Els fets del 6 d’octubre del 1934, es van recordant any rere any quan ens trobem a la vora d’aquetes dates del calendari. La vaga general, de caire polític, amb una forta divisió sindical i ciutadana, que va derivar amb la proclamació per part del president Companys de l’Estat Català de la República Federal Espanyola, amb una resposta del govern espanyol declarant l’estat de guerra i empresonant el govern de la Generalitat, posant un militar a la presidència provisional de la nostra primera institució nacional. Aquests, son uns fets prou coneguts per a tothom.

   A Vila-seca, la mobilització es va viure amb una certa intensitat. Un bon nombre de sindicalistes dels “Obrers” sortiren al carrer en defensa de la vaga convocada, provant de interrompre el tràfec ferroviari i uns quants, més abrandats, diuen que, instigats per aquells que tiren la pedra i amaguen la mà, van tallar uns quants plataners de la carretera general a l’entrada de Vila-seca des de Cambrils, interrompent el minso tràfec que hi havia aleshores.

   D’aquella situació de conflictivitat se’n derivaren dues actuacions immediates. Per una part, l’Ajuntament va ser dissolt, i al cap d’uns dies, la Comandància Militar de Tarragona, va nomenar al Dr. Perera, gestor municipal, substituint l’alcalde i tots els regidors que foren destituïts. Així que l’aleshores alcalde, Modest Barenys, en sessió del 17 d’octubre següent, li va traspassar la vara i l’autoritat, en un acte al que els regidors destituïts no hi van assistir.

    Per altra banda, la guàrdia civil va fer nombroses detencions dels vilatans que més s’havien significat, els quals foren traslladats al vaixell “Manuel Arnús” ancorat al port de Tarragona i que feia les funcions de presó. D’allí foren alliberats al cap d’un parell de mesos, i quan se sabia que havien d’arribar, el dia 11 de desembre una gentada els va anar a esperar a l’estació.

   Hi hagueren uns altres deu detinguts acusats de bloquejar la carretera general, que foren portats a la presó de Pamplona. Passaven les setmanes i els mesos, i ni els jutjaven ni els alliberaven. Als “Obrers” a primers d’abril del 1935, es nomenà una comissió per tal de fer una crida a tots els vila-secans, per solidaritzar-se amb les famílies d’aquests empresonats que no disposaven de gaires recursos i més aviat tenien necessitats per la manca dels empresonats.

   Per reforçar la petició van editar unes octavetes, redactades en un castellà retòric i rebuscat, magnificant la tragèdia familiar dels absents, amb la finalitat de commoure als lectors, amb la  finalitat de que acudissin al conserge del “Centro Obrero” a fer donatius. Una d’aquestes octavetes, la Francesca Ribera la va penjar al Facebook ara ja un parell d’any.

   De fet l'Ajuntament, tot i ser nomenat provisionalment amb caire de gestors, per qui va ordenar l'empresonament d'aquest deu vila-secans, a la sessió del 30 de juliol de 1935, va acordat lliurar-los-hi un ajut de 30 pessetes a cadascún d'ells. 

   Per un altre costat, l’alcalde, que aleshores era en Jaume Aragonès, va anar a veure el bisbe de Tarragona (que malgrat la República devia tenir influències) així com havia escrit cartes als diputats d’aquesta circumscripció, demanant-los que fessin el possible per aconseguir que els traslladessin a Catalunya. A la sessió del 15 de juliol del 1935 tots els regidors donaren suport a les dites gestions. Per comtes d’això, el novembre següent, els van desplaçar a Burgos, és a dir, encara més lluny, i per això l’alcalde es va desplaçar a Madrid, al ministeri de Justícia a demanar el trasllat.

   Potser per allò de que “qui cara veu, cara honra”, aconseguí que els deu presoners fossin transferits a la presó de Tarragona el 19 de desembre. Però aleshores ja estàvem a tocar de les eleccions del febrer de 1936, a les que va guanyar el “front popular” i els presos polítics foren excarcerats.