Historietes de la Nuka

No sé explicar-ho, serà perquè t'estimo.
I m'emociono i et toco el piano piano.
Abraça'm ben fort, no ho dubtis i apropa't.
Una altra vegada, serà perquè t'estimo.

Jo cantó el ritme, aquell que tu respires.
És primavera, serà perquè t'estimo.
Cau una estrella, no busquis gamuzinos
i que m'importa, serà perquè t'estimo.

Eh, vola, vola, ben alt!
Per sobre l'edifici.
Eh, vola, vola, a prop meu.
Trenquem els nostres límits.
Una manera de fer,
que entenguis el que jo sento,
que escric i que penso,
i què et sembli molt bé.

Passo a buscar-te i així ens veiem un rato.
Un privilegi, un privilegi raro.
El món s'acaba però amb tu no em preocupa.
Si el món s'ensorra, serà perquè t'estimo.

Marxem en barco, fins que no es vegi el faro.
El món és nostre, és perquè vam lluitar-ho.
Costa de creure, estic que no m'entero.
No mirem l'hora, sserà perquè t'estimo.

He viscut el que era caure
deixar de creure en cançons
perdre algú que m'estimava
m'ha trencat les emocions
he perdut la meva calma
m'estava cremant per dins
sentia com m'ofegava
i és que em quedo sense aire en pensar que no et tinc

Recordo quan m'explicaves
que la vida eren passions
per cada minut que passa
viure'l com si en fossin dos
dels silencis fer-ne pactes
dels crits fer revolució
amb els codis que encriptàvem
ens fèiem a mida l'amplada del món

Ja no tinc por quan sona el record
cada batec m'ha ensenyat qui sóc
m'ha ensenyat que en l'enyorança neix vida
i a respirar sota l'aigua
(x2)

Quan miro endarrere
me n'adono del que tinc davant
que una vida m'espera i la vull passar cantant
entre una cosa i una altra tot es gira al meu voltant
però el que mai no canvia de nota en nota vaig saltant
un, dos o tres, quants són sis més deu?
he caigut en molts paranys, tot i així segueixo dempeus
ja no ploren els records d'aquell sentiment perdut
però no et pensis que t'oblido
sempre que vull de cop et sento a prop

Ja no tinc por quan sona el record
cada batec m'ha ensenyat qui sóc
m'ha ensenyat que en l'enyorança neix vida
i a respirar sota l'aigua
(x2)

Aquest estiu he estat de vacances per la península del Yucatan. I durant aquesta setmana tan especial, he tingut una banda sonora plena de rancheras, la majoria de desamor i de gent amb problemes l'alcoholisme, però aquesta és diferent, és optimista, parla de valorar les coses no materials que ens dona la vida. I jo estic en un moment de la meva vida on realment m'encaixa molt tot això, on cada cop valoro més les estones que passo amb els amics o la familia. Gaudir del moment no pel que es fa, sino pel camí que ens ha permés arribar-hi.

Eso es la riqueza - La Adictiva, Lenin Ramírez

Gracias a Dios hay salud
Lo demás ya es de actitud
Que mientras que haya vida y un plato de comida en la mesa
Cualquier bronca seguro que se arregla
No todo es generar
Hay que saber apreciar
Las cosas que más valen
No hay dinero que alcance pa comprarlas
Por eso nunca hay que desperdiciarlas
Un abrazo de mi madre
Y echarme un bote con el viejo
Tener al amor de mi vida
Y ver a mis hijos creciendo
La lealtad de un buen amigo
Y el cariño de mis carnales
Una escapada para el rancho
Y de mi infancia acordarme
Para mí eso es la riqueza, no las cosas materiales
¡Ajah!
Y así suena La Adictiva, viejo
Y no cabe duda, compa Lenin
Que para la riqueza no se necesita dinero, viejo
¡Yah-yaih!
Puedes comprarte un reloj
Lástima que el tiempo no
Ese no se detiene y por eso con la gente que más quiero
Disfruto mientras puedo lo que tengo
Solo trato de fluir
Y pa adelante seguir
Al de arriba le agradezco porque cuando amanezco
Abro los ojos
Y me doy cuenta que lo tengo todo
Un abrazo de mi madre
Y echarme un bote con el viejo
Tener al amor de mi vida
Y ver a mis hijos creciendo
La lealtad de un buen amigo
Y el cariño de mis carnales
Una escapada para el rancho
Y de mi infancia acordarme
Para mí eso es la riqueza, no las cosas materiales

Ara que l'ambient fa dies que esta caldejat, escolto aquesta canço i se'm fica la pell de gallina :-).

