12
Gener, 2019
12:34
Baló és un
renom vila-secà, pràcticament en desús, però que encara en son localitzables
les famílies que l’empraven o el patien, ves a saber. A la toponímia local si
troba la “cova de Baló” i el “corral de Baló” i al poble es coneixia com a “ca
Baló” una casa gran del carrer Major, precisament on hi va viure els primers
anys de la seva vida, la meva esposa Fina. Aquella era la casa dels germans Alvira
Morell que van seguir el camí cap Australia del seu oncle Esteve Morell Mariné.
Una part de la família Baló de Vila-seca va
emigrar a Australia. Un d’ells, Esteve Morell Scott, fill d’Esteve Morell
Mariné, va ser alcalde de Melbourne a més d’un empresari afortunat. Com que eren
de Vila-seca, aquí hi tenien unes propietats: dues cases petites i de costat,
al carrer del Patró i una finca, a una banda i altre del camí del Racó,
conegudes com el “corral de Baló” baixant cap el Racó a mà dreta i la “caseta
de Bienet” a l’altre costat.
Aquests bens foren llegats a l’Ajuntament i,
suposo que, en agraïment, es va posar el nom d’Esteve Morell Scott a un carrer
de Vila-seca, i potser també els carrers Ciutat de Melbourne, Plaça d’Australia
i plaça (o rotonda) de Baló. Sinó, amb quin motiu?. Déu n’hi do del
reconeixement cap al Sr. Morell Scott per part de l’Ajuntament.
Això és quelcom que ho saben uns quants
vila-secans, i dic uns quants, perquè he pogut comprovar que son molt pocs els
que saben quelcom més enllà, de que hi hagué un alcalde a Melbourne que havia
nascut a Vila-seca.
Hi ha bibliografia local sobre aquest ínclit
personatge, en concret, la publicació de Recerca num. 4 de l’Agrupació Cultural,
relat de Ramon Farriol; a “El Pont de Fusta” num. 231, del maig de 1999 un
article de Montse Garriga i Robert Rodríguez; al llibre “L’emigració
vila-secana” de Montse Garriga, num. 21 de les Monografies de Vila-seca del
2001, i encara a “El Pont de Fusta” num.
367 de l’Octubre de 2010 hi ha una ressenya de la visita a Vila-seca d’una neta
del que fou alcalde de Melbourne.
Els que ho han llegit, s’han pogut fer una
idea de qui eren aquells vila-secans que optaren per emigrar a Austràlia o a
altres indrets del món, ja fos per manca de recursos, per no anar al servei
militar, o qualsevol altre motiu o objectiu. Però el que sap poquíssima gent és
com va ser que es materialitzés aquesta donació.
Hom pot pensar que havent passat més de
quatre generacions, des que el primer Baló feu cap a les antípodes, resulta
difícil pensar que mantinguin un interès en conservar les propietats que tenen a Vila-seca, poble del que segurament,
els avantpassats han anat transmetent a fills i néts, una certa estima per
aquell indret a l’altra part del món on hi van néixer i viure una part dels seus
besavis.
Però, les van conservar, i això comportava
pagar unes despeses com a mínim a la hisenda pública i pel manteniment de les
dues cases, i si era possible, obtenir-ne algun rendiment. Del meu record, al
menys una de les dues cases del carrer del Patró, va estar llogada i ocupada
per una taverna. Les terres, estaven arrendades i pel que sembla des de molt
tems enrere. Ho crec així, perquè una gran part de la finca tenia una caseta,
amb una sènia i bassa vora el camí, era coneguda des de molt enrere com la
“caseta de Bianet”, que era el renom de l’arrendatari.
Com que el manteniment de les finques
urbanes i rústiques comportava un moviment de diners, els Balons d’Australia,
van confiar-ne l’administració a un cosí seu que també havia anat a Austràlia
però que va tornar a Vila-seca, Esteve Alvira Morell i que vivia en aquella
casa del carrer Major, que he esmentat abans com “ca Baló”, tasca
administrativa que va traspassar al seu fill Felip, que era advocat i tot
haver-se instal·lat a Barcelona, sovintejava molt la seva casa de Vila-seca, i
per tant mantenia el contacte amb el poble. En canvi, el contacte amb els
parents australians, en tots aquells anys que no hi havia internet, el mantenia
mitajançant un xicot anglès de nom Charles, que els visitava sovint, ja que era
el seu enllaç a Europa. Felip Alvira, també mantenia un estret contacte amb els
parents vila-secans.
