[Cinema
]
31 Gener, 2007 23:31
The Host
Si la pelicula de la setmana passada va ser una completa decepció, avui puc dir que The Host m'ha sorpres gratament. És una pelicula coreana que pel que he llegit va ser la gran guanyadora al festival de sitges del 2006.
No és de por, tampoc és una comedia. El monstre només dona un parell d'ensurts, hi ha uns quants gags divertits totalment surrealistes, els protagonistes son una familia atipica.
Els actors estant genials, els efectes especials també. És entretinguda, i aixó sempre és la finalitat de qualsevol film.
La conclusió de la pelicula, la culpa és dels americans XD.
La imatge per a recordar:
[General
]
29 Gener, 2007 11:48
Deu anys.
Avui fa deu anys que el meu avi es va morir...
I quan vinga aquella hora de temença
en què s’acluquin aquests ulls humans,
obriu-me’n, Senyor, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia’m la mort una major naixença!
Joan Maragall
[Cinema
]
24 Gener, 2007 22:33
Big Bang Love, Juvenile A
De cicles de cinema asiatic a Tarragona només n'hi ha un cada any, i de pelicules d'origen japonés que en formin part només una. No em crec que al 2006 la millor pelicula feta al Japó sigui Big Bang Love, Juvenile A. És que no deu estar entre les deu millors, ni les deu mes originals, ni les deu més taquilleres, ni les deu més curioses, ni les deu amb millor guio. Més aviat jo la ficaria al sac de les deu pelicules trunyeres.
L'argument es podria resumir en tres linies. Una preso, dos assasins que hi entren, i un assasinat. Però la pelicula s'allarga amb imatges de les construccions que hi ha al costat de la preso on succeeix l'historia: una nau espacial molt xula i una torre que arriba fins el cel. A més hi surt sang, molta sang, per algo al director l'anomenen el tarantino japones. Violencia gratuita. I referencies al arc de sant martí triple, la nota de color. I una curiosa manera de fer la bugada. Si, si, heu sentit be. A aquesta preso netejen la roba ficant-la a un mega-cubell amb aigua i sabo xafant-la com si fos raim. I si hem de jutgar per la duració de les escenes, es pasen el dia fent la bugada!
Ah... i lo millor de tot, el prota es pasa mitja pelicula lluint uns tatuatges xulisims rotllo Michael Scofield, però de sobte, sense venir a cuento, desapareixen durant la resta de pelicula. Suposo que se'ls devia acabar el presupost en tinta.
Coses així em fan pensar que potser el treballador (dic treballador perque segur que cobra un sou) que fa la selecció de pelicules del cicle ni tan sols les visiona abans de projectar-les.
I com segur que no la veureu.... al final l'assasí és el paio xungo que porta ulleres de l'infermeria, i no és un assasinat, que és un suicidi! XD.
Per a histories de presons... jo em quedo amb Prison Break :-).
[General
]
21 Gener, 2007 12:14
Jo barrufo, tu barrufes, ell barrufa...
Aixi vull ser jo de gran.... feliç damunt una colxoneta bebent un suc amb el portatil navegant per internet i una rialla a la cara :-D.
Sempre podrem jugar i ser lliures per tot arreu,
sempre serem els barrufets.
Si tots vosaltres barrufeu estareu contents,
i us ho pasareu molt be.
[General
]
17 Gener, 2007 20:40
Durex
Avui m'han regalat un Play Vibrations. Ara només em falta algú amb qui jugar-hi...
[Cançons
]
15 Gener, 2007 09:05
Els teus somnis - Sopa de cabra
Enllà, més lluny de les estrelles,
a l´altra cara del mirall,
on tot és més senzill d´entendre,
la porta espera oberta.
Un pas i ja el teu cor desperta,
un salt i ja no tornaràs;
comptant, la màgia és la primera,
seguint...
Els teus somnis t´estan esperant.
Vés, no dubtis més, abraça´ls.
No el veus? A poc a poc s´acosta.
No el sents? El tens al teu costat.
L´amor té totes les respostes.
És el teu somni, t´estava esperant.
Vés no dubtis més, s´escapa.
Lluita pels teus somnis, t´estan esperant,
fes que siguin certs, abraça´ls.
El vent escampa les fulles,
el temps arriba i se´n va;
mai no em demanis la lluna,
ningú la pot agafar.
La vida cau, i la pluja,
el sol ens pot eixugar,
sempre canvia la lluna,
pren el que vulgui donar.
Pren els teus somnis, t´estan esperant.
Vés no dubtis més, s´escapen.
Fes que no s´ensorrin, vés-los a buscar,
fes que siguin teus, abraça´ls.
Lluita pels teus somnis, t´estan esperant,
fes que siguin certs, abraça´ls.
Fes que no s´ensorrin, vés-los a buscar,
fes que siguin certs, abraça´ls.
Mirant de tant en tant enrere,
els peus a terra, el cor volant,
endins el sentiment és tendre,
volem seguir somniant.
[General
]
09 Gener, 2007 23:56
Nivells de felicitat
- El més bàsic, el plaer que aconseguim a traves de les sensacions que ens proporcionen els 5 sentits (gust, tacte, olfacte, vista i oida).
- Felicitat emocional, amor, afecte i estabilitat sentimental.
- Felicitat material, el que tenim, el que obtenim, amb qui estem, tant a nivell d'objectes, de titols o laboralment.
- Capacitat de disfrutar del que tenim, desvinculant els objectes i les propietats materials, buscant l'armonia amb si mateix i la pau interior. Equilibri interior entre el jo espiritual i el jo material.
- Nivell més elevat a titol espiritual. Anar més enllà dels sentits, de les coses materials, estar per damunt de tot lo fisic d'aquest món.