Historietes de la Nuka

El dia no pot començar bé si penses que és dissabte i algu al teu costat et recorda a les set del matí que encara és divendres i que s'ha d'anar a treballar... I jo intentant-lo convencer de que no tenia raó... Fins i tot el seu despertador estava equivocat i no  sabia quin dia era... A qui volia pas enganyar amb el meu auto-engany? 

Aquesta nit ha sigut molt estranya, recordo haver-me anat a dormir tota emprenyada per una ximpleria,  també recordo haver-me despertat a les tres de la matinada i haver desconectat el despertador perquè tenia clarisim que era dissabte i que m'havia oblidat de fer-ho abans. I també tinc lleus records d'haver somiat un final alternatiu de la pelicula de Sweeny Todd (que vaig veure abans d'ahir i que està molt recomanable). A més era un happy-end... Tot acabava bé, eren feliços, i menjaven anissos... Res a veure amb la realitat... 

Per sort demà SI que és dissabte :-D. 

Mirant el meu voltant més proper sempre veig el mateix. Gent que es pensa que per trobar la felicitat només cal seguir el camí marcat. I quan equivocats estant!

Avui en dia s'ha de tenir una feina de vuit hores, amb una nomina a final de mes, tenir parella és imprescindible, comprar-se un pis (i naturalment pagar una hipoteca al limit de les teves posibilitats ), i un cotxe nou. I un cop tens tot aixo, segueix mancant alguna cosa. Clar, tenir un fill! I després que? Comprar-se una tele nova, una playstation, anar de viatge, i naturalment, lluir-ho tot davant dels amics, companys de feina i familia.

Vaja merda de societat capitalista en la que vivim....

Jo de moment en conformo amb una piset petitet, un cotxe petitet i algun viatget per alguna ciutat europea de 4 dies com a maxim...