Felip Alvira va morir a finals dels anys
seixanta del segle passat, i abans, com ja s’ho veia venir, va traspassar les
tasques representatives dels Balons australians a l’advocat vila-secà Pasqual
Garriga, el qual va seguir mantenint els contactes d’enllaç amb l’esmentat
Charles i els parents vila-secans. I va ser en una de les trobades conjuntes,
que el parent vila-secà li va demanar a Charles que suggerís als australians,
hereus de Morell Scott, que donessin les seves propietats a l’Ajuntament de
Vila-seca.
L’hereu de les propietats a Vila-seca era
Stephen Wiston Morell, fill de l’ex-alcalde de Melbourne, en va fer cas, i a la
seva mort el 15 de setembre, ja havia fet testament en el que deixava les seves
propietats a Espanya, a la ciutat de Vila-seca. Els seus marmessors, ho van fer
avinent a l’Ajuntament, cosa que va agafar de sorpresa a tot el consistori a
excepció de l’alcalde que era l’únic que coneixia l’existència d’aquella
petició.
Fets els tràmits pertinents, de
certificacions, apoderaments, traduccions, legalitzacions, etc. amb la
inestimable col·laboració del senyor Pasqual Garriga, aquest rebé els poders, dels
senyors Rodney-Telford Morell i Ian McColl Rough, que eren marmessors de
Stephen-Wiston Morell, per escripturar a cal notari la cessió.
Per altra costat la Comissió Permanent del 9
d’abril de 1981 faculta a l’alcalde per a que signi l’escriptura d’acceptació del
llegat testamentari, que es signa davant del notari el dia 10 de juliol de 1981
i a la sessió plenària del 30 de juliol següent l’Ajuntament acorda:
1)
Manifestar
el més pregon agraïment als donants a qui se’ls hi farà arribar de forma
fefaent, i amb la voluntat de deixar-ne constància i perpetuant-ne la memòria.
2)
Construir
sobre el solar de les dues cases un edifici destinat a Biblioteca i Museu
d’Història local, posant-los-hi el nom “Stephen Wiston Morell”.
3)
Estudiar
la possibilitat d’instal·lar un hipòdrom en els terrenys de la part de llevant de
la finca heretada, i si l’hipòdrom es fes realitat, duria el nom “Corral de
Baló”.
A les cases no hi havia cap problema per complir
l’acord, puig que estaven deshabitades des de feia anys, en canvi a les
finques, era distint atès que estaven ocupades per arrendataris, amb els quals
s’hauria de negociar el desnonament.
La finca en total tenia una extensió de 29
jornals i tenia dos arrendataris que pagaven 4.000 i 2.000 pessetes
respectivament. Per cert, el que pagava la quantitat més elevada, en tenia
sub-arrendat a un tercer el casalot, per fer les funcions de corral de bestiar,
pel que cobrava 30.000 pessetes anuals. Déu n’hi do.
L’alliberament es va resoldre el 1986
indemnitzant als arrendataris amb 1.950.000 i 200.000 ptes. respectivament, al
primer molt més per la bicoca que tenia muntada.
Però els destins previstos inicialment no
van fruir. Les cases del carrer del Patró es convertiren en seu de l’Arxiu
Històric Municipal, ,això sí, amb el nom de “Sir Esteve Morell Scott” i seu del
Patronat de Turisme. De fet, vistos els serveis que actualment ofereix la
Biblioteca, l’espai dels dos solars, és clarament insuficient.
Els
terrenys on es pensava que es podria instal·lar un hipòdrom, van formar part,
junt amb altres finques que va comprar l’Ajuntament, d’un complex lúdic-discotecaire-aquatic
privat, en concessió de l’Ajuntament, i els de la part de ponent damunt del
camí del Racó, foren expropiats pel Centre Recreatiu i Turístic, i estan
actualment a l’espera de que algú hi faci quelcom. A més a més, ara son del
terme municipal de Salou.
Crec que si els australians haguessin pogut
intuir com ha acabat el seu llegat, s’ho haurien rumiat més, abans de donar-lo,
per molt que els hi hàgim compensat amb noms de carrers i rotondes.
Calendari
Recentment
- EL CELLER DE VILA-SECA
- EL SAHARA OCCIDENTAL
- PERE MOLAS
- PERE MOLAS
- LES INFERMERES
- LA PEREGRINACIÓ A VIC DEL 1r DE JUNY DE 1980
- LA BARONIA DE MAS CALVÓ
- LES PARAULES I EXPRESSIONS NOVES
- LA CERCAVILA
- AUTODETERMINACIÓ
Arxius
Categories
- General [341]
Els meus enllaços
- General