PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

Les coves del Cogul constitueixen un dels jaciments de pintures rupestres més destacats d'art rupestre, que s'estenia durant el Paleolític per tot el llevant de la península Ibèrica. Consta el seu ús com a santuari o lloc màgic pels ibers i romans. S'hi pot veure el famós conjunt de nou dones al voltant d'un home. Aquesta representació s'ha interpretat com una dansa ritual per demanar fecunditat. Les pintures trobades al Cogul corresponen a dos estils, el llevantí i l'esquemàtic, els quals formen part del ric conjunt que es va declarar l'any 1998 Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco.

DANSA PER CELEBRAR-HO

Després hi haurà un concert-ball de música grega amb Vanguelis Dimoudis Kompania, que interpretarà música tradicional i actual de Grècia. Cal dir que aquest país conserva encara la dansa popular viva i, per tant, és una bona recreació de la manera de ballar de fa 8.000 anys.

Les pintures les va descobrir al 1907 Ramon Huguet, capellà de Cogul, i ho va explicar a Ceferí Rocafort, que llavors preparava el volum de Lleida de la Geografia General de Catalunya. La sorpresa d'aquesta manifestació pictòrica és que era a l'aire lliure i que per primer cop es representaven figures humanes. La descoberta va tenir un gran ressò entre la comunitat científica internacional, influïda per la recent descoberta d'Altamira (1879), a Cantàbria. L'interès internacional, però, va sorgir arran d'una referència que en va fer el Centre Excursionista de Catalunya en el seu butlletí el març de 1908. Va ser aleshores quan el professor de prehistòria i etnografia de la Universitat de Friburg, Henri Breuil, i altres prestigiosos investigadors que estaven treballant en les coves d'Altamira, van voler estudiar també el Cogul. Els treballs de recerca no es van fer esperar. L'any següent, Breuil en va publicar un estudi a la revista Anthropologie, que va fer que la recerca de l'art rupestre al sector mediterrani rebés ja un impuls definitiu. Posteriorment es va concloure que aquestes manifestacions artístiques només existeixen al que els científics han anomenat l'arc mediterrani, és a dir, a la conca mediterrània de la península Ibèrica i al sud de l'Estat francès, i que té com a principals elements iconogràfics les representacions humanes i d'animals. En el cas del Cogul, el que més va sorprendre van ser les figures humanes femenines, mai vistes fins aleshores.

Pagès Editors ha editat aquest any L'art rupestre del Cogul, obra d'Anna Alonso i Alexandre Grimal. En aquesta obra, a part de commemorar el centenari, es vol reivindicar el valor d'aquest jaciment, reconegut internacionalment, però que no té la projecció que es mereixeria.

Tres restauradors estan treballant des de la setmana passada en el retaule barroc dels Dolors de la seu gironina. Roger Xarrié, com a director, Esther Horno i Claudi Pastor tot just han iniciat la neteja de tot el retaule, de dalt a baix, de la part posterior i de les parets i el sostre de pedra. La bastida interior permet treballar als punts més alts de la capella, on estan duent a terme una neteja a fons. De fet, ja es pot comprovar el contrast d'algunes de les parts netejades, com ara la cara d'un dels àngels que coronen el retaule (a la imatge). La tasca de restauració consistirà, doncs, a fer que tornin el color i la llum originals de la peça, un exemple digne del barroc amb el daurat com a màxim protagonista.

El retaule és obra del conegut escultor vigatà Pau Costa com molts altres de la mateixa Catedral. Aquest va ser obrat entre el 1717 i el 1736, i constitueix un dels exemples més brillants dels retaules barrocs de la Catedral. La restauració té un pressupost global aproximat de 78.000 euros, i es beneficia d'un ajut de 45.000 euros atorgat per la Fundació Caixa Catalunya; la resta del pressupost és assumit pel capítol de la Catedral. Els treballs són desenvolupats per Ideart Restaura SL i es preveu que tinguin una durada de dos mesos.

Abans que la dels Dolors, la mateixa empresa Ideart ja va restaurar la capella de Santa Anna de la Catedral. La restauració va ser presentada el desembre del 2006, després que el retaule, d'estil rococó, hagués estat objecte d'una neteja a fons, ja que era un dels més deteriorats de la Catedral. Els problemes més greus eren les filtracions d'aigua, la pèrdua de pintura mural i la proliferació de microorganismes xilòfags, que havien atacat peces de fusta del retaule. A més, s'hi van fer tasques de neteja de la pols acumulada durant més de dos-cents anys i del fum dels ciris.