Recentment, hi ha unes paraules o expressions que sovintegen en el llenguatge dels mitjans de comunicació, repetint els que fan servir els personatges, que diuen, diuen, diuen... coses relatives al món de la gestió dels afers públics, és a dir els polítics. Entre aquestes, sovint sentim parlar dels “protocols”, del “full de ruta”, de les situacions “transversals”, etc. termes que o bé no s’empraven al segle anterior, o bé els hi donàvem un altre significat.

   Per exemple el “protocol”. Com la immensa majoria de la gent, sempre havia cregut que, el protocol era la norma que regulava qui s’havia de seure al costat del rei, quan anava a Barcelona, si el president del govern o el de la Generalitat, el conseller o el delegat del govern. O en el cas més proper i recent, el que regulava on s’havien de seure els “encorbatats” a l’enterrament de l’Estevet Blasi a l’Església de Santa Maria del Mar de Salou, on, tot i que ja hi havia uns bancs reservats, un xicot, també encorbatat, indicava on s’havia de col·locar cada ú, si al primer, segon o tercer banc, a la dreta o a l’esquerra, segurament segons el grau d’autoritat, no pas segons el nivell auditiu o visual.

   Recentment però, sovint sents dir, quan passa algun aldarull com el del frare afectat de l’ebola, i de l’infermera que en va tenir cura, com els responsables de la sanitat madrilenya, assegura, que s’han complert tots els protocols, el que vol dir que s’han fet les coses bé, al menys segons la seva versió.

   Com sents a dir al conseller de Governació, que en el procés del rescat dels dos nois que es van quedar enfangats a la muntanya, s’havien complert tots els protocols, encara que als dos xicots els van rescatar morts. Queda clar doncs, que seguir al peu de la lletra els protocols no vol dir necessàriament que les coses surtin be, però serveix d’excusa.

   Es veu doncs que, els serveis públics, deuen tenir un reguitzell de protocols, donant les instruccions a seguir davant que qualsevol eventualitat que se’ls hi pugui presentar, ja sigui establint el procediment de revisió que s’ha de fer als voluntaris de la Creu Roja, o quan un dron, detecta que surt fum vora el Tossal de la Baltasana.

   Els protocols doncs, en la seva nova manera d’entendre’ls poden tenir àmbits molt amplis, dels del Protocol de Kyoto, que ve a ser in conveni internacional per a prevenir els desgavells del canvi climàtic, fins al protocol de l’escola Tramuntana, indicant les normes que s’han de seguir quan una criatura porta polls al cap. En el primer cas, sovint els estats es passen les normes establertes per l’engonal, i no passa res, i en canvi, si una criatura arriba a casa amb llémenes als cabells, els pares foten un sacramental de ca l’ample, tot i que, en un cas s’havia incomplert manifestament el protocol, i en canvi en l’altre s’havia seguit estrictament, ja que deia que calia avisar als pares quan al pelatge del seu fill hi corren bestioles.

   Estic per fer un protocol sobre com i quan les mosques de la fruita puguin pondre ous a la polpa dels préssecs, així se em cauen corcats, podré quedar-me tranquil sabent que no és pas culpa meva, sinó de les mosques no han seguit el protocol.