Remenant els records que tinc de Mas Calvó i els seu
principal estadant històric, en Sant Bernat Calvó, no puc
oblidar de cap manera un esdeveniment en el que hi vaig
participar de prop, el VIIIè Centenari del naixement de
Sant Bernat Calvó, sent aleshores alcalde del nostre mu-
nicipi. 
   El programa d’actes el va fer la comissió organitzadora
en la qual no hi va ser convidat l’Ajuntament i en tot cas,
potser algun regidor de l’oposició a títol personal.  Hi ha-
vien assenyalats tres actes, dos de caire eminentment
religiós a l’Esglèsia i a Mas Calvó i un tercera d’àmbit cul-
tural com ho era la presentació dels dos llibres d’Agustí
M. Gibert i Joan Ma Pujals biogràfics de Sant Bernat,
acte que seria presidit per l’Arquebisbe de Tarragona Pont
i Gol . 
   L’Ajuntament no va ser convidat a participar en la Co-
missió Organitzadora, ni en cap dels actes, en principi
programats. Però a banda o de forma paral·lela se’n van
fer altres, i entre ells, el 20 d’abril al Monestir de Santes
Creus, per la presentació del llibre de Joan Ma Pujals Sant
Bernat Calvó i el seu temps acte promocionat per l’Agru-
pació Cultural de Vila-seca i altres ens de Santes Creus,
Montserrat, Reus i Vic. Hi vaig assistir com alguns regi-
dors a títol personal sense cap intervenció més enllà de
seure en una cadira com el públic. 
   Al cap de pocs dies, vaig rebre una carta de l’alcalde de
Vic, en Ramon Montanyà Salvans, de Convergència per
cert, convidant a l’Ajuntament de Vila-seca i Salou a l’acte
que es celebrava a Vic amb motiu del Centenari del
naixement de Sant Bernat a la seu de l’Ajuntament vigatà,
per anar tot seguit a col·locar conjuntament una placa
donant el nom del Sant a una nova avinguda de la ciutat.
D’aquest acte pel dia 1er de juny, la Comissió Organitza-
dora vilasecana tampoc ens n’havia dit ni mu. 
   Apropant-se la jornada i després d’haver consultat als
regidors, vaig proposar un acord de la CMP del 15 de
maig al que es reflectís per un costat  l’acceptació de la
invitació de l’alcalde de Vic, i d’altre mostrant l’agraïment
per haver posat el nom de Sant Bernat a un carrer, tot
oferint amb motiu de l’acte commemoratiu, uns obsequis
que podrien ser el monument de Jaume I d’alabastre i els
llibres biogràfics d’Eufemià Fort i Joan M. Pujals, ambdós
recentment editats, així com la imposició de l’escut d’or
del nostre poble a l’alcalde de Vic. Totes aquestes propos-
tes les hi va fer arribar Mn. Ricard Cabré que va anar a Vic
l’endemà de la Permanent. 
    A la mateixa sessió vam acordar trametre a tots els Re-
gidors una invitació per anar a Vic en representació de
l’Ajuntament, invitació refusada per part de quasi tots.
Finalment la representació municipal que acudí a Vic
acompanyant-me va ser de Joan M. Roigé, Josep A. Ràfols,
Pere Granell i Salvador Anton.
    El que sí fou cert és qui hi anàrem conjuntament amb
tres cents vila-secans més, per seguir els actes progra-
mats que començaven amb una missa a la catedral, a la
que seguia una recepció a l’Ajuntament en privat i en
conjunt, per anar tot seguit a destapar la placa del carrer
de Sant Bernat.
    Pel que fa referència als actes oficials a l’Ajuntament de
Vic, precisament d’una gran bellesa i altíssim valor arqui-
tectònic, es concretaren en una salutació d’Ajuntament a
Ajuntament al despatx del batlle, al que seguiren un acte
protocol·lari amb parlaments dels dos alcaldes i de Mn.
Ricard, cloent-lo les actuacions de la coral Nova Unió i cor
Sant Esteve. 
   Quant al meu parlament val a dir que m’hauria agradat
haver-lo guardat així com tots els que em va tocar fer,
però molt especialment el de Vic, per això avui que enca-
ra me’n recordo vull aprofitar per resumir-lo encara que
sigui en poquíssimes paraules:

“A partir d’una festa religiosa se n’esdevé una festa
popular, no precisament per aquest acte sinó per tot el que
envolta les commemoracions de Sant Bernat. Monjo i bisbe
que a més de la seva condició religiosa, va ser missatger
entre les que avui en diem Catalunya vella i Catalunya
nova en referència als trasbalsos humans al llarg de la
història que han configurat la nostra terra, fent  esment a
la meva pròpia família materna provinents d’aquest bisbat
de Vic i que arribaren a Vila-seca l’any 1670.
“En aquests moments en que estem bastint una
nova Catalunya, cal no allunyar-se gaire de les arrels histò-
riques del nostre poble sense menystenir les aportacions
d’altres homes i altres cultures. 
“Les festes populars d’agermanament entre pobles
esdevenen sempre íntimament molt agradables, però per
assolir una verdadera fraternitat entre pobles cal que h
i hagi una veritable germanor a dintre de cadascú d’ells”.

    Hi hagué un intercanvi de regals que per part de Vic es
materialitzà en la reproducció d’un tríptic romànic i un
llibre de la seva història, L’actuació de les corals va ser
molt ben acollida pels assistents majoritàriament vila-
secans, car als vigatans no se’ls va veure gaire en cap dels
actes programats. L’acte en el seu conjunt va agradar als
vila-secans. A la Fina li va agradar més que res el meu
parlament, del que recordo haver-ne sigut felicitat fins i
tot pels adversaris polítics més aferrissats. 
    Tot seguit ens traslladarem a una avinguda cap a les
afores de la ciutat però molt ampla, per a destapar el
rètol d’Avinguda de Sant Bernat, feta conjuntament pels
dos batlles. Prèviament vaig fer esment a que a Vila-seca
si trobava des del 1974 un carrer dedicat a la ciutat de
Vic, lliurant al Batlle vigatà un certificat de l’acord muni-
cipal d’aleshores. (1)
     Acabat aquest acte, els vigatans ens deixaren ja definí-
tivament, no massa correctament al nostre entendre, tot i
que és comprensible per l’hora i ser diumenge. L’expe-
dició vila-secana vam dinar plegats i abans de tornar
encara vam visitar el Museu diocesà i la Catedral.
    Va ser després de Vic, que vaig rebre una carta de Mn.
Ricard Cabré, rector i president de la Comissió Organitza-
dora demanant a l’Ajuntament col·laboració per la realit-
zació i col·locació d’un monument dedicat a Sant Bernat.
L’Ajuntament va acordar aprovar el pagament que no co-
brís la subscripció popular i suggerir l’emplaçament a la
plaça de Voltas que és just a la vora del carrer que porta
el seu nom. 
    Finalment, un cop acabades les commemoracions, en
una última reunió de la Comissió Organitzadora, ens va
trametre l’acord de manifestar el seu agraïment per la
col·laboració de l’Ajuntament. Així acabo com el refrany
“Està bé allò que s’acaba bé” encara que hagi començat a
estropades. 

(1) Vaig tornar a Vic al maig del 2011 amb la Fina i vam
anar a veure la placa de l’Avinguda de Sant Bernat Calvo
que... havia desaparegut.