EL COGUL - Cent anys del descobriment de la dansa ritual més antiga de l'arc mediterrani - 03.05.08
imatges de les pintures, extretes del llibre d'Anna Alonso i Alexandre Grimal sobre el jaciment, un dels darrers estudis que se n'han fet.
LAURA PORTAL. El Cogul (Garrigues)
El 2008 és un any de centenaris pel que fa a l'arqueologia en majúscules a Catalunya. Avui, al Cogul, s'hi commemorarà el centenari del descobriment de les famoses pintures rupestres de la Roca dels Moros, que són patrimoni de la humanitat i un dels exemples més preciosos de l'anomenat art llevantí peninsular. Les pintures van provocar un gran ressò entre la comunitat científica internacional, tenint en compte que la descoberta d'Altamira només feia una trentena d'anys que s'havia fet i que, també a Catalunya i el mateix 1908, s'havien iniciat les excavacions a Empúries i s'havia trobat la imatge de l'Esculapi. En aquest ambient d'efervescència científica, les pintures rituals del Cogul van aparèixer com la cirereta d'un pastís.
Les coves del Cogul constitueixen un dels jaciments de pintures rupestres més destacats d'art rupestre, que s'estenia durant el Paleolític per tot el llevant de la península Ibèrica. Consta el seu ús com a santuari o lloc màgic pels ibers i romans. S'hi pot veure el famós conjunt de nou dones al voltant d'un home. Aquesta representació s'ha interpretat com una dansa ritual per demanar fecunditat. Les pintures trobades al Cogul corresponen a dos estils, el llevantí i l'esquemàtic, els quals formen part del ric conjunt que es va declarar l'any 1998 Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco.
DANSA PER CELEBRAR-HO
Per celebrar l'aniversari, avui a 2/4 de 9 del vespre, a la Roca dels Moros del Cogul, hi haurà un doble espectacle. Es farà primer Dansa lítica, una representació del grup Esbós Dansa, que mostrarà la seva interpretació, artística i didàctica, de la coneguda escena rupestre.Després hi haurà un concert-ball de música grega amb Vanguelis Dimoudis Kompania, que interpretarà música tradicional i actual de Grècia. Cal dir que aquest país conserva encara la dansa popular viva i, per tant, és una bona recreació de la manera de ballar de fa 8.000 anys.
Les pintures les va descobrir al 1907 Ramon Huguet, capellà de Cogul, i ho va explicar a Ceferí Rocafort, que llavors preparava el volum de Lleida de la Geografia General de Catalunya. La sorpresa d'aquesta manifestació pictòrica és que era a l'aire lliure i que per primer cop es representaven figures humanes. La descoberta va tenir un gran ressò entre la comunitat científica internacional, influïda per la recent descoberta d'Altamira (1879), a Cantàbria. L'interès internacional, però, va sorgir arran d'una referència que en va fer el Centre Excursionista de Catalunya en el seu butlletí el març de 1908. Va ser aleshores quan el professor de prehistòria i etnografia de la Universitat de Friburg, Henri Breuil, i altres prestigiosos investigadors que estaven treballant en les coves d'Altamira, van voler estudiar també el Cogul. Els treballs de recerca no es van fer esperar. L'any següent, Breuil en va publicar un estudi a la revista Anthropologie, que va fer que la recerca de l'art rupestre al sector mediterrani rebés ja un impuls definitiu. Posteriorment es va concloure que aquestes manifestacions artístiques només existeixen al que els científics han anomenat l'arc mediterrani, és a dir, a la conca mediterrània de la península Ibèrica i al sud de l'Estat francès, i que té com a principals elements iconogràfics les representacions humanes i d'animals. En el cas del Cogul, el que més va sorprendre van ser les figures humanes femenines, mai vistes fins aleshores.
Pagès Editors ha editat aquest any L'art rupestre del Cogul, obra d'Anna Alonso i Alexandre Grimal. En aquesta obra, a part de commemorar el centenari, es vol reivindicar el valor d'aquest jaciment, reconegut internacionalment, però que no té la projecció que es mereixeria.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2841408
