Si hagués d'escollir una banda sonora de la meva vida, la majoria de les cançons serien dels lax'n'busto. Desde el 16 anys m'han acompanyat. Ells anaven evolucionant com artistes, jo anava creixent com a persona. Cada nou cd que treien, me'l comprava amb ilusió. Hi ha moltes cançons amb les que m'identifico, em porten al cap escenes de la meva vida, sentiments ja passats, situacions viscudes.
Segurament també deu ser el grup que he vist més vegades en concert. Tenir-los tant propers geograficament ha sigut una sort. Fins i tot recordo quan vaig estar vivint a Vilafranca del Penedes, era del tot normal trovar-me el guitarrista passejant pel nucli antic de la ciutat.
Doncs avui, he viscut l'inici de la nova etapa dels laxen. A La Palma, a Reus. Estrenen cd, cantant i directe. Se m'ha fet molt estrany no veure el Pemi dalt de l'escenari, els seus vots, el seu salt final, el seu carisma, els seus gestos. Però ha sigut agradable veure que el Salva tampoc ho fa malament, te una personalitat propia. Es nota que és actor, que exagera una mica els gestos, els moviments de braços i mans, però crec que se li pot perdonar, segur que amb el temps millora :-).
Quan vaig veure el Salva fent de pirata Ozzman a Mar i Cel fa dos anys... mai hagues imaginat que substituiria un dels meus mites erotics. Ells canvien de cantant, però per mi també hi ha quelcom que canvia.
S'ha acabat l'epoca dels bo aixo. Comença una nova era. Adeu Pemi, et portare sempre al meu cor. Hola Salva, encantada. Molta sort a tots!
Tornem a començar,
no ens deixem perdre
la millor oportunitat.
El mestre ara és el passat
que ens ha ensenyat com ser més forts,
com esborrar els pitjors errors,
sense res a justificar.