Historietes de la Nuka

Tot va començar quan vaig estar malalta, i mirava molta televisió. Va donar la casualitat que un tal Lluís Cartes sortia a tots els canals fent entrevistes i promocionant el nou disc que havia tret. Cada cop que veia el noi pensava que em sonava de quelcom, però com sóc molt dolenta recordant cares, tampoc m'hi vaig matar massa. Resulta que aquest paio toca amb el Marc Parrot (conye, jo he estat a concerts del Marc, ja se de que em sona) i és germà del Marc Cartes, (conye, és un actor català andorrà molt guapot i força conegut, sobretot per ser el veterinari del Vent del pla). Resumint, que el music em va encuriosir, però vaig pensar que ja escoltaria la seva musica en un altre moment.

I van pasar uns dies, i unes setmanes, i quan vaig voler escoltar el disc, no el vaig trobar enlloc. Primer per internet (ho sento, sóc de la generació inet) i despres a botigues de discos (ni a barcelona, ni a tarragona). Vaig acabar fustradisima. Ingenua de mi, pensava que si l'encarregava a una botiga fisica m'arribaria abans de que si el comprava per internet. Doncs no se que pensar, la veritat XD.

I quan avui he sortit de la botiga amb el meu cd a la mà, he viscut una emoció, que feia temps que no vivia. I ara que l'escolto, l'espera ha valgut la pena, el cd s'ho val, està molt be, és molt fresc, m'agrada.

El teu tresor

Treu del pou aquesta fressa,
buida l'esperit de tanta pols.
Sigues tu, no ho deixis perdre,
mira, olora, i viu la vida a fons.

Sega arran la no ginesta
trenca amb tot allò que tant confon.
Si ets pacient i més honesta,
ja veuras que et menjaràs el món.

Trobaràs deserts, penyassegats, forats i rius.
Sentiràs la veu de dins teu que alguna terra et diu.

Que no podràs mai despertar
d'aquest bonson que acabes d'inventar,
i no sabràs pas com tornar
del teu tresor tan clar...

Tot curtint la senzillesa
vestiràs amb poc tenint de tot.
Sommiant i amb la tendressa
aconseguiràs saber-ho tot.

Surt al sol sense roba,
deixa que t'escalfi tot el dors.
Pren i aprèn, la terra et dona
tot alló que tant demana el cos.

Trobaràs deserts, penyassegats, forats i rius,
sentiràs la veu dins teu que alguna terra et diu.

Que no podràs mai despertar
d'aquell bonson que acabes d'inventar,
i no sabràs pas com tornar
del teu tresor tan clar

Que la vida res et diu
si no ets tu qui somriu.
Mira el curs del teu riu.

Doncs aixó, que el meu cotxe ha superat la ITV i jo m'he estrenat en el tema també. Quins nervis, quanta angoixa, quin estres ficant i treient llums... jejeje. I jo era la unica dona de la cua :-/.

Ah... lo millor ha sigut el primer comentari que m'ha fet el mecanic: "Que bien huele tu coche.". Doncs clar, perque no feia ni 5 minuts que havia tirat ambientador amb olor a meló XD.

Guarda't d'amics que se't puguen convertir en enemics. Ells ja saben com ets.

J.Fuster

Si hagués d'escollir una banda sonora de la meva vida, la majoria de les cançons serien dels lax'n'busto. Desde el 16 anys m'han acompanyat. Ells anaven evolucionant com artistes, jo anava creixent com a persona. Cada nou cd que treien, me'l comprava amb ilusió. Hi ha moltes cançons amb les que m'identifico, em porten al cap escenes de la meva vida, sentiments ja passats, situacions viscudes.

Segurament també deu ser el grup que he vist més vegades en concert. Tenir-los tant propers geograficament ha sigut una sort. Fins i tot recordo quan vaig estar vivint a Vilafranca del Penedes, era del tot normal trovar-me el guitarrista passejant pel nucli antic de la ciutat.

Doncs avui, he viscut l'inici de la nova etapa dels laxen. A La Palma, a Reus. Estrenen cd, cantant i directe. Se m'ha fet molt estrany no veure el Pemi dalt de l'escenari, els seus vots, el seu salt final, el seu carisma, els seus gestos. Però ha sigut agradable veure que el Salva tampoc ho fa malament, te una personalitat propia. Es nota que és actor, que exagera una mica els gestos, els moviments de braços i mans, però crec que se li pot perdonar, segur que amb el temps millora :-).

Quan vaig veure el Salva fent de pirata Ozzman a Mar i Cel fa dos anys... mai hagues imaginat que substituiria un dels meus mites erotics. Ells canvien de cantant, però per mi també hi ha quelcom que canvia.

S'ha acabat l'epoca dels bo aixo. Comença una nova era. Adeu Pemi, et portare sempre al meu cor. Hola Salva, encantada. Molta sort a tots!

Tornem a començar,
no ens deixem perdre
la millor oportunitat.
El mestre ara és el passat
que ens ha ensenyat com ser més forts,
com esborrar els pitjors errors,
sense res a justificar.

Segueixo baixant series de tv per internet, i mirant-les a la nit, quan tota la familia ja dorm. L'ultima descoberta ha sigut la que dona titol a aquest post. Crec que per "La sexta" l'han emés en castellà, però jo ja no soporto dependre d'un horari per veure quelcom que m'agradi. La primera temporada la vaig veure en castellà, la segona l'estic seguint en anglés amb subtitols al ritme dels EUA.

Basicament explica l'história de 5 amics treintañerus, els seus ligues, problemes de parella, anecdotes. Tot en clau d'humor. Capitols de 22 minuts plens de escenes hilarants i tira p'alante. Diuen que és la succedora de Friends, però jo, ho sento, crec que no li arriba a la sola de les sabates. No estic dient que estigui pas malament, que em peto de riure a cada capitol, però és que de Friends només n'hi ha un i personatges com el Chandler son massa mitics com per intentar copiar-los o imitar-los.

HIMYM de vegades és converteix en una serie repelent, sobretot quan intenten fer veure que el paradigma de la felicitat és el món de la parella. Al llarg de la primera temporada el protagonista busca desesperat trovar novia. Per sort hi ha personatges com el Barney, que fan el contrapunt ideal a aquesta situació.

Tota la serie gira al voltant del 2007. De vegades fa algun flashback per viure l'epoca universitaria de la colla d'amics. Però realment, l'excusa de tot és el prota al 2030 explicant-li als seus fills adolescents com va coneixer la seva mare. Naturalment no sabrem qui és la mare fins al final de la serie (o aixó espero), però desde el primer capitol si que sabem qui no és la mare, i justament és la que durant tota la serie tenia més números per ser-ho XD.

De vegades se m'oblida que tinc amics que m'estimen, i sempre va bé que et facin memoria de que els tens allà. Gracies Bego, per ser com ets :-).

Un amic és una llum que brilla en la foscor.