als de la meva generació, que no vam creixer amb playstations ni ordinadors ni similars, era l'unic vici que podiem tenir.
Ara també en segueixo visionant bastant, però en un altre format i a la pantalla del portatil. D'aquesta manera he pogut veure Mujeres desesperadas, Lost, 24, Curb your enthusiasm, Wonderfalls, Frasier, Seinfeld, Futurama i infinitat de series d'anime...
De vegades en dvd, i d'altres vegades descarregades d'internet.
De la última tanda de series voldria remarcar una en especial: The IT crowd.
Molt geek i molt friki, però que amb només una temporada i sis capitols s'està convertint en una serie de culte.
La recepta: bons actors, altes dosis d'humor anglés i moltisimes referencies frikis.
Si voleu saber més detalls podeu consultar la wikipedia: http://en.wikipedia.org/wiki/It_crowd
Ja fa molts anys que cada estiu pujo al pais basc per participar a l'euskal party. Aquest any toca la 14ava edició a Bilbo. Aqui teniu una fotografia del marevellos espectacle de llums que es pot veure cada nit, qualsevol podria fer una bonica comparació amb un cel estelat.
Seria un necio si digo que en el mundo no hay maldad.
Seria un ciego si no viera que este mundo no da mas.
Seria tonto decir que digo siempre la verdad.
Seria feo que te mienta y que lo vieran los demás.
Algunos días la lluvia es gris no te deja salir.
Algunas noches el miedo no te deja decidir.
Hay mucha gente que quiere que te vayas a dormir.
Vos no te duermas que despierto no te pueden confundir.
El tiempo cansa pero hay que esperar.
La vida duele pero hay que caminar.
La noche oscura no te deja mover.
El sol no brilla pero hay que florecer.
Algunas drogas confunden y te pueden hacer mal.
Algunas chicas te engañan y después no las ves mas.
Hay mucha gente que canta siempre la misma canción.
Escucha siempre la música que esta en tu corazón.
El tiempo cansa pero hay que esperar.
La vida duele pero hay que caminar.
La noche oscura no te deja mover.
El sol no brilla pero hay que florecer.
Si no me ayudo, nadie me va a ayudar.
Si no lo grito, nadie lo va a escuchar.
Estoy tan solo, no puedo abandonar.
Perdiendo el tiempo así......
El tiempo cansa pero hay que esperar.
La vida duele pero hay que caminar.
La noche oscura no te deja mover.
El sol no brilla pero hay que florecer.
Poe - La ciencia camina per rutes estranyes
Ahir per la nit van fer Poe, de Dagoll Dagom, pel canal 33. Ja l'havia visionat fa temps però vaig repetir. No em cansa veure musicals. Tal com ens tenen acostumats els de DD, totes les actuacions son molt bones, bonissimes, i la posta en escena sensacional. Si veure-ho per la petita pantalla ja feia experimentar la por i l'ofec, no vull saber que debia ser estar al mateix teatre. L'unic que vaig trobar una mica fluixes van ser les cançons, però hi ha una canço que m'agrada especialment (la lletra, la música, i el que la interpreta).
La ciencia camina per rutes estranyes,
com més coneixem desitgem saber més.
Vivim en la fosca, però en la seves entranyes
de cop s'ilumina la llum del progrés.
Seguir endavant és l'unic important,
per més que la foscor ens faci por.
Seguir endavant és l'unic important,
per més que la foscor ens faci por.
Tindrem al final una gran recompensa,
la bossa ompliràs de monedes brillants.
I jo quedaré com aquell que va vencer la mort,
l'agonia i la por dels humans.
Dins de la ment es projecta una idea,
i per tal de provar-la hem de fer experiments.
Per que si alguna cosa nova i terrible pot fer-se,
no cal fer escarafalls, l'home tard o d'hora l'acabarà fent.
I si tard o d'hora es farà, ja ho faig jo, i sóc el primer.