[Tarragona ] 26 Juny, 2007 19:49

Algo tan simple com passejar per Tarragona es pot convertir en tot un espectacle. Aquesta tarda anava jo tranquilament pasejant amb una amiga, quan des de el balcó del mediterrani em pogut veure com es cremava un cotxe d'una autoescola. Pobre alumne en practiques! Quin ensurt deu haver tingut...

Cotxe

El bombers han trigat més de deu minuts en arribar. Llavors ja hi havia molta gent guaitant, tant al balcó, com a la platja (sota la supervisió d'un urbanu), com al vial O'Bryan. 

Cotxe

Quan han apagat el foc només quedava ferro cremat. No s'ha salvat res de res! Pobret cotxe, quina pena que feia.

 


Ho sento per la qualitat del video, el meu mobil no dona per més :-(.

 

[General ] 25 Juny, 2007 21:18

No fa fred, ni estem al desembre, peró a Tarragona fa dies que sembla que hagi arribat el nadal acompanyat d'una neu... taronja?

Rambla Nova

 

[General ] 23 Juny, 2007 13:47

Divendres nit, coleguis, soparillo, wii, i videos xorres XD.

[General ] 15 Juny, 2007 00:40
  • Persona: Vius molt aprop d'aqui?
  • Jo: Mmmmmm, doncs si.
  • Persona: I a casa teva hi ha algu esperant-te?
  • Jo: Mmmmmmm, si, clar.
  • Persona: I saben on ets ara mateix?
  • Jo: Mmmmmm, si. Puc marxar ja?
  • Persona: No, espera't cinc minuts més. Vols un altre suc?

Si enlloc de tenir 29 anys en tingues 10, enlloc d'estar al camió de donació de sang estigues a una plaça deshabitada, i si l'interrogant me l'hagues fet una home de poc fiar enlloc d'una infermera... Hagués passat una mica de por. En aquell moment no he pensat res, prou feina tenia el meu cos a regenerar sang, però despres, fredament... quines preguntes més rares que m'han fet. Suposo que es pensaven que em marejaria i cauria en rodó pel carrer i la pobre dona només estava preocupada per la meva salut... :-/.

[General ] 10 Juny, 2007 22:09

Indiana JonesAvui és un gran dia, uns antics coneguts meus han tornat a casa, i aixó que no és Nadal! Estic parlant dels dvds de la trilogia de les aventures d'Indiana Jones. Feia temps que els tenia deixats, ja havia perdut tota esperança de tornar-los a veure abans de l'estrena del Indy IV, però si, avui quan he arribat a casa m'estaven esperant a la meva habitació. Aix... com els he trobat a faltar. Ara només em falta trobar una estoneta per tornar-los a visionar, que l'Indiana Jones va ser un dels meus herois d'infancia...

Ostres, encara no han editat les aventures del joven indiana jones en dvd... quin delicte... 

[Cançons ] 07 Juny, 2007 00:30

Tot i que fa mesos que vaig anar a un concert d'aquest senyor a la vaqueria fins ara no hi havia tingut més interes. I porto dies que no puc deixar d'escoltar-lo.... M'agraden les cançons que expliquen histories, i sentiments... Ah... gracies Sergi :-).

Mirandole los pechos se le quema el puchero,
y una pizca de sudor le pone el punto de sal.
Cualquiera diria que es tan buen cocinero,
ese trocito de carne le ponga a temblar.

La niña tiene estudios y un papa con cien corbatas,
y matriculas de amor en la virginidad.
Y curra en aquel antro porque es toda una experiencia,
pagarse la academia de aleman.

Mirandole la boca se le pasa la sopa,
y todo tiene un gusto entre picante y dulzon.
Cualquiera diria que un maestro en las harinas,
le pueda picar un bomboncito español.

La niña lee libros grandes como sartenes,
sin fotos, sin olores, sin manchas de carbón.
Y dice pescaditos en vez de boquerones,
y dice: muchas gracias, por favor y perdon.

Ay, dime como, un pajaro sin plumas,
puede aunque quiera, volar a la luna.

Mirandole el cabello se hace un corte en el dedo,
y tres rosas de sangre cubren el delantal.
La niña se pasea paseando deseo,
y piensa que el moreno no esta mal.

El niño tiene brazos de masai africano,
y piel de azucar negra con un toque de azafran.
Y piensa que seria toda una experiencia,
saltarse los prejuicios de papa.

Ay, dime como, un pajaro sin plumas,
puede aunque quiera, volar a la luna (x40).

[General ] 03 Juny, 2007 21:19

...la que esta a punt d'acabar.

Dilluns va començar pse, matinant una mica més del normal, i fent via cap a Vic, a una reunió de feina. Visita llampec, que al migdia ja estava a Tgn de nou. Per la tarda a provar noves sensacions davant d'un volant. Només notava uns inicis de refredat.

Dimarts una lleu afonia va treure el cap. Era incapaç de parlar. Quina desesperació fer-me entendre amb la gent per telefon. Per la nit, al curs d'astronomia que faig, veient planetes, estrelles i objectes messier fins les tantes. 

Dimecres vaig currar molt, molt, molt. Enllestint coses.

Oscar Baron & ScarelvisOscar Baron & ScarelvisDijous no se com em vaig deixar entabanar i vaig acabar a Barcelona a un concert del Oscar Barón & Scarelvis, a la sala zacarias zac-club. Brutal. Memorable. Com diria el paio de How I met your mother: Le-gen-da-ry. I clar, un altre cop anant a dormir a les tantes... Com he de recuperar la veu així? XD

I divendres relax, per la tarda amb unes companyes de feina fent el vago i per la nit soparillo de tapeo per tgn amb uns amics i poca cosa més. A descansar que ja tocava!

Dissabte per la tarda platja, i per la nit a Valls, que era la festa de la collajove.

I diumenge, avui, molt de tranquis. M'he passat la tarda jugant a cartes amb els amics, xarloteo i pasar-ho bé, que d'aixó es tracta :-D.

La banda sonora de la setmana serien The Pinker Tones, i el Paco EnLaLuna... i l'Elvis Presley, clar!

Segueixo mig afonica, segueixo mig encostipada, però no m'arrepenteixo de res!