A la nostra “ciutat” de Vila-seca” així com moltes altres del nostre entorn sembla ser que tenim un problema amb el manters, aquests nois, generalment senegalesos, que venen pel carrer, coses que tenen escampades per terra damunt d’una manta. He llegit recentment que a la Pineda, la policia local va fer una batuda, amb algunes detencions i requisa que material.

   Això ha anat passant en moltes altres poblacions, especialment a la costa, i més encara a Barcelona, on hi ha un permanent debat entre els polítics locals, sobre si es fa quelcom o no es fa res, per a prohibir o permetre això que en diuen “top manta” per diferents indrets de la ciutat. Aquesta activitat fa molt de temps que dura. Recordo que els anys d’estudiant, que hi vaig viure, ja n’hi havien de senegalesos venent coses escampades damunt d’una manta, i també que de tant en tant, algú cridava “agua” i tots els que ho sentien arreplegaven l’escampall i fugien corrents, ja que aquest crit, era l’avís de que s’apropava la guàrdia urbana.

   Han passat molts anys i el problema subsisteix. La qüestió bàsica rau, en que aquesta gent, fa una activitat comercial sense permisos, ni impostos, en competència amb el comerç tradicional, generalment perquè venen objectes de marques falsificades. Tanmateix s’atribueix a aquest entorn, un comerç de drogues.

   Uns coneguts, que la setmana passada eren a París, m’explicaven que als voltants de la Torre Eiffel, hi ha una infinitat de manters, però molts, molts. En canvi, en altres indrets on hi ha concentració de guiris com a les vores del Louvre, o del Sacre Coeur, o a Versalles, no ni ha cap, o en tot cas només els que venen ampolles d’aigua fresca. Això vol dir que la presencia o absència de venedors “top manta” està regulada, al menys així ho sembla.

   Per cert, també em deien, que a les zones on hi ha aplegament de turistes com a les esmentades, i també als trens, metro i autobusos, son constants els avisos per megafonia, de que la gent estigui al tanto dels pispes. Però aquest, és un altre aspecte del que per cert, també se’n parla també molt aquests dies.

   Tornant als manters, val a dir que perjudiquen per una banda als comerciants estables a qui els hi fan la competència i també a l’administració local, en tant que no paguen impostos. En canvi a la gent del carrer, siguin o no turistes, no els hi fan cap mal, al contrari; si es posa a ploure i et venen paraigües a cinc euros, et fan un favor, com si et venen barrets o gorres si transites per descampats soleiats o si et va bé comprar qualsevol andròmina de record d’una visita, doncs mira, et faciliten la feina de buscar-ho, ja que, com s’ha establert el costum de que, quan un surt de viatge, ha de portar coses per la família i amics, que quan ho reben ho solen qualificar de “pongo” per la seva manca de utilitat o d’interès, per això, com més barat, millor.

   Ara bé, per aquells que consideren que la seva presencia i activitat és il·legal o irracional, crec que haurien d’anar a la cerca i captura de qui ho organitza, i es val, d’aquesta munió de senegalesos sense papers, que malviuen pels nostres pobles i ciutats, els que els hi faciliten el material per a vendre i se n’aprofiten, i segurament s’enriqueixen.

   Posats en aquest entendam, però en un nivell molt més seriós en tant que son moltes les vides que si juguen i sovint se’n perden, hauríem de fer esment als trasllats pel Mediterrani des de les costes africanes a les europees, que tant sovint esdevenen tristes notícies, sobretot quan hi ha pèrdues de vides humanes, com també quan les ONG que es dediquen al rescat de nàufrags que després no poden portar-los a ports de salvament del Mediterrani europeu.

   S’ha dit a bastament, que aquests viatges o expedicions s’organitzen per màfies dels països d’origen, cobrant elevades quantitats de diners, per entaforar en barcasses de mínima qualitat i cap garantia de viabilitat, sia per la manca de qualitat del vaixell o perquè està carregat en excés, i que sovint, acaben en naufragi. No crec que sigui gaire difícil escatir qui son els que es dediquen a aquest negoci tant brut, i enxampar-los per a que no hi tornin mai més a organitzar aquestes expedicions, i que justifiquin el perquè s’han enriquit a costa dels il·lusionats passatgers. Així es tindria la opció d’acabar-se amb aquestes expedicions tan perilloses.

   I encara diria més, amb el risc de semblar un fatxenda, que crec que no sóc. Fa unes setmanes que hi havien dos vaixells de dues ONG, que havien rescatat un nombre considerable de nàufrags, que no els hi deixaven atracar als ports on volien arribar, ni a Lampedussa ni a Maó, ni en cap altre. Aleshores, perquè no anaven al port més proper al punt de sortida de sengles expedicions. Potser així els viatgers frustrats anirien a trobar els qui els van embarcar, i els denunciarien a les autoritats dels països d’origen. Es possible que arribat en aquest punt, trobarien que eren les mateixes autoritats o llurs col·laboradors els qui s’enriquien amb el trasllat de conciutadans amb el màxim risc de perdre la vida.

   De no ser així, és inexplicable que passats tants anys, el negoci de les màfies del “top manta”, i de trànsit de persones humanes pel Mediterrani, no hagi estat resolt.