16
Abril, 2022
09:02
EN RECORD DEL CELLER DEL SINDICAT
Enviat per jclave sota [ General ][ (2) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
En
aquests dies que s’ha començat a visitar l’antic celler convertit en sala
d’espectacles i museu no puc deixar de pensar en el que havia estat el meu
record d’aquestes instal·lacions tant lligades a la nostra vida pagesa i en les
que durant un parell de campanyes de veremar, hi vaig treballar.
El
període entre 1899 any de la fundació de la Societat Agrícola de Vila-seca i el
1920 que va estrenar-se el celler de la cooperativa, malgrat ser una època molt
difícil, també fou fructífera en iniciatives per a millorar l’entorn agrari del
poble. Ho era complicat en part, perquè la majoria dels pagesos no
eren propietaris de les terres que conreaven i, en concret en el cas de les
vinyes ho feien sota el contracte anomenat de la “rabassa morta”, que suposava
que el tracte es donava per acabat, quan a la vinya s’havien mort els 2/3 dels
ceps i, sovint, per defensar-se, l’enfiteuta que era el pagès, quan es moria un
cep feia un murgó o capficat colgant una redolta fent-la sortir al lloc del cep
mort.
Per més
mal, els vinyaters a mitjans del segle XIX van patir la plaga de la fil·loxera
i com que s’havien plantat moltes vinyes per proveir a bon preu el nostre vi a
França que havien patit la plaga uns anys abans, el mal fou més gran. I per
acabar-ho d’empitjorar a finals d’aquell segle arriba a les nostres vinyes la
malaltia de la cendrosa.
Enmig
d’aquesta situació, llegim al llibre del centenari de la Cooperativa Agrícola
de Vila-seca que una colla de joves membres de la Societat “la Renaixença”
emprengueren la fundació de la Societat Agrícola-Cooperativa, el primer pas de
la qual, fou comprar dues cases a la plaça de Flix on es va posar la seu
social, i que precisament enguany l’han venut a l’Ajuntament. Per pagar les
dues cases van fer una emissió d’accions a 5 ptes. cada una amb el que van
recollir 3.500 ptes i per les altres 4.000 necessàries, van fer un
crèdit bancari.
Aleshores
hi havia 182 socis, però no tots havien comprat accions, això que el Reglament
fixava que només podien ser membres de la Junta directiva el accionistes. A les
reunions generals hi havia una certa tensió entre alguns socis i la Junta, i
s’havia reglamentat que en determinats cassos, un soci podia ser expulsat de
l’entitat durant un temps. La Societat Agrícola també va tenir una
funció
social atès que disposava d’una sala per a cafè a càrrec del conserge i que
només l’obria els dissabtes i diumenges, en un temps que a Vila-seca ja hi
havia el Fènix, els Obrers, el Centre Catòlic i els cafès de ca Benach i
la Paloma.
El
conserge també tenia cura de les vendes del magatzem, bàsicament adobs, sulfat
i sofre, i un cop a l’any venien arròs comprat al Delta de l’Ebre. També aplegaven
la collita d’avellanes que després es venien totes juntes mitjançant subhasta.
Una altra activitat tangencial era la fleca, que en aquells temps actuava de forma
coordina-da amb les altres que hi havien al poble, tenint en compte que els
preus del pa el fixaven a l’ajuntament per a tot el poble. El 1918
el preu és de 5,50 ptes els 8 pans, de 10 quilos de pes.
El 1916
es crea el Sindicat Agrícola de Vila-seca, amb socis de la Societat Agrícola,
per això l’any següent, amb molt bon criteri, es fusionen en una sola entitat,
fixant una quota d’entrada de 50 pessetes amb facilitats per fer-ne el pagament
de fins a tres anys, prova de que les butxaques estaven molt buides. Els
anys següents s’anaven admetent nous socis fent-los-hi constar el volum de collites
previst que hauran de portar enterament al Sindicat.
