La podeu escoltar aqui.
Em dius que el nostre amor
va ser com un infant
que dóna al teu cor
els dies que vindran.
Perdut i sense nau,
mirall de coses belles,
em dius que el nostre amor
s'acaba a les estrelles.
Em dius que el nostre amor
només era el primer,
que un altre braç més fort
t'abraçarà més bé.
A punt de ser record,
claror de flor collida,
em dius que el nostre amor
no sap trobar la vida.
Em dius que plori,
si vull plorar,
em dius que mori
fins a demà,
no pots comprendre
com el dolor
dura per sempre
si es fa cançó.
Em dius que el nostre amor
era un ocell ferit
tremolant al teu cor,
somniant al meu pit.
Amiga de la mort,
camí de vela blanca,
la llum del nostre amor
és una flor que es tanca.
No fa ni cinc minuts estava jo jugant al Picross quan ha vingut ma germana tota emocionada a comentar-me que als cicle de pel·lícules d'animació que fa la Caixa Tarragona projectaran una pel·lícula que es diu Gritos en el pasillo, protagonitzada per fruits secs, principalment cacahuets :-/.
No se si preocupar-me per no haver-ne sentit parlar mai... o perque ma germana si que en sabia l'existencia XD.
De moment us deixo el trailer... per anar obrint boca.
Espero que al finalitzar la gravació no hi hagues un pica-pica amb els actors XD.
No em puc estar quieta en un lloc, crec que m'estic tornant adicte a agafar avions, sempre de baix cost però. I a l'octubre ha tocat anar uns dies a Praha.
El primer dia al arribar ens vam aclimatar a la ciutat, a l'apartament que haviem llogat i vam voltar una mica pel centre. El segon dia vam agafar un cotxe de lloguer i a fer quilòmetres. Em va tocar fer de copilot i ho vaig pasar una mica malament amb les indicacions de les carreteres txeques. Les carreteres dolentes, i les indicaciones molt poques o inexistents... Però vam arribar al nostre destí: Kutna Hora, a veure el famós Osari de Sedlec. Molt tetric. Tot de calaveres i tibies per decorar una capella que esta dins un petit cementiri. Per la tarda cap a l'altra punta del país, a visitar Karlovi Vary, que és una de les recomanacions que ens feia tothom que havia visitat alguna vegada el país. Doncs si, preciós, les fonts, el lloc.... inovidable ;-).
I al tornar cap a Praga, ja era nit. Entre la boira i les voltes i més voltes que vam fer pel centre de la ciutat... etern. Per fi vam poder tornar el cotxe i tornar a l'apartament.
Pel dia següent teniem planejat anar a visitar el cementiri jueu, però estava tancat per manteniment, i ens vam haver de conformar en un esmorzar a la fleca del costat. I despres cap al castell, a veure la catedral, les vistes de la ciutat, el carreró de l'or i la sala de tortures...
Per la tarda vam pujar amb funicular a la colina Petrin, on adalt hi ha una replica en petitet de la torre Eiffel! I naturalment vaig haver de fer-li més d'una fotografia. La petita montanyeta era molt maca, amb caminets, boscos, i moltes fonts i cascades on passejar. Molt idilic. Ah... i l'ermita de sant Miquel, llastima que la foto que ens vam fer va quedar una mica borrosa :-(.
Dissabte tornavem a tenir l'intenció de visitar el cementiri jueu, però també ens el vam trobar tancat, aix.... justament tancaven els dissabtes :-(. O sigui que vam esmorzar a la fleca de sempre i a voltar per la ciutat, barri vell, barri nou, i pont de Carles IV, on hi havia un munt de musics ambulats tocant jazz. Bastant guiri.
Diumenge ja haviem de tornar. Ens va tocar matinar per tornar a intentar visitar el cementiri, i per fi hi vam entrar! I a la sinagoga española també :-D. No vaig poder evitar ficar una pedreta a la tomba del rabí Loew :-). Naturalment vam esmorzar per ultim cop a la nostra fleca preferida.
Per les nits sempre acabavem prenent cervessa a algun dels molts bars que hi ha per tota la ciutat.
Vaig tornar amb una figureta d'un Golem, unes quantes postals, molts litres d'alcohol (per sort totes les ampolles que portavem van arribar senceres :-) i una sensació de que malgrat haver-m'ho passat mooooolt bé, hi havia alguna cosa que em mancava.
