[Cançons ] 11 Març, 2010 14:29

Fantastica versió del Roger Mas d'una coneguda canço de George Moustaki. 

 

Per haver sovint dormit
amb ma solitud,
jo me n'hi fet més que un amic
una dolça virtud.
Com una ombra m'és fidel
no em deixa ni un segon.
Em segueix a tot arreu
fins a la fi del món.

No, jo mai no em trobo sol
amb la meva solitud

Quan ella se'm fica al llit
es fa seus tots els llençols.
I passem junts llargues nits
mirant-nos tots dos sols.
I no sé fins a quin punt
durem la relació,
si farà que hi trobi gust
o que al final li digui no.

No, jo mai no em trobo sol
amb la meva solitud

Amb ella he après tant
que he plorat amargament.
Si algun cop l'he rebutjada
s'ha quedat amb mi igualment.
I mal que tries l'amor
d'una altra cortesana,
ella serà fins a la mort
ma última companya.

No, jo mai no em trobo sol
amb la meva solitud
No, jo mai no em trobo sol
amb la meva solitud
No, jo mai em trobo sol
amb la meva solitud

[General ] 09 Març, 2010 23:55

Es que m'encanta, em recorda un dels gags dels monty phyton, però no recordo quin.

http://www.tv3.cat/videos/2763130

 

[General ] 01 Març, 2010 14:18
Despres de molts anys m'he acabat donant de baixa de la llista <PARLEM>, de Tinet. 

Jo sempre he estat més aviat una lectora, com a la vida mateixa m'agrada sentir escoltar el que els altres em puguin dir d'interesant, i si no tinc res important a afegir prefereixo no parlar. Però es que ja m'he n'he cansat, no del nivell de la llista, sino del gilipollisme de certa persona, dels tu m'has dit que jo t'he dit, i dels "dialegs de besugo" que s'hi donen ultimament. 

Gracies Roser, ara tindré una miqueta més de temps per a mi cada dia. Esborrar els teus emails em començava a cansar, però jo mantenia viva l'esperança de que potser algun dia podries dir quelcom interesant. A la vida considero que hi ha dos tipus de persona, els interesants i els que m'aborreixen, i tu pertanys al segons.