I got life, mother
I got laughs, sister
I got freedom, brother
I got good times, man
I got crazy ways, daughter
I got million-dollar charm, cousin
I got headaches and toothaches
And bad times too
Like you
I got my hair
I got my head
I got my brains
I got my ears
I got my eyes
I got my nose
I got my mouth
I got my teeth
I got my tongue
I got my chin
I got my neck
I got my tits
I got my heart
I got my soul
I got my back
I got my ass
I got my arms
I got my hands
I got my fingers
Got my legs
I got my feet
I got my toes
I got my liver
Got my blood
I got my guts (I got my guts)
I got my muscles (muscles)
I got life (life)
Life (life)
Life (life)
LIFE!
Pelicules que soc capaç de veure una vegada, i una altra, i una altra...
...penses i creus que has
anat per bon camí,
però has tingut sort per arribar a descobrir
que els teus somnis no sempre es fan realitat.
Però jo te deman que tan sols
una vegada més em diguis què vols
digue'm de veres que esperes tu de mi.
Perquè els teus somnis són
els meus
de mica en mica mourem els peus
perquè els teus dies siguin meus
a contravent jo aniré fent
a contra mala gent jo aniré ferm
a l'encontre del temps
perquè els teus dies siguin meus
de mica en mica jo aniré fent...
I perquè darrera d'una il
lusió
s'hi ha d'amagar un desig, una frustració
una mentida un odi, un rancor...
però jo te deman ...
Behind Blue Eyes - Limp Bizkit
Aprop meu hi ha uns ulls blaus que m'hipnotitzen. Son màgics, son irreals, i tant de bo no hi fosin...
No one knows what it's like
To be the bad man
To be the sad man
Behind blue eyes
And no one knows
What it's like to be hated
To be fated to telling only lies
Luz de Gas, les deu de la nit, jo i una amiga sentades a la primera fila de cadires, en un raconet. Marc Parrot, les seves cançons, els seus poemes, i el seu espectacle dalt l'escenari. Van ser gairebé dues hores magiques. Que facil és de vegades estar els nuvols, fer un parentesis als maldecaps de la vida quotidiana i tocar la felicitat de mans d'un artista.
Dels nuvols no es baixa, dels nuvols es cau...
Un dia de l'any 1998, jo (o algú en nom meu) devia omplir per internet un formulari de la Planetary Society, amb el proposit de que el meu nom estigués gravat en un microxip que s'havia d'enviar al espai. 8 anys més tard, un divendres per la tarda, he descobert que realment el microxip havia existit, s'havia enviat, que realment el meu nom hi figurava a dins, i que ara hi ha un troset de mi donant voltes per l'espai.
El llistat de noms el podeu trobar aquí.
És curios com una cosa que no recordava pas haver fet, i que he trobat per casualitat em pugui fer emocionar tant :-).