Historietes de la Nuka

No se com (si que ho se però seria lleig dir-ho XD) he arribat a l'article que hi ha aqui, on se pot llegir un paragraf força curios:

The experiments also revealed a rather surprising effect: both men and women found it easier to have an orgasm when they kept their socks on. Draughts in the scanning room left couples complaining of "literally cold feet", and providing a pair of socks allowed 80 per cent rather than 50 per cent to reach a climax while their brains were scanned.

Jejeje, l'influencia dels mitjons en les relacions sexuals... pos vaja... haurem de fer una campanya pro-mitjons XD.

Recepta per a pasar una nit de finals d'estiu:

I tot aixó amb bona companyia.... inmillorable :-).

Si no estas dispuesto a quedar como un estupido jamas te pasará nada maravilloso.

Pacient qualsevol

Si jo pogués somiar voldria poder asistir a un concert de l'Elvis...

There must be lights burning brighter somewhere
Got to be birds flying higher in a sky more blue
If I can dream of a better land
Where all my brothers walk hand in hand
Tell me why, oh why, oh why can't my dream come true

There must be peace and understanding sometime
Strong winds of promise that will blow away
All the doubt and fear
If I can dream of a warmer sun
Where hope keeps shining on everyone
Tell me why, oh why, oh why won't that sun appear

We're lost in a cloud
With too much rain
We're trapped in a world
That's troubled with pain
But as long as a man
Has the strength to dream
He can redeem his soul and fly

Deep in my heart there's a trembling question
Still I am sure that the answer gonna come somehow
Out there in the dark, there's a beckoning candle
And while I can think, while I can talk
While I can stand, while I can walk
While I can dream, please let my dream
Come true, right now
Let it come true right now
Oh yeah

Tal dia com avui, fa 29 anys, es va morir el rei del rock&roll. Jo només feia 8 dies que estava per aquest món quan ell va morir, no en recordo res, però de ben jove que m'ha captivat moltisim com a personatge del segle XX. Bon music (molt carismatic) i mediocre actor (afortunadament la gracia de les pelicules són les cançons que sonen). No jutjaré la faceta personal, que cadascú faci el que vulgui, simplement és una llastima que acabes com va acabar.

És estrany, crec que és el primer any que no fan cap reportatge sobre l'Elvis Presley pel canal 33 :-(.

Ja s'han acabat les meves vacances d'estiu. Afortunadament. No crec que hagués soportat més celebracions cumpleañeres XD. A la meva familia sembla que no hi hagi cap altre mes en tot l'any per neixer :-). He tingut dies de platja, de piscina, orxates a la rambla, sopars al japonés i sessions de cine mentre a fora al carrer plovia. No he llegit res del que tenia pensat, ni he vist cap video dels que tenia pendents, però si he vist altres pelicules i també les he disfrutat :-D.

Ahir vaig fer un break de les meves vacances per Tarragona i vaig passar el dia per les terres del Penedes. De primer a dinar al pis a Vilafranca (tot estava quasi com ho havia deixat) i despres al Vendrell, als cinemes, a veure la nova pelicula de Pirates del Caribe. La pelicula sense comentaris, un trunyo dels bons, aborrida, insipida, i sense massa aventura ni acció. I aixó que la primera em va encantar i l'he vista més d'un cop! :-(

A destacar que per allà hi havia un JackSparrow català, i no m'en vaig poder estar de fer-m'hi una foto :-).

Ahir vaig fer anys (mooooolts), vaig tenir regals (més dels que esperava, i tots molt especials), i ho vaig celebrar sopant amb els amics (no estaven tots els que hagués volgut, pero weno).

Realment va passar el dia ben especial amb els amics, la familia, una lluna quasi-plena que iluminava la nit d'una manera especial i una tormenta d'estiu intensa pero curta, com a mi m'agraden ;-).

Uo.... i l'aparició estelar dels dos actors televisius que més m'agraden: el doctor Gregory House, i el timador James Ford Sawyer :-D.

Vivir es sentarse junto al fuego y sorber malvadiscos del fondo de una taza de chocolate calentito.

Hobbes.

El paborde a la Catalunya del s. XII era un canonge nomenat per l’arquebisbe per a representar-lo en la jurisdicció civil i criminal que tenia sobre els habitants de la vila.

Per a mi, al segle XXI, el paborde és el kogepan :-).