Avui al sortir de la feina he passat a saludar el dependent de la botiga de discos que hi ha al costat de casa meva. Aixó de passar-hi ja s'ha convertit en una costum l'ultima setmana, no perque jo sigui una persona molt educada, sinó més aviat perque vaig encarregar un disc, i sòc una persona molt ansiosa que no porta massa be les esperes i els endarrariments. I avui, per fí, ja havia arribat el disc que buscava :-D.

Tot va començar quan vaig estar malalta, i mirava molta televisió. Va donar la casualitat que un tal Lluís Cartes sortia a tots els canals fent entrevistes i promocionant el nou disc que havia tret. Cada cop que veia el noi pensava que em sonava de quelcom, però com sóc molt dolenta recordant cares, tampoc m'hi vaig matar massa. Resulta que aquest paio toca amb el Marc Parrot (conye, jo he estat a concerts del Marc, ja se de que em sona) i és germà del Marc Cartes, (conye, és un actor català andorrà molt guapot i força conegut, sobretot per ser el veterinari del Vent del pla). Resumint, que el music em va encuriosir, però vaig pensar que ja escoltaria la seva musica en un altre moment.

I van pasar uns dies, i unes setmanes, i quan vaig voler escoltar el disc, no el vaig trobar enlloc. Primer per internet (ho sento, sóc de la generació inet) i despres a botigues de discos (ni a barcelona, ni a tarragona). Vaig acabar fustradisima. Ingenua de mi, pensava que si l'encarregava a una botiga fisica m'arribaria abans de que si el comprava per internet. Doncs no se que pensar, la veritat XD.

Camina descalç

I quan avui he sortit de la botiga amb el meu cd a la mà, he viscut una emoció, que feia temps que no vivia. I ara que l'escolto, l'espera ha valgut la pena, el cd s'ho val, està molt be, és molt fresc, m'agrada.

El teu tresor

Treu del pou aquesta fressa,
buida l'esperit de tanta pols.
Sigues tu, no ho deixis perdre,
mira, olora, i viu la vida a fons.

Sega arran la no ginesta
trenca amb tot allò que tant confon.
Si ets pacient i més honesta,
ja veuras que et menjaràs el món.

Trobaràs deserts, penyassegats, forats i rius.
Sentiràs la veu de dins teu que alguna terra et diu.

Que no podràs mai despertar
d'aquest bonson que acabes d'inventar,
i no sabràs pas com tornar
del teu tresor tan clar...

Tot curtint la senzillesa
vestiràs amb poc tenint de tot.
Sommiant i amb la tendressa
aconseguiràs saber-ho tot.

Surt al sol sense roba,
deixa que t'escalfi tot el dors.
Pren i aprèn, la terra et dona
tot alló que tant demana el cos.

Trobaràs deserts, penyassegats, forats i rius,
sentiràs la veu dins teu que alguna terra et diu.

Que no podràs mai despertar
d'aquell bonson que acabes d'inventar,
i no sabràs pas com tornar
del teu tresor tan clar

Que la vida res et diu
si no ets tu qui somriu.
Mira el curs del teu riu.