Colgadures és el nom mal dit i mal escrit, emprat a Vila-seca per definir, aquelles coses que es penjaven als balcons en uns dies determinats, per a fer notar un esdeveniment. Cal diferenciar-ho de quan el penjoll es posa per expressar un sentiment o una voluntat com està passant actualment, amb les senyeres, estelades, llaços grocs o banderes d’Espanya. Però jo, com sempre, em refereixo a les que es posaven anys enrere.

   Les colgadures, eren de dos tipus segons la finalitat: la política amb la bandera tricolor, o “enseña nacional” i la religiosa amb una vànova, a la que a vegades, si afegia una grafia estrambòtica que en deien el nom de Maria. En tots dos casos, i en algun altre més, al balcó de l’Ajuntament si posaven les tres banderes, España, Falange i Requeté.

   Els primers anys de la post-guerra i en les dates assenyalades com a patriòtiques, el 15 de gener per l’entrada dels nacionals, el 1r d’abril per la victòria i el 1r d’octubre per ser el dia del caudillo, s’havien de posar les banderes d’Espanya als balcons segons el pregó que s’havia fet el capvespre abans. Aquest requeriment es feia alguna altra vegada, com per exemple, si ens visitava el governador.

   No he pogut escatir quin grau d’obligatorietat hi havia al respecte, perquè no tothom complia. Per començar per posar-la, s’havia de tenir i no em consta que fos obligatori tenir el drap nacional com n’hi deien la gent més desafecta al règim. Crec que la cosa es devia moure sota aquest supòsit: l’Ajuntament et diu que posis l’ensenya al balcó, cadascú que faci el que li convingui, si de cas, ja s’ho trobarà...

   A casa, la mare la posava, només al balcó del mig, més que res perquè érem de missa i ja se sap, la cosa anava bastant conjuntada en aquells temps, com també posàvem un cobrellit blanc els dies que ho manava la santa mare església, i llavors la mare, la posava a dos o tres balcons.

   En aquest cas, la decoració només era general, és a dir a tots els carrers, en cassos excepcionals, com per exemple per la Missió o quan va venir la imatge itinerant de la Mare de Déu de Fàtima, celebració que a més dels cobrellits blancs al balcó també es van guarnir els carrers amb garlandes de mata i arcs de palmes, i demés material decoratiu.

   En altres ocasions, com per la festa major i per la diada de corpus, es posaven les vànoves als balcons per aquells carrers per on passava la processó, que tant una com l’altra tenien sempre un itinerari predeterminat, i en el cas de corpus, de tant en tant les veïnes feien unes capelles on la custodia hi reposava uns instants.

   Com ja vaig dir, per aquests esdeveniments es podien veure unes autèntiques joies del nuvial d’algunes cases, que tenien a be, posar-les als balcons, que no vol dir que en altres cases n’hi pogués haver de més maques, que guardaven en la intimitat.