A Vila-seca, i possiblement també a altres pobles, hi ha el costum de que tots o una part dels ciutadans de la mateixa lleva, siguin homes o dones, s’apleguin per a fer una trobada, que esdevé diferent segons la colla. Sol ser habitual, que l’any que se’n compleixen cinquanta, es fa una crida per la celebració, que sol consistir en anar a una missa, una recepció a l’Ajuntament que acostuma regalar una placa commemorativa, i després es fa un dinar. Això és el més habitual i les assistències son bastant nombroses.

    Els que varem nèixer el 1943, som de la quinta del 1964 segons els termes de l’argot militar que és el que mana en aquest lèxic, es digui lleva o quinta. Però des que s’ha suprimit el servei militar obligatori, ja no té sentit parlar ni de quintes, ni de lleves.

    El cas és que els nats el 1943, així que va arribar l’any 1993 en que complíem 50 anys, varem fer el que és costum, és a dir que, un diumenge varem d’anar a missa, i després per comptes d’anar a l’Ajuntament, es va muntar a la Biblioteca una exposició de fotografies d’anys enrere que teníem els contemporanis, així com la presentació d’una mena de memoràndum del que havia passat al nostre entorn durant aquests darrers cinquanta anys, tot seguit a dinar tots plegats, que varem ser 54 comensals.

   Una mica més endavant i dins del mateix any, ens engrescarem a fer la primera excursió, que va ser a la Cerdanya a un costat i altre de la frontera catalano-francesa, i des d’aquell, any rere any hem anat fet una sortida cada primavera.

   Enguany ens hem plantat a Osca, i d’allí a Loarre i Riglos, tot i que, el que menys importa és on anem, sinó el fet de passar plegats aquest cap de setmana.   Aquest, ha estat el 17è any de fer “excursions”, amb assistències regulars entre un mínim de 32 i un màxim de 51 viatgers, alguns anys un sol dia, i altres de tres, tot i que el més habitual és de dos.

    A mi que he estat un dels més fidels, ja que només he fallat un any, se’m fa molt estrany entendre la postura d’aquells o aquelles que podent-ho fer, no hi participen, tenint en compte que el cost és suportable per a tothom. Val a dir que, en proporció, els excursionistes més fidels son els que viuen fora del poble, suposo que perquè ens enyoren poc o molt, a nosaltres i al poble.

   De fet, la majoria de les “quintes” a més de la trobada del cinquantenari, han provat de fer excursions anuals. Unes han fruit, i altres no. A vegades, els capdavanters han presentat propostes per anar a fer la volta al món o per anar a la Canonja, i és clar que ni per una ni altra opció han engrescat a la concurrència. S’ha de ser realista i buscar excursions en funció dels gustos de la gent a qui va destinat.

    Nosaltres, els nats el 1943, des de fa onze anys que fem sortides de dissabte i diumenge, ja que els dos dies ens permet que tots podem parlar a bastament amb la resta de companys, que és en definitiva del que es tracta, sobretot si tenim en compte la manca de comunicació que patim en general en aquesta època.

    Així al llarg de l’any, quan ens trobem pel carrer, sempre tenim un motiu més per interessar-nos pels afers dels companys coetanis, per les seves famílies, afeccions, afanys i qualsevol altre cosa amb la que sabem que hi tenen un determinat interès. En definitiva, que millorem la convivència, que és del que es tracta.