Fantastica versió del Roger Mas d'una coneguda canço de George Moustaki.
Per haver sovint dormit amb ma solitud, jo me n'hi fet més que un amic una dolça virtud. Com una ombra m'és fidel no em deixa ni un segon. Em segueix a tot arreu fins a la fi del món.
No, jo mai no em trobo sol amb la meva solitud
Quan ella se'm fica al llit es fa seus tots els llençols. I passem junts llargues nits mirant-nos tots dos sols. I no sé fins a quin punt durem la relació, si farà que hi trobi gust o que al final li digui no.
No, jo mai no em trobo sol amb la meva solitud
Amb ella he après tant que he plorat amargament. Si algun cop l'he rebutjada s'ha quedat amb mi igualment. I mal que tries l'amor d'una altra cortesana, ella serà fins a la mort ma última companya.
No, jo mai no em trobo sol amb la meva solitud No, jo mai no em trobo sol amb la meva solitud No, jo mai em trobo sol amb la meva solitud
Despres de molts anys m'he acabat donant de baixa de la llista <PARLEM>, de Tinet.
Jo sempre he estat més aviat una lectora, com a la vida mateixa m'agrada sentir escoltar el que els altres em puguin dir d'interesant, i si no tinc res important a afegir prefereixo no parlar. Però es que ja m'he n'he cansat, no del nivell de la llista, sino del gilipollisme de certa persona, dels tu m'has dit que jo t'he dit, i dels "dialegs de besugo" que s'hi donen ultimament.
Gracies Roser, ara tindré una miqueta més de temps per a mi cada dia. Esborrar els teus emails em començava a cansar, però jo mantenia viva l'esperança de que potser algun dia podries dir quelcom interesant. A la vida considero que hi ha dos tipus de persona, els interesants i els que m'aborreixen, i tu pertanys al segons.
