[Cinema
]
30 Abril, 2007 13:15
Lotte Reiniger
No se pas com, però ahir vaig acabar a l'entrega dels premis REC'07. Durant aquesta ultima setmana he estat ocupadisima, i la veritat es que ni em vaig enterar de que fos el REC (aquesta seria una bona questió, com pot ser que de les poques coses culturals que es fan a Tarragona.... quasi no hi hagi gens de promoció?). Total, que ara que estic més desocupada i justament només puc asistir a l'entrega de premis. Quina rabia!
Abans de l'entrega van passar uns quants curts de la Lotte Reiniger, una dona totalment desconeguda per a mi però que ara que l'he descobert te tota la meva admiració.
Curtmetratges fents als anys 1920 imitant la tecnica de les sombres xines, i una mica predecesors del rotllo South Parc XD. I tot musicat en directe per Sarasvati. Va estar molt be.
[Cinema
]
31 Gener, 2007 23:31
The Host
Si la pelicula de la setmana passada va ser una completa decepció, avui puc dir que The Host m'ha sorpres gratament. És una pelicula coreana que pel que he llegit va ser la gran guanyadora al festival de sitges del 2006.
No és de por, tampoc és una comedia. El monstre només dona un parell d'ensurts, hi ha uns quants gags divertits totalment surrealistes, els protagonistes son una familia atipica.
Els actors estant genials, els efectes especials també. És entretinguda, i aixó sempre és la finalitat de qualsevol film.
La conclusió de la pelicula, la culpa és dels americans XD.
La imatge per a recordar:
[Cinema
]
24 Gener, 2007 22:33
Big Bang Love, Juvenile A
De cicles de cinema asiatic a Tarragona només n'hi ha un cada any, i de pelicules d'origen japonés que en formin part només una. No em crec que al 2006 la millor pelicula feta al Japó sigui Big Bang Love, Juvenile A. És que no deu estar entre les deu millors, ni les deu mes originals, ni les deu més taquilleres, ni les deu més curioses, ni les deu amb millor guio. Més aviat jo la ficaria al sac de les deu pelicules trunyeres.
L'argument es podria resumir en tres linies. Una preso, dos assasins que hi entren, i un assasinat. Però la pelicula s'allarga amb imatges de les construccions que hi ha al costat de la preso on succeeix l'historia: una nau espacial molt xula i una torre que arriba fins el cel. A més hi surt sang, molta sang, per algo al director l'anomenen el tarantino japones. Violencia gratuita. I referencies al arc de sant martí triple, la nota de color. I una curiosa manera de fer la bugada. Si, si, heu sentit be. A aquesta preso netejen la roba ficant-la a un mega-cubell amb aigua i sabo xafant-la com si fos raim. I si hem de jutgar per la duració de les escenes, es pasen el dia fent la bugada!
Ah... i lo millor de tot, el prota es pasa mitja pelicula lluint uns tatuatges xulisims rotllo Michael Scofield, però de sobte, sense venir a cuento, desapareixen durant la resta de pelicula. Suposo que se'ls devia acabar el presupost en tinta.
Coses així em fan pensar que potser el treballador (dic treballador perque segur que cobra un sou) que fa la selecció de pelicules del cicle ni tan sols les visiona abans de projectar-les.
I com segur que no la veureu.... al final l'assasí és el paio xungo que porta ulleres de l'infermeria, i no és un assasinat, que és un suicidi! XD.
Per a histories de presons... jo em quedo amb Prison Break :-).