
