Now is the time reapers,
you can see your vengeance is nigh.
So when june comes again
sharpen your blades
saise them high.

Raise up your scythes.
Raise up.
Reap the glory of the land.

And the enemy will tremble
when they see our symbols raised.
Just as we cut the golden ears of wheat
now they will see us cut our chains.

Raise up your scythes.
Raise up.
Defenders of the land.

Catalunya triomfant
our land  will be bountiful again.
Destroy the enemy
their conceit has sentenced them to death.

Raise up your scythes.
Raise up.
Defenders of the land.

Catalunya triomfant
tornarà a ser rica i plena.
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba.

Bon cop de falç.
Bon cop de falç.
Raise up your scythes.
Defenders of the land.

Catalunya triomfant
our land  will be bountiful again.
Destroy the enemy
their conceit has sentenced them to death.

Raise up your scythes.
Raise up.
Defenders of the land.

I últimament necesito música a la meva vida, i que sigui música que m'aixequi els anims, amb ritme i bateria i una veu masculina ben maca i lletres interessants. I sense buscar-ho ho he trobat tot al grup Obeses, del qual feia molt de temps que en sentia parlar però no coneixia res a banda del "Regala petons". I després d'anar al seu concert de la setmana passada a la capsa de música n'estic totalment enamorada. I ara no puc deixar d'escoltat el seu darrer disc. On totes les cançons son interessants i enganxen.

Brindem plegats pel desitjos i els anhels robats,
Brindem tots junts i aixequem els nostres punys.
Brindem, brindem per allò que no aconseguirem.
La vida és bonica quan brindem.

La primera copa és pels amants,
que ja han separat les seves mans,
que han tingut la por que la passió
se'ls emportés tan lluny que els fes volar
fins mar enllà.

La segona copa és pels errors
que tots hem comès de dos en dos.
Per aquella pedra que ens fa caure
un cop i un altre i que seguim trobant
al llarg dels anys.

Farem un glop de sort,
que mai se sap i mai s'espera
quan de les 7 vides s'arriba sense avís i massa d'hora a la darrera.

Brindem plegats pel desitjos i els anhels robats...

Tots seguim bevent pel nostre sou,
que ens estreny amb força com un jou;
i ho farem per totes les vegades que hem promès
que ho deixaríem tot
i no hem fet res.

Ara alcem la copa ben amunt,
fem-ho per aquells que estan tan lluny,
no oblidem que van acompanyar-nos
amb ulls clucs en tots moments
fins a trobar aixopluc.

Farem un glop de sort...
Brindem plegats pel desitjos i els anhels robats...

La darrera copa és per tu i jo,
que entonem amb força la cançó
dins de cada glop, un bri de pena que ens beurem
fins a aigualir la por
per la tristor.

Brindem plegats...

Que mai se sap i mai s'espera
quan de les 7 vides s'arriba sense avís i massa d'hora a la darrera.

M'agrada aquesta canço per la sensació que dona. Tots passem per mals moments, la questió es saber-se recuperar i continuar endavant.

Reprenc el vol - Els pets

Sòc sol a casa, llarga es fa la tarda,
la dona m'ha deixat per un cretí del seu despatx.
Llagrimes salten, llisquen per les galtes,
amarg n'és el sabor, son com punyals clavats al cor.

Plujes, ventades, tempestes i glaçades.
Se'n va tot riu abaix, un món d'esforç i de treball.
No trobo feina, estic tip de buscar-ne.
Potser em vas preparar per un futur empenyorat.

Despres d'un temps de dol s'acaba el plany i reprenc el vol.
No em puc quedar aturat mirant el mon per un forat.
Encara em sento fort, se que aviat canviará la sort.
Estic ben decidit, vull brega fins caure rendit.

Malgrat que el camí és llarg i costerut,
sé que a dalt de tot hi ets tu.
Encara que siguis cada cop més lluny,
travessaré tenebres fins arribar a la llum.

Ara m'escapcen el sou i l'esperança.
La llengua que parlem voldrien morta i feta un erm.
Cauen les bombes, ja sento com s'acosten.
Em ve aquella olor que fan l'angoixa i el dolor.

"Hauries de sortir" em deies sempre que estava trist,
et miro en el retrat, se'm fa present el teu esguard.
M'aixeco de matí amb un nou dia per descobrir.
Quan torni cap al llit n'haig d'haver tret algun profit.

Malgrat que el camí és llarg i costerut,
sé que a dalt de tot hi ets tu.
Encara que siguis cada cop més lluny,
travessaré tenebres fins arribar a la llum.

