Hi ha una veu trencada que s´ofega al mig del mar
mentre torno amb tren de Barcelona;
n´hi ha que som turistes i altres només inmigrants.
Un món, dues classes de persones.
Hi ha una pell suada que carrega el meu butà
per vint duros mentre faig la sopa;
n´hi ha que som turistes i altres només inmigrants.
Un món, dues classes de persones.
Hi ha un marrec que esmorza
cola d´una bossa
que portava coses
que ell mai no comprarà.
i amb l´olor somia
que la sort canvia
i el destí no està fixat.
Hi ha al carrer una noia
sola i massa jove
que a la nit tremola
per guanyar-se el pa.
I amb el pas dels dies
veu que res canvia
i que el destí està fixat.
Hi ha una llei no escrita que per sempre es complirà
tant se val d´on ets si el que ets és pobre;
n´hi ha que som turistes i altres només inmigrants.
Un món, dues classes de persones.
Les guites surten per la Patum de Berga, n'hi dues, la gran i la petita (també anomenada Guita Boja). Son un animal a mig camí entre un drac, una mulassa, i el monstre del llac Ness :-).
Son lletges, ensenyen la llengua i tenen un coll llarg amb el que espanten la gent amb el foc que escopeixen pels queixals. No paren quietes, mouen el cap d'un costat a un altre com dient: No, no, i noooo.
Però son simpatiques, engrescadores, fan que la plaça es mogui, i que me faran recordar aquesta Patum com una de les festes on m'ho he passat millor.
belles arts: Tradicionalment, arts que tenen per
objecte l'expressió de la bellesa mitjançant el color, la forma, el so,
el llenguatge, el moviment (pintura, escultura, arquitectura, música,
poesia, dansa).
No se si a unes reproduccions d'edificis de San Francisco fetes en gelatina se li pot anomenar art, però com a minim se li ha de reconeixer que te merit, i les fotografies son xulisimes.
(Clicar a l'imatge per anar a la web de la creadora)
Ejem, jo no he gravat aquest video, simplement me'l he trobat per la red... però m'ha fet gracia, la canço m'ha agradat, i hi de nena em vaig pasar moltes hores jugant amb els clics.
Quan jo era petita, mon avi li va regalar a la meva germana un Virkiki. Els virkikis eren uns peluixos (amb la cara, els peus, i les mans de plastic) que comercialitzava una empresa anomenada Vir, amb seu a Valencia. N'hi havia bastants models diferents: astronauta, estudiant, pilot d'avions, motorista, militar¿?, en pijama. Eren el mateix ninot però amb roba diferent. També teniem llits i cadires a la seva mida. Ara ja fa anys que estan descatalogats, i desconec que se n'ha fet de l'empresa que els produia.
L'any 2000, a una botiga de Tarragona, a la Rambla Nova (que ja esta tancada fa anys i panys), en vaig veure un. Rapidament me'l vaig comprar, tota cofoia, ja tenia el meu Virkiki :-). Era el model astronauta, però el primer que vaig fer va ser treure-li la roba i fer-li una foto.
Buscant per internet he descobert que originarimant provenen del Japó, on els anomenen Monchichis. Encara ara en venen, de diferents tamanys, vestits de diferents maneres o disfressats d'animals o fruites. Hi ha molta afició al darrera i molta gent que colecciona els diferents models.
A França, als anys 80, tenien els Kikis (suposo que pel nom predecesors als nostres Virkikis espanyols). Basicament eren similars, només que a França devien tenir més exit, i fins i tot tenien jocs de cartes, llibres i discos de música enregistrats. Encara ara en venen a les botigues de joguines.
Més endavant em van regalar una versió femenina del Virkiki (sense ser de la mateixa casa) provinent d'Avila. I també vaig aconseguir el model Virkika colegiala per l'Ebay. Aqui teniu una fotografia de la meva humil colecció de Virkikis :_).