Fa un moment que pujant pel carrer Galzeran de Pinós, en un dels tretze passos de zebra que hi ha, en un dels més propers al CAP, m’he aturat per deixar passar a un senyor que anava amb una crossa i malgrat això, l’home ha travessat corrinyant. Em volia aturar a aplaudir... però no ho he fet.

   Jo també ho faig així, és clar que, sense crosses, però procuro espavilar l’andanta, perquè el del cotxe també té dret a passar, i com menys s’esperi millor. Altrament, també procuro aturar-me sempre davant d’un pas de zebra quan condueixo jo, i si alguna vegada no ho faig, és perquè no he vist el vianant que s’esperava. En aquest punt n’hi ha que ho entenen i d’altres que t’escridassen. Perdó!.

   Això sol passar, a mi a tothom, quan hi ha una furgona aparcada al costat d’un pas senyalitzat, i per tant, és impossible veure si hi ha algú esperant per passar, per això aquest algú, ho ha de tenir present, atès que és invisible pel conductor, però alguns ho entenen i d’altres s’enfaden i escridassen al conductor.

   Hi ha diferents comportaments del personal, en relació als seus trànsits pels passos zebra, suposo que en la mateixa mesura, que hi ha moltes diferents actituds en general, en el context del que en podem dir civisme urbà. N’esmento uns quants:

-       Els que passen normal, és a dir, com quan caminen.

-       Els que anem una mica més depressa en atenció al que s’espera.

-       N’hi ha però que passen més poc a poc, expressament, com pensant, que es foti aquest tio.

-       Alguns passen prop del pas de vianants però molt més amunt o més avall i també volen fer ús de la prioritat i una part, s’enfaden si els hi fas notar, d’altres es posen a córrer sabent que no tenien dret de pas preferent.

-       Altres cops et trobes en que passen un pare o mare, acompanyats d’un nen que va en bicicleteta o patinet i per tant, el traspàs es pot allargar, i de fet, quasi sempre s’allarga més del compte, però és un dret.   

-       Un cas semblant és, quan un pare o mare acompanya als nens a l’escola, que li van darrera, mentre ell o ella patulla el seu mòbil, els nens, s’entretenen o algú cau, mentre de l’altra costat el pare o mare els escridassa però no els ajuda a creuar. No sé quin sentit té acompanyar-los a l’escola, si no els vigilen.

-       De tant en tant et trobes a una persona humana aturada a la voravia davant d’un pas zebra com si hagués de passar, però no passa, perquè està esperant una cosina que ve per l’altra banda i encara és lluny. Quan ja t’has aturat, aleshores et fan senyals de que no tenien intenció de passar.

-       Sovint et trobes en que, una o varies persones, grans i petites han de travessat el carrer per aquell pas de zebra, però encara no han arribat a la voravia i el conductor veu clarament que al pas que van, quan arribin a la voravia ja haurà passat de sobres, per això passa, però els vianants s’enfaden i l’escridassen.

-       A voltes, passen un grup de tres o quatre persones que estan xerrant a la vorera, i quan travessen segueixen garlant amb tota la parsimònia, això si fins i tot, s’aturen per reblar allò que estaven dient al que va més enrere. No cal dir que, estan fent ús del seu dret.

-       Però el cas mes inversemblant és quan t’atures per deixar passar un ser humà que acompanya un o dos gossos a fer les seves necessitats, cosa que al nostre poble és de lo més sovintejat. I mentre creuen el carrer, a un dels gossos li venen ganes de fer, allò que va a fer, i... a esperar que no tingui restrenyiment perquè aleshores es muntaria una caravana de cotxes. Ah! i que a cap vehicle li passi pel cap tocar el clàxon, que aleshores segur que et munten un sagramental.

   Segur que hi ha molts més exemples del comportament humà, en aquesta quotidiana rutina de travessar els carrers senyalitzats per a passar els vianants. És un dret que tenim, i en general a Vila-seca els conductors ho respecten molt. No sé si seria demanar massa, que els vianants, tinguessin en compte que la resta del món també compta.