Cada cop m'agrada més polseres vermelles, perque t'ensenya que malgrat tots els problemes que la vida et porti SEMPRE s'ha de tirar endavant i lluitar per alló que desitges.

I aquesta canço rebossa optimisme per totes parts. 

Fil de llum - Andreu Rifé

Quan sento que tot s'ha acabat,
que no sé aixecar el cap,
que no tinc forces per continuar cap endavant...
Quan sento que m'he fet petit,
que ja no crec en mi,
que el món continuaria igual si jo no fos aquí.

Llavors m'esforço en recordar
la teva cara al meu davant,
la meva orella escoltant
la teva veu baixet parlant,
dient que guanyar-me el destí
només dependria de mi
i vaig prometre prendre el repte a partir d'aquell instant.

Respira, espera,
aixeca't sense pressa,
inspira, refes-te,
la vida al món t'espera.

Quan sento que res té sentit,
que el món està girat,
que no sé com posar un peu a terra i recomençar...
Quan sento que no queda res
pel que sempre he lluitat,
i cau cada desig que m'ajudava a avançar...

Torno altre cop a recordar
la teva cara al meu davant,
la meva orella escoltant
la teva veu baixet parlant,
dient que guanyar-me el destí
només dependria de mi
i vaig prometre prendre el repte a partir d'aquell instant.

Respira, espera,
aixeca't sense pressa,
inspira, refes-te,
la vida al món t'espera.

M'agrada molt aquesta canço. Primer perque ha sigut part del descobriment del Joan Dausà. Un music que amb les seves cançons enamora. I aquesta ho fa especialment, una melodia preciosa. Encara flipo de que fins fa ben poc no sabia ni qui era, però quan més escolto més m'encanta. I és la veu del Xavi Masdeu, si us plau, que fa anys que en sóc fan!

I segon perque per les dates properes al Nadal és sovint quan trobem més a faltar aquelles persones que ja no hi son, i aquesta canço fica en paraules aquella sensació, de celebrar una festa amb un petit buit dins del cor. Però no es tristesa, ni anyorança, sino un sentiment de que encara hi son ben pressents.

Si ens veiessis - Joan Dausà

És Nadal i a casa prop de l'arbre el tió sonriu als nens
que corren a la cuina on nerviosos esperen que els cridem.

Si els veiessis....

Sota de la manta hi a joguines i un detall pels grans.
Sento algu que crida tothom a taula és hora de dinar.

Si ens veiessis..... si ens veiessis....

I si veiessis la petita com s'enfila a la cadira
i recita un vers d'un estel que creua el cel,
i el tiet que entre cava canta la nadala que amb tu sempre cantava:

"Pastors aneu a Betlem i busqueu l'estable on plora un nen que te fred.
Porteu roba i alguns troncs i cuideu la mare i el petit nadó."

Tapo la petita que ha quedat adormida en el sofa,
i l'Oriol explica que te una amiga a la universitat.

Si els veiessis... Si els veiessis...

I si veiessis com cantem entre cava i cava aquella nadala que tu sempre cantaves:

"Pastors aneu a Betlem i busqueu l'estable on plora un nen que te fred.
Porteu roba i alguns troncs i cuideu la mare i el petit nadó." 

M'encanta.

Massa gran per als qui hi hem nascut,
molt petit per als qui hi han vingut.
Ningú troba la mida justa,
jo vull ferro, tu voldries fusta.

Entre hortes i naus industrials,
a l'esguard de ciutats capitals.
Una vila no pot ser presa
dels que sempre la pensen sotmesa.

Una església com la catedral,
pisos de protecció oficial.
L'aire net és una fal·làcia,
processó de morts a la farmàcia.

Quan passeu per l'autopista
que va paral·lela al mar
si és de nit alceu la vista,
veureu un cel roig i clar
i trobareu a prop de la ferum
el poble sota... sota el barret de fum.

Les fumeres escupen verí,
immigrants lluitant per un destí,
nenes que deixen les escoles
i tot d'una són mares i dones.

Els manobres no poden cantar:
una ràdio els ha fet callar,
els pagesos no tenen gana,
ja no sona la vella campana.

I la llum de la tarda es fondrà
cada vespre a cercar l'endemà,
ens traurem botes i granotes
en un bar esbandirem derrotes.

Quan passeu per l'autopista que va paral·lela al mar
si és de nit alceu la vista
veureu un cel roig i clar
i trobareu a prop de la ferum
el poble sota... sota el barret de fum.