De
seguida es plantegen seriosament la construcció d’un celler i el primer acord
al respecte és cercar uns terrenys apropiats. El novembre de 1917 hi ha 171
socis que son quasi tots els del Sindicat. Hi comprometen 9.254 cargues, han
subscrit 510 accions de 25 ptes. i 217 accions en treball que sumen 18.175
ptes. S’encarrega el projecte a l’arquitecte Pere Domènech Roure.
Aquell mateix any es compra al Sr. Sicart
una finca de 170.000 pams a la vora del castell, a 2 cèntims, és a dir 3.400
ptes. Es constitueix una junta especial per construir el celler i es reclamarà
el 25% de les accions demanades pels socis en concepte de treballs personals
per començar a arreplegar pedra i arena per a la construcció. També acorda
aquesta junta que cada nou soci faci una aportació en accions a raó de 5 ptes
per carga que culli.
Es
nota una major moguda social de manera que es demana ampliar el local del cafè
que s’ha quedat petit. Tot i que l’arquitecte Sr. Domènech encara no ha acabat
els plànols se’l requereix que vingui a marcar el terreny per començar les
obres. El Sr. Domènech es retarda i fins i tot se li dona un termini per
lliurar plànols i memòria.
El
10 de març de 1919 es comencen les obres d’excavació dels fonaments. Un carro
cobrarà 12 ptes i un peó, 4. Es convoquen els quatre paletes del poble per a
que conjuntament facin l’obra. S’aprova fer un crèdit de 250.000 ptes al Banc
de Valls. Per acabar l’obra es farà un crèdit complementari al mateix banc. Els
socis l’avalaran amb les seves propietats. La junta escull entre les premses Mercedes
i Samora i el 10 de febrer de 1920 es dona per tancada l’admissió de nous socis
ja que s’ha complert la cabuda del celler.
La
junta adjudica a Victor Greusard la construcció de les 37 tines de 300 cargues
(121,6 litres) per 1.100 ptes cada una.
A
primers de setembre de 1920 es comença a rebre verema i un mes desprès es fa la
primera venda de 12.000 cargues de vi blanc a 15 rals per grau i carga. Hi ha
una junta de vendes que decideix. S’acorda la venda al detall del vi negre a 40
cèntims el litre i el rosat a 35. Mes endavant es rebaixa a 30 i 20 cèntims respectivament.
I
així des de 1920 fins a 1985 s’han anat elaborant les collites de verema
vila-secanes amb canvis substancials però poc rellevants, com quan els tractors
van substituir els carros, els entoldats van eliminar les portadores i el teatre
s’ha acabat bevent el vi, i això, sí que és transcendent. Visca el progrés!
02/05/2022, 15:42
Joan, moltes gràcies i felicitats per compartir tants bons records de la vida rural. He llegit tots els teus articles i m'han atrapat; la vida de pagès, el món rural que es perd i la recerca d'avantpassats són temàtiques en les que estic molt interessada. Encara que tu ho centris a Vila-seca, crec que quasi tot és extensible a molts dels pobles propers; en aquest cas em refereixo a Castellvell del Camp.
Joan, resulta que tenim ascendents comuns: Josep Martí Monné -dit Salero- i Antònia Figueras Miró, pares de l'Anna Maria -la meva rebesàvia- i de la Teresa -la teva rebesàvia-. Ja veus, el món és un mocador!
29/07/2022, 15:23
Bentrobada Maria.
Resulta que per problemes de salut afegits a l'édat, vaig fent aquest blog a estropades i solc mirar-me'l quan hi afegeixo alguna cosa nova. Ha sigut així que no he vist el teu comentari fins ahir i no saps com me n'he alegrat. Moltes, moltíssimes gràcies.
Recordo que fa molts anys, la meva mare tenia contacte amb una cosina de Castell-vell, Maria Teresa Nolla si no ho recordo malament, que participava als concursos de roses del Centre de Lectura de Reus, que havíem anat a veure. El seu marit tenia una bòvila a la carretera de Reus. De segur que son parents teus també. M'agradaria que em responguessis i que ens poguèssim trobar, ja que en definitiva vivim ben